Carles Viñallonga Moré és delegat de l’ensenyament públic del sindicat USOC i mestre de primària d’educació física a l’escola escola Joan Sanpera i Torras de Les Franqueses del Vallès. En aquesta entrevista, destaca que el sistema educatiu necessita estabilitat i recursos, que hi ha un descontentament generalitzat als centres i que el decret d’escola inclusiva és un exemple d’infrafinançament.
Què distingeix la seva proposta de la resta?
La proposta de la USOC parteix de la nostra idea de defensa dels drets de la totalitat dels treballadors i treballadores de l’ensenyament. Som un sindicat independent, sense vincles polítics, proper i reivindicatiu però que sap negociar i que del que és possible aconsegueix el millor. Cal un canvi de guió a l’ensenyament públic. Cap on ens han dut els sindicats fins ara majoritaris, és un carreró sense sortida. És hora d’un canvi d’escenari on es valori al treballador/a, es respectin els seus drets i se’n contemplin de nous que fins ara no s’estan demanant a les meses negociadores.
Les nostres propostes passen, entre d’altres, per aconseguir: La inversió que l’educació necessita; donar valor econòmic o de mèrits a les tutoritzacions que fan els docents; que els docents siguin considerats autoritat pública; menys ràtios i més personal als centres; la jubilació parcial dels docents que no són de classes passives; un pla d’estabilització pel personal interí que no superi els processos selectius; un pla d’igualtat al departament d’educació; acabar amb els processos opacs a l’hora d’assignar places públiques; acabar amb les retallades, més que caducades, que encara patim.
També una FP de qualitat amb el reconeixement dels professors tècnics al grup A1; cobrament de l’antiguitat encara que estiguis de baixa comú o per accident laboral; duplicar el temps de maternitat de les famílies monoparentals; recuperar el 5% del sou que ens van prendre l’any 2010; el cobrament dels càrrecs des del primer dia i el cobrament de la tutoria als docents de mitja jornada, i augment del personal d’atenció educativa (PAE)
Quin és el problema més greu i urgent del sistema educatiu, i per què?
El sistema educatiu necessita estabilitat i recursos ajustats a les necessitats i amb les polítiques educatives del Departament això no té visos de millora, ans al contrari.
Tot i que anunciïn que enguany augmenten el pressupost en educació, la USOC denuncia que aquest està molt lluny del que marca la llei (un 6% del PIB per un escàs 2,5% invertit en l’actualitat). Les ràtios són excessives en moltes parts de Catalunya. El decret d’escola inclusiva és un altre exemple d’infrafinançament. Els centres tenen moltíssim alumnat amb necessitats EE i cap o pocs recursos per tractar-los. Es dediquen recursos europeus a projectes com els tecnològics que no haurien de ser una prioritat. Es creen figures de mentors i assessors quan el que cal són mans als centres.
Quant a l’estabilitat, el Departament la dinamita amb canvis sobtats i sense consens ni negociació sobre el calendari escolar o el currículum per exemple. I ja no parlem de la inestabilitat laboral del personal interí i substitut. Això mereixeria més atenció.
La baixada de ràtios a I3 ve donada per la baixada de la natalitat, no és un guany de l’administració
Quin és el problema laboral dels treballadors de l’ensenyament públic que caldria resoldre amb més urgència?
Són més d’un els problemes greus i urgents que cal resoldre, però si cal assenyalar-ne un és l’esgotament dels treballadors i treballadores que veuen que després de dos anys i mig de pandèmia encara se’ls exigeix: un canvi de currículum, treballar el mes de juliol, un canvi de calendari escolar, més burocràcia, una avaluació inabastable, resoldre a diari i sense suport les indisciplines, suportar inestabilitat laboral i la pèrdua de democràcia als centres… I tot això sense que els seus dirigents del Departament, ni els representants polítics, ni el govern, els retornin els drets retallats des de fa més de deu anys. Els centres estan al límit i el descontentament és general. Sense un reconeixement a la tasca educativa no es pot avançar. La USOC denuncia que tenir els treballadors i treballadores en aquesta situació necessàriament ha d’afectar a la qualitat de l’educació al nostre país.
En general, els seus afiliats de base demanen suport al sindicat quan passa què?
La USOC és un sindicat proper i sempre està al costat de la seva afiliació i en general de tots els treballadors i treballadores que confien en algun moment en nosaltres. Ens arribem peticions d’informació, de formació i de reivindicacions laborals davant l’administració. Algunes d’aquestes últimes requereixen la intervenció dels nostres serveis jurídics.
La satisfacció de la nostra afiliació i simpatitzants és molt alta per l’eficàcia i rapidesa de la nostra resposta a les seves necessitats. Qui està amb la USOC ho valora i el boca a boca fa que seguim creixent.
Els sindicats han d’opinar sobre aspectes pedagògics, si aquests no afecten les condicions laborals dels treballadors?
Si com a premissa entenem que els aspectes pedagògics es recullen en normatives, com fa habitualment el Departament (per exemple amb la implantació del nou currículum), els sindicats han d’opinar i negociar, ja que aquestes normatives sense cap mena de dubte afectaran les condicions laborals dels treballadors i treballadores. Un altre exemple podria ser el decret de plantilles que el Departament defensa com una eina per salvaguardar els projectes de centre i que evidentment afecta i molt a les condicions de treball, i tal com està, de forma molt negativa.
Digui’ns alguna cosa positiva que hagi fet el conseller Gonzàlez-Cambray o el seu equip.
