Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    Adrià Gonzàlez Robles
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Pòdcast
    Cécile Barbeito: “La pau no és un fet fortuït, es construeix apostant per l’educació”

    Parlem d'educació per la pau amb Cécile Barbeito, investigadora i formadora a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB
    Ana Basantanovembre 29, 20244 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    La Cécile Barbeito està especialitzada en educació per la pau i justícia global, la sensibilitat en el conflicte i el paper dels municipis en la construcció de pau. Té molts llibres i publicacions, entre elles, Discrepància benvinguda, i actualment està elaborant un llibre amb l’editorial Octaedro.

    Compartim alguns extractes del pòdcast:

    Hi ha educació sense justícia social?

    Malauradament, és molt habitual que s’eduqui sense introduir el component de justícia social, quan la definició dels objectius de les lleis educatives inclou que l’educació ha de contribuir a la convivència i a la cohesió social.

    Com poden aportar les entitats i els moviments socials en l’educació?

    Una de les seves funcions és fer visibles aquestes desigualtats, les violències que pateixen les persones, les discriminacions… Això és una pràctica que els moviments socials fan molt, fer visibles uns problemes que potser no estan tant a l’agenda. I una altra funció és més propositiva, la de visibilitzar alternatives i convidar a l’acció col·lectiva.

    Diem que la pau no és només l’absència de guerra, sinó el fet de posar els mecanismes per què quan hi hagi un conflicte, aquest no es converteixi en una crisi. Com es trasllada això a l’espai educatiu?

    Des de l’Escola de Cultura de Pau incidim molt que la millor inversió de temps és incidir en el conflicte abans que arribi la crisi. Això implica que el grup estigui cohesionat, que hi hagi estima… Invertir en les habilitats d’assertivitat, d’empatia… Nosaltres pensem que la tutoria és un espai perfecte per fer-ho.

    S’hauria de formar més l’alumnat en activisme i pensament crític?

    En pensament crític, seguríssim. També és important lligar pensar amb actuar per no quedar-nos amb l’anàlisi. Potser no utilitzaria la paraula activisme perquè hi ha gent que li semblarà massa posicionat, però al currículum es parla d’emprenedoria. És molt important actuar perquè aquests valors es tradueixin en realitat.

    La justícia global i el convenciment que és necessari que hi hagi pau a tot el món, té a més a veure amb la racionalitat o amb les emocions?

    Hi ha un filòsof que es deia Vicent Martínez Guzmán que deia que, nosaltres, els pacifistes, som els realistes. Com podem pensar que un món és sostenible si ens gastem unes milionades en armament? Crec que hi ha un factor molt racional en el pacifisme, i és que seguir apostant per la violència, l’armamentisme i les guerres no és gens constructiu i no porta enlloc. La pau no és un fet fortuït, es construeix apostant per l’educació, per una economia redistribuïda i pel reconeixement dels drets de tothom.

    Explica’ns què és la a la pràctica cultura restaurativa als centres educatius, que té com un dels pilars parlar en igualtat de condicions i no fer judicis del que digui l’altre.

    Implica trobar un espai i tenir l’hàbit d’escoltar i resoldre conflictes dins l’aula. Hem de tenir en compte que durant l’any tindrem alguns imprevistos que tindran a veure amb conflictes; planifiquem-nos per tenir temps per abordar això a l’aula. Tota pràctica restaurativa requereix temps, vol dir que parlem tots del que ha passat i busquem solucions conjuntes.

    Com es treballa l’escolta activa i la cohesió de grup?

    La cohesió de grup és una bona inversió de temps. Nosaltres recomanem a les escoles, per exemple, que a principis de curs hi dediquin dos dies perquè el grup es conegui, faci dinàmiques de grup, de coneixement, de confiança, d’estima, de cooperació.

    S’hauria d’estudiar més i millor com abordar els conflictes a les facultats de pedagogia i educació?

    Sí. Fa vint anys teníem una asaignatura d’educació per la pau a la UAB i sempre s’omplia. Venien de pedagogia, de magisteri… Aquesta assignatura va desaparèixer amb Bolonya i ara ens costa trobar espais a la facultat per poder fer-ho.

    Gestionar els conflictes a l’aula és un problema que angoixa molt. Seria important poder donar-los eines perquè no pateixin tant, però, de moment, està pendent a les facultats.

    Consulta aquí els nostres podcasts

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Bones pràctiques Educació per la pau Escola de Cultura de Pau
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous ArticleCom la vida mateixa
    Next Article
    Opinió
    Tenim capacitat de crítica?
    Ana Basanta
    • X (Twitter)

    Periodista i escriptora. Des del gener del 2023, directora del Diari de l'Educació. Llicenciada en Història i en Ciències de la Comunicació. Especialitzada en temàtiques socials. Autora dels llibres "La aldea del silencio", "Días que valieron la pena", "Doctor, no voy a rendirme" i "Líbano desconocido", entre d'altres.

    Related Posts

    Opinió
    Més armes, menys escoles

    març 21, 2025

    Pòdcast
    Jordi Nomen: “L’emoció és la base de l’aprenentatge”

    març 17, 2025

    Entrevista
    Carme Colomina: “L’ascens de l’extrema dreta posa en perill la Unió Europea tal com l’hem conegut o l’hem imaginat fins ara”

    febrer 25, 2025

    1 comentari

    1. Sílvia Majoral on desembre 2, 2024 7:17 pm

      Tot el que diu, teòricament està molt bé.
      Però potser ara a l’escola s’estan “afegint coses per treballar” enlloc d’incloure-les de manera natural en la vida quotidiana.
      Potser el problema és parcelar tant el temps (a primària) enlloc de viure junts i tan aviat fer matemàtica com parlar del que ha passat al pati, d’una notícia o del que calgui.
      De fet, és el que intentàvem a Parvulari. Formar un grup des de ben petits amb les seves vivències grupals úniques, les seves complicitats, coneixent-nos bé, rient, plorant i buscant maneres de solucionar o parlar dels problemes, mostrant empatia tots plegats
      Ara apareixen tantes solucions preprogramades, exercicis, activitats, dinàmiques… Penso que aquesta no és una solució.

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}