Autor: Xavier Chavarria

Tal com havia plantejat des de l’inici, em proposo tancar la sèrie de tres articles amb aquest dedicat al temps llarg de les estructures. No es tracta de revisar aspectes concrets de la crisi educativa, sinó d’emfasitzar en algunes línies que subtilment presenten l’evolució de l’educació, com a mínim, en el darrer mig segle. No és una anàlisi exhaustiva, sinó un esbós que inclou característiques que, al meu entendre, poden ajudar a la comprensió del que està passant. La seva projecció cap al futur forma part de les diferents maneres d’entendre la vida i el món que habitem. Per tant,…

Tal com he expressat en el primer article d’aquesta sèrie, per a l’anàlisi dels fets hi ha també el temps mitjà de les conjuntures que estableixen les bases dels canvis. Aquí, intentaré centrar-me, doncs, en aquesta perspectiva. El conjunt de circumstàncies que han afavorit l’esclat de la revolta docent s’ha anat covant a foc lent fins a constituir un caldo de cultiu idoni per a una protesta potent i contundent. És a dir, s’han acumulat les accions anteriors de tots els agents involucrats, cadascun d’ells amb les seves responsabilitats. Pel que fa a les condicions laborals i les qüestions retributives,…

Espero que se’m disculpi la llicència d’utilitzar el títol de l’assaig que Alexandre Galí va publicar a Perpinyà l’any 1964. L’obra del pedagog ripollès plantejava la necessitat d’una revolució moral i professional per part del professorat per dignificar l’ofici i transformar l’educació des de la base. En aquesta sèrie de tres articles, la meva pretensió és més modesta: voldria aportar alguna reflexió constructiva al voltant de l’actual clima de malestar docent i de crisi a l’educació. Tal com recordava recentment Vicenç Partal en un editorial de Vilaweb, els historiadors francesos de l’escola dels Annales van encunyar la idea que hi ha tres temps simultanis per…

D’acord amb la llei d’educació de Catalunya, el sistema educatiu es regeix, entre d’altres, pel principi general del respecte a la convivència. Per tant, els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la. Més específicament, el currículum s’orienta a la consecució de diversos objectius, entre els quals està el de capacitar els alumnes per a l’exercici de la ciutadania, amb…

D’acord amb la llei d’educació de Catalunya, el sistema educatiu es regeix, entre d’altres, pel principi general del respecte a la convivència. Per tant, els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la. Més específicament, el currículum s’orienta a la consecució de diversos objectius, entre els quals està el de capacitar els alumnes per a l’exercici de la ciutadania, amb…

Actualment, les comunitats polítiques han establert i consolidat l’educació com un dret-prestació. El constitucionalisme social implanta l’exigència de l’accés a l’estat del benestar amb el propòsit d’assolir, d’una manera efectiva, per a tothom els anomenats drets de segona generació -en la terminologia del jurista txec Karel Vašák- que es refereixen a l’àmbit econòmic, social i cultural. Entre aquests, el dret a l’educació. Per garantir-lo, els poders públics han desenvolupat un conjunt de plantejaments, accions, estratègies i programes que constitueixen els sistemes educatius estatals, nacionals o regionals. Normalment, s’hi defineixen -d’una o altra manera- fins a tres tipus de finalitats: la…

S’atribueix al jurista alemany Gustav Radbruch aquesta frase: “Les lleis no diuen el que diuen, diuen el que els jutges diuen que diuen”; és a dir, la interpretació de la norma feta pels jutges és la que preval. Possiblement, la creació o invenció hauria de quedar fora d’aquesta complexa activitat judicial i caldria evitar la generació ex nihilo de normes generals. Seria allò dels jutges com a legisladors negatius però no com a legisladors positius; més encara quan no hi ha indeterminació radical en el llenguatge de les normes que s’han d’interpretar (in claris non fit interpretatio). Així, interpretar seria…

La ciutat d’Astrakhan, a la vora del Mar Caspi on desemboca el riu Volga, dona nom a la pell de xai nounat de la raça karakul, de pèl curt i negre, usada com a abric. Igualment, per extensió ha donat origen a la paraula astracanada que, tant en català com en castellà, té el mateix significat. Els diccionaris proporcionen dues accepcions: 1. Peça teatral còmica caracteritzada per una acció desbaratada; 2. Vulgaritat (dita que manca de novetat, d’importància, de distinció). Cal afegir que l’adjectiu desbaratat expressa fer les coses sense ordre ni concert, que es capté sense mica de contenció…

Passats l’ensurt i el rampell inicial, anem a apamar-ho. Llegint amb detall, es pot capir que algú ha buidat les PAP –proves d’aptitud personal–, així que també m’hi afegiré al buidatge del pap. Els diaris citaven Unportal com a font i, a partir d’aquell moment, van començar opinions, entrevistes i altres peces, la majoria de les quals apuntaven a l’apocalipsi. On anirem a parar? Sempre, al nostre parer, qualsevol temps passat fou millor, entre d’altres raons, perquè tots plegats érem més joves. Sembla que aquest furor incontinent s’ha apaivagat els darrers dies. Quina base tenim per a esquinçar-nos les vestidures?…

Estem vivint, escolarment parlant, un trimestre exemplar, gràcies a la professionalitat i esforç de mestres i professors, i malgrat el soroll d’alguns dels grups familiars amb menors, acompanyada d’una part de l’opinió publicada, que han manifestat una desconsideració notable envers el professorat.