Per primer cop, desenes de docents catalans han accedit a una plaça en un centre educatiu públic enviant el seu currículum i passant una entrevista. El departament d’Ensenyament ha detallat que han estat poc més de 1.000 les places que els centres han ofertat a través dels webs dels seus Serveis Territorials en els nomenaments del mes de juliol. El que no han comptabilitzat encara és quantes d’aquestes ofertes han estat finalment ocupades.
- Inici de curs: S’estendrà als mestres la formació per prevenir radicalitzacions
- Inici de curs: Les classes començaran amb 5.514 docents més
Si fins ara la cobertura de places vacants era a través de l’ordenament de la borsa de treball, aquesta novetat permet als directors dels centres seleccionar més directament docents que responguin a un perfil professional concret, com pot ser un mestre que acrediti domini de l’anglès o coneixement del treball per projectes. La intenció d’Ensenyament és que d’aquesta forma els centres puguin incorporar docents d’acord amb el seu projecte educatiu. “Estem determinats a fer realitat l’autonomia dels centres”, ha declarat la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, en la roda de premsa d’inici de curs.
Així doncs, els centres que hagin de cobrir una vacant per tot l’any poden anunciar la plaça –amb el perfil concret– als webs d’Ensenyament, a través dels quals els aspirants poden enviar el seu currículum. A partir d’aquí, els directors dels centres han d’escollir un mínim de dos aspirants (i un màxim de vuit) per fer-los una entrevista de feina. En aquesta entrevista, el reglament preveu que hi sigui el director del centre acompanyat almenys d’una altra persona. “Això no és només per garantir la transparència del procés, sinó perquè una avaluació col·legiada és de més qualitat”, ha precisat a aquest diari Ignasi Garcia-Plata, director general de Professorat.
Amb aquesta fórmula està previst que els centres públics puguin cobrir com a màxim un 50% de la seva plantilla, amb l’excepció de les escoles i instituts de màxima complexitat, que poden fer-ho amb el 100% amb l’objectiu de que tinguin equips “més cohesionats”, segons Ensenyament. A la pràctica, però, des d’Ensenyament detallen que actualment són 4.456 els llocs de treball coberts amb perfils específics, al voltant d’un 5% del total de la plantilla docent catalana.
Els qui s’han oposat a aquesta via de selecció de docents han estat els sindicats, que des que el 2014 es va aprovar el decret de plantilles –la normativa a partir de la qual es regula el nou procés–, han afirmat que obre la porta a que els directors puguin contractar de forma discrecional. Marta Tejedor, responsable de centres públics a CCOO, critica que “la nova fórmula fa possible conductes arbitràries en la contractació”. Més contundent és el portaveu d’USTEC, Ramon Font, que assegura que “una entrevista és una cosa subjectiva i no objectiva, i això en la funció pública no es pot permetre”. “Tanta potestat per les direccions dels centres no té cap utilitat pedagògica, perquè pot generar clientelismes i desnaturalitzar el protagonisme del claustre”, expressa.
Per la seva banda, Garcia Plata ha defensat aquest model tot afirmant que l’única forma de garantir projectes educatius sòlids als centres és que els directors tinguin “competències” per garantir “el lideratge pedagògic”, i ha afirmat que ja hi ha previstos mecanismes de denúncia en cas que es detectin pràctiques que no siguin ètiques per part dels directors. En aquest sentit, ha assegurat que per ara Ensenyament no ha rebut queixes sobre els processos de selecció.
La nova selecció de substituts, paralitzada
La fórmula de selecció estrenada aquest mes de juliol, segons Ensenyament, està restringida a aquelles places vacants que s’hagin d’ocupar per tot un curs, tant si són per interins com per funcionaris sense plaça fixa. En queden excloses, doncs, les substitucions per baixes temporals, les que es donen al llarg del curs. En aquests casos, el procés de contractació també ha estat polèmic, i ara mateix es troba paralitzat d’acord amb la llei d’acompanyament dels pressupostos de 2017, un dels punts pels quals va negociar la CUP en l’acord amb el Govern.
Als Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental, Vallès Occidental, Barcelona Comarques i Girona, on ja s’havia implantat el pla pilot, es mantindrà el nou model, que contempla que els centres puguin cobrir les substitucions a través d’entrevistes. Quan els centres necessiten un substitut, la borsa de treball els proporciona els vint docents més ben posicionats que corresponen al perfil requerit, dels quals els directors n’han de seleccionar almenys tres per fer-los l’entrevista.
Aquest és el model que s’havia d’ampliar a la resta de Serveis Territorials, però que ha quedat paralitzat amb els nous pressupostos. Així, al Consorci de Barcelona, Terres de l’Ebre, Baix Llobregat, Catalunya Central, Lleida i Tarragona es mantindrà el procediment habitual de selecció, per via telemàtica i per ordenament a la borsa.