La veritat, costa molt trobar una actuació positiva per part del sr. conseller. Ha demostrat per les formes i el fons la seva incapacitat per a connectar amb els treballadors i treballadores de l’ensenyament i per resoldre les seves necessitats. Sempre ha donat prioritat a quedar bé davant l’opinió pública que a comprendre les dificultats per les quals passen els docents i no docents per aconseguir una educació de qualitat. Com a aspecte positiu podríem citar la gratuïtat de l’educació I2.
Digui’ns alguna cosa que el professorat, com a col·lectiu, hauria de fer millor.
Tot i que el passat curs el col·lectiu docent, fruit de les imposicions del departament, va acabar dient prou i mobilitzant-se convocats per la USOC i la resta de sindicats, com feia molts anys no es veia; ens falta un punt més de reivindicació. Els docents, al ser vocacionals, prioritzen el benestar del seu alumnat (com no pot ser d’altra manera) al seu i d’això se n’aprofita l’administració per imposar sense por a les conseqüències, al col·lectiu. El treball dels docents i no docents és extraordinari i no se’ls pot exigir més del que fan en unes condicions com les que viuen a diari que són en molts casos lamentables.
El treball dels docents i no docents és extraordinari i no se’ls pot exigir més
Avui el sistema educatiu públic té més professionals que mai a la història, les ràtios han començat a baixar començant per I3, s’ha recuperat l’hora lectiva que faltava, es tornarà als estadis de sis anys… Es pot afirmar que les condicions laborals dels docents estan millorant?
Caldria fer algun matís a la pregunta: No es pot comparar i qui ho fa ho fa interessadament, el nombre de professionals actuals amb els de fa anys. Al meu centre, de petit, un mestre tenia 50 alumnes i cap problema per ensenyar-nos. Ara, amb menys de la meitat, la dificultat per ensenyar és majúscula i això ho sap tot el que s’acosta a una escola o institut. La baixada de ràtios a I3 ve donada per la baixada de la natalitat, no és un guany de l’administració vers l’escola. L’hora lectiva s’ha recuperat després de nou jornades de vaga, amb un esforç econòmic molt fort per part dels participants. I la recuperació dels estadis… està per veure si l’administració de Catalunya al final ens la concedirà. Som l’única comunitat autònoma que manté aquesta retallada. I en queden moltes altres que no ha citat a la pregunta.
No. No estem millorant, necessitem un canvi de guió com el que proposa la USOC.
Un MIR per al professorat novell és una bona idea? I una ‘ITV’ per al professorat veterà?
La formació dels futurs docents és un tema de debat i negociació. La USOC té les seves pròpies idees i estaria en disposició de seure i negociar-les amb el Departament per arribar a acords.
El professorat en actiu, amb la seva pràctica diària s’avalua contínuament davant el seu alumnat, els seus companys i companyes, les famílies, els equips directius i l’administració. No li cal una nova fiscalització i avaluació que encara li carregui més de feina i angoixa.
Què poden fer els sindicats de docents per contribuir a donar un impuls a l’escola inclusiva?
Com hem comentat abans, l’escola inclusiva, després d’anys de la publicació del decret, està en fallida. Les bones intencions han quedat en això, intencions. No es pot desenvolupar una tasca d’aquesta envergadura sense recursos i això és el que manca.
La USOC és un sindicat, no només de docents, sinó que també defensa el personal no docent i estem preparats per seure i negociar amb l’administració detectant necessitats i ajudant a aplicar les mesures econòmiques, normatives i de personal que faci real l’escola inclusiva.
Acabi la frase
- L’aprenentatge basat en projectes és… una metodologia més de les que es poden dur a terme en educació. Podríem parlar d’altres com l’ensenyament cooperatiu.
- L’escola concertada aconsegueix… amb la seva existència que les famílies puguin triar amb llibertat quin tipus d’educació volen pels seus fills/es. No és incompatible amb l’escola pública.
- Les avaluacions externes són… una eina més d’avaluació dels aprenentatges i nivells propis però en cap cas s’haurien d’utilitzar per comparar centres.
- La neurociència ens permet… conèixer com s’aprèn, de manera que es pugui buscar les maneres d’arribar a l’alumnat. No hi ha una única manera com tampoc hi ha un/a únic/a alumne/a.
- La jornada intensiva té… una opció que molts centres demanen i aproven i que l’administració per interessos que desconeixem vol eliminar. Hi ha moltes comunitats autònomes que la tenen i no tenen mals resultats acadèmics ni organitzatius.
- El debat sobre coneixements o competències… No hauria d’haver-hi debat. Els coneixements són imprescindibles i les competències també. Cada alumne/a per les seves característiques, aconseguirà més nivell en unes que en les altres.
- La pandèmia ha posat de relleu… la importància de l’educació i el poc respecte, valor i atenció que els polítics i la societat en general li dona quan tot ha tornat a la normalitat.
- La baixada en l’ús del català a l’escola es reverteix… amb mesures globals, no carregant la culpa als docents com fa l’administració obligant-los a la formació del nivell C2.
- Les famílies han de saber… que per mantenir i millorar la qualitat de l’educació de llurs fills/es és imprescindible la figura del personal docent i no docent. I si aquests estan descontents i mal valorats repercutirà en l’ensenyament.
- La societat reconeixerà la feina dels docents el dia que… es deixi de qüestionar la seva feina i se’ls valori per la dificultat i importància de la seva tasca educadora.
