Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Canvi de model, malestar docent i sobrecàrrega a les direccions

    Un director d'escola

    Jaume Cela i Joan Domènech: “Fer de mestre és escoltar els alumnes”

    Ana Basanta

    Yayo Herrero: “Ens cal teixir relacions denses i comunitàries als espais als marges com el lleure dels infants i joves”

    Redacció

    L’educació, avui: un decàleg (Part II)

    David Pujol i Fabrelles

    De debò l’aprenentatge actiu és una moda? Cent anys després, seguim amb els mateixos debats

    Mª del Mar Sánchez Vera
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Cal ensenyar a valorar la diversitat

    Cal ensenyar a valorar la diversitat

    "L’escola, més que mai, ha de servir per ajudar a construir discursos que possibilitin una societat justa i no discriminatòria"
    Rosa Cañadellnovembre 12, 20256 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    | GettyImages
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Estem assistint a un augment important dels discursos anti-immigració, racisme i islamofòbia a les xarxes socials, però també en els nostres Parlaments, a mans de la dreta i l’extrema dreta (catalana i espanyola).

    D’altra banda, també estan sortint moltes veus alertant de l’augment d’aquesta ideologia en els més joves, sobretot els nois.

    Jo crec que des de l’escola i l’institut tenim la obligació de donar eines per a desfer aquests discursos que ens porten a una societat cada cop més segregada i augmenten el racisme i, al final, el feixisme.

    Cal que els nostres alumnes tinguin informacions veraces front a les faules i fake news que circulen per les xarxes, de les quals veuen molts d’ells i elles. La informació no ho és tot, però ajuda a poder discernir i tenir esperit crític. L’escola ha de donar coneixements de moltes matèries, però sobretot aquells que serveixen per entendre el món i poder-se situar front les mentides, les injustícies i les discriminacions.

    La informació no ho és tot, però ajuda a poder discernir i tenir esperit crític

    Han de saber que el racisme i el supremacisme apareixen sempre en moments de crisi social i política i que el racisme no és més un mecanisme per desviar l’atenció dels veritables culpables de les crisis i buscar un buc expiatori a qui fer-lo culpable de tots els mals. I això és precisament el que està fent la dreta i, sobretot, l’extrema dreta. I, davant d’això, l’escola, més que mai, ha de servir per ajudar a construir discursos que possibilitin una societat justa i no discriminatòria.

    Els arguments que acostumen a sortir es basen en la “superioritat” de la nostra cultura, amb la “por” a la “invasió” d’immigrants i amb assenyalar-los com a “vagos” i delinqüents.

    És molt important, per tant, que el nostre alumat no acabi participant de la idea del “supremacisme”, ni català, ni espanyol, ni occidental. Occident, entès com el conjunt de països d’Europa i Nord-Amèrica, ha evolucionat i ha aconseguit conquistes pel que fa als drets humans i la democràcia, però en absolut és una civilització superior, ans el contrari, en moltes coses ha comés grans i greus errors: colonitzacions, conquestes, robatoris, massacres i, ara mateix, està immersa en conflictes i guerres, que molt tenen a veure amb la cobdícia i molt poc amb els suposats ”valors occidentals”.

    La “nostra cultura” no és més que el resultat de totes les cultures que han viscut i conviscut a Catalunya

    Quan es parla de “cultures”, cal també que tinguin clar que les cultures, totes, tenen aspectes positius i negatius, tenen classes dominants i classes subalternes, i, sobretot, que totes estan fetes d’intercanvis i evolucions. Quan algunes veus pregonen, insistentment, que els immigrants, i sobretot els musulmans, ens volen “imposar i canviar la nostra cultura”, han de saber que “la nostra” cultura també canvia constantment i està feta de tot allò que ens han aportat altres cultures. No podem pensar que la cultura catalana, les nostres costums, són “pures” i iguals en el temps. Cal recordar la quantitat de coses que ens van deixar els àrabs en els 800 anys que van estar entre nosaltres (noms, cognoms, aliments, monuments, expressions quotidianes… com Ojalà), igual que abans els romans, els francs, i ara els llatins, els xinesos, o els nord-americans.

