Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Manifestem la nostra preocupació per la situació que estem vivint en el terreny escolar. Acusacions creuades entre la Conselleria i els Sindicats. Que si tu no t’asseus per negociar, que si tu no escoltes, que si tu ara t’aixeques de la taula, que si no ofereixes res del que demanem o ben poca cosa, que si els sindicats sou uns immobilistes, que si la conselleria tira pel dret i no negocia…
Segur que en tots aquests comentaris hi poden haver elements propers a la veritat i d’altres que responen a interessos que no podem generalitzar alegrement. Davant d’aquest panorama gosem demanar el següent:
— Que seguin a negociar des d’avui mateix i que recordin que quan es negocia s’ha de partir de la confiança mútua i de la intenció de posar-se en la pell de l’altre i que en el procés de negociació alguna cosa es guanyarà i alguna cosa s’haurà de deixar per a més endavant.
— Que si no són capaços d’arribar a acords nomenin un mediador o una mediadora amb qui tots dos confiïn perquè ajudi a trobar el desllorigador de la situació que estem vivint.
— Que si no accepten cap de les dues propostes anteriors facin un pas al costat perquè si no el fan ells l’escola avança cap a un carreró sense sortida i no ens podem permetre perdre més temps.
Manifestem la nostra preocupació per la situació que estem vivint en el terreny escolar, i davant d’aquest panorama gosem demanar tres coses
L’escola no pot prescindir d’una administració que ha de tenir el seu projecte, però que ha de governar escoltant sense condicions la comunitat educativa i els seus representants. Ni pot prescindir d’uns sindicats que han de fer mans i mànigues per millorar les condicions de treball de les escoles, per millorar la qualitat de la institució i de totes les altres entitats que s’han de sentir escoltades i partícips d’un projecte educatiu de qualitat i de futur.
No hi ha comentaris
Col·legues i amics Jaume Cela i Joan Domènech. Comparteixo la vostra condició de retirat actiu en l’educació. Comptarteixo el clam perquè s’arribi a un acord entre Departament d’Educació i Col··lectiu docent de mestres i professors. La negociació no parteix de la confiança sinó dels interessos de part que situen al nivell més exigent i cada part va rebaixant per arribar a un punt d’acord, abans que ambues parts en surtin perjudicades. Millor seria fer-ho amb diàleg que, aquest sí, es basa en confiança mútua: els docents veuen que cal una regulació marc mínima i els directius polítcs saben que l’educació la fan els professionals, no les regulacions.
En qualsesol cas, cal mantenir les converses, intercanvi de visions i posicions per conèixer, comprendre o discrepar els uns dels altres. Però això no es pot allargar. Si no hi ha ni diàleg, ni negociació, cal recórrer d’imediat a la negociació mediada. Calen mediadors i Cela, Domènech, Girona, jo mateix i tants d’altres que que estem acreditats per dedicació i compromís podríem ajudar a desencallar. Sobretot, no s’ha perjudicar alumnes i famílies amb ‘danys col·laterals’ que no resolen res.
En cas extrem, i ja hi som doncs han estat massa dies d’afectació, si no hi pot haver diàleg, negociació, mediació, converses cal fer d’imediat arbitratge. Arbitre serà qui escolti i conegui les posicions de les parts i presenti una decisió que s’ha de complir. Però no anem als jutges en aquest cas; no es tracta de dret positiu amb judici formal. Qui pot arbitrar l’educació?