Autor: Xavier Chavarria
Xavier Chavarria (Barcelona, 1954) ha treballat com a inspector escolar des de 1990 fins al 2020. Actualment, és docent de la UOC. Els seus principals camps d’investigació i publicacions són al voltant de l’avaluació d’escoles, programes i professorat, així com la capacitació dels directors. Ha publicat molts articles i 20 llibres, en relació amb el seu camp d’especialització.
Passats l’ensurt i el rampell inicial, anem a apamar-ho. Llegint amb detall, es pot capir que algú ha buidat les PAP –proves d’aptitud personal–, així que també m’hi afegiré al buidatge del pap. Els diaris citaven Unportal com a font i, a partir d’aquell moment, van començar opinions, entrevistes i altres peces, la majoria de les quals apuntaven a l’apocalipsi. On anirem a parar? Sempre, al nostre parer, qualsevol temps passat fou millor, entre d’altres raons, perquè tots plegats érem més joves. Sembla que aquest furor incontinent s’ha apaivagat els darrers dies. Quina base tenim per a esquinçar-nos les vestidures?…
Estem vivint, escolarment parlant, un trimestre exemplar, gràcies a la professionalitat i esforç de mestres i professors, i malgrat el soroll d’alguns dels grups familiars amb menors, acompanyada d’una part de l’opinió publicada, que han manifestat una desconsideració notable envers el professorat.
El passat setembre iniciàvem un curs escolar amb un calendari que finalitzava el 19 de juny. Ja s’havia cobert la singladura, amb normalitat, fins al 12 de març i, després, amb més de tres mesos sense ‘classes’ en el sentit clàssic de la paraula, ens preguntem quins canvis s’han produït entre els navegants durant la travessia.
Les polítiques educatives són una cosa i les accions concretes amb què s’apliquen una altra. Entremig hi ha una complexa cadena de presa de decisions que van des de l’àmbit sociopolític fins a l’esfera estrictament tècnica, on és molt rellevant el que en podríem dir factor docent, ‘mutatis mutandis’ la célebre novel·la ‘The Human Factor’.
Caldria un estudi rigorós sobre la situació de l’educació escolar per constatar si, com sembla, els consumidors d’avui s’ubiquen més en la lògica del client que la de l’usuari. Ho deixo a la consideració del lector amb alguns exemples.
El Consell Orientador que es formula a cada curs de l’ESO pot arribar a ser una veritable caracterització qualitativa dels expedients de manera concreta i específica en funció de les competències assolides, així com de les actituds, les aptituds i els interessos de cada alumne.
Dos recents informes internacionals sobre l’impacte del sistema educatiu de diversos països en la formació dels infants en tant que futurs ciutadans han passat desapercebuts. Això, com a mínim, ens hauria de preocupar.