    La “nostra cultura” no és més que el resultat de totes les cultures que han viscut i conviscut a Catalunya. Cap dels nostres alumnes vesteix com vestia la meva mare, tothom ha incorporat els “texans” com una vestimenta nostre i ningú es sorprèn que tots i totes anem al metro amb un mòbil enganxat a la ma. Les dones ens hem emancipat i la família ha canviat… i tantes altres coses!! Per tant, la “por a perdre la nostra cultura” és del tot absurda i només serveix per promocionar el racisme.

    Cal que sàpiguen que considerar inferiors a altres grups culturals o religiosos va portar Hitler a implementar el genocidi dels jueus, però ja abans va fer possible la tràfic d’esclaus i ara mateix estan intentar justificar el genocidi de palestins en nom de la “superioritat” dels israelians.

    Com més injustícies i guerres hi hagi, més immigracions hi haurà. I, en això, Occident n’és molt responsable

    És important que els nostres joves tinguin clar que la immigració no és una novetat, ni una invasió. Que des de que existeix la humanitat han existit les migracions. És més, gràcies a les migracions s’han construït països i s’han salvat vides, de la fam, de la guerra, de la sequera, de la pobresa, i la humanitat ha evolucionat gràcies als intercanvis. Han de saber, també, que com més injustícies i guerres hi hagi, més immigracions hi haurà. I, en això, Occident n’és molt responsable. La majoria de conflictes i barbàries que estan passant a Àfrica o a Amèrica Llatina, tenen el seu origen en les multinacionals occidentals que s’apoderen de les seves riqueses i que organitzen guerres i cops d’estat per poder continuar espoliant .

    També cal parlar que no hi ha “persones il·legals”, que ningú no és il·legal, i que si hi ha immigrants “sense papers” és perquè tenim una Llei (la Llei d’Estrangeria) que els hi nega i els converteix en “il·legals”. I negar-los-hi els papers i convertir-los en il·legals no fa més que dificultar la seva entrada al país (fins al punt de morir ofegats en el nostre mar) i fer possible una major explotació laboral. La lluita per la “legalització” i una entrada segura de tots els immigrants és una qüestió de justícia.

    Cal parlar que no hi ha “persones il·legals”

    No oblidar, tampoc que els avis de molts dels nostres alumnes van haver d’emigrar després de la guerra, fugint  de la repressió i la mort dels franquistes o de la fam i la misèria de la post-guerra. Es calcula que després de la guerra van emigrar més de dos milions de persones de tot l’estat, i es van morir de gana més de 200.000. De fet, tots i totes som descendents d’alguna persona migrant més o menys llunyana.

    Cal també que aprenguin a valorar les aportacions a la humanitat d’altres pobles i altres cultures. No creure que els europeus ens ho hem inventat tot. Com, per exemple, el nostre sistema numèric (recordar que abans escrivíem amb números romans i que els números actuals provenen de l’Índia, on es va desenvolupar el sistema decimal posicional al voltant del segle V a. C. Els àrabs el van adoptar i el van difondre per Europa a través d’Espanya, passant per l’astronomia dels inques i altres pobles de Sud-Amèrica, les piràmides d’Egipte i tantes altres qüestions, de literatura, de filosofia, de medecina, de física, de tecnologia i més, que ens les han ensenyat pobles llunyans.

    En definitiva, cal que els i les docents tinguem clar que el coneixement ajuda a reconèixer les falses informacions i que l’educació ha de servir per a poder avançar cap as una societat més justa i més cohesionada. Aprendre a valorar la diversitat ens pot ajudar.  

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    contra el discurs de l'odi diversitat diversitat cultural migracions
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous ArticleNúria Giner i Jordi Sánchez a Carme Ortoll: “Mestres i professors bons n’he tingut, però que deixin tanta empremta és complicat”
    Rosa Cañadell

    Llicenciada en Psicologia i professora. Articulista. Membre fundador del SIEC (Seminari Ítaca d'Educació Crítica). Activista en defensa de l'educació pública

    Related Posts

    Opinió
    Història: assignatura o transcendència

    novembre 11, 2025

    Opinió
    Canvi de model, malestar docent i sobrecàrrega a les direccions

    novembre 10, 2025

    Opinió
    De debò l’aprenentatge actiu és una moda? Cent anys després, seguim amb els mateixos debats

    novembre 7, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    • Gestiona les opcions
    • Gestiona els serveis
    • Gestiona {vendor_count} proveïdors
    • Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    • {title}
    • {title}
    • {title}