Cinc anys del Pacte contra la Segregació Escolar, pas a pas fem camí

Catalunya pateix segregació escolar des de fa molts anys, ja que molts centres educatius tenen una composició social molt diferent de la de la seva zona, amb elevada concentració de complexitat educativa en molts centres, sobretot públics. Aquesta situació afecta la totalitat de l’alumnat, la convivència i la cohesió social present i futura, i opera contra la creativitat, contra la solidaritat i contra la mateixa construcció del coneixement.

Davant d’aquesta situació les CCOO ens hem posicionat, ja des del Pacte Nacional per l’Educació el 2006, durant la tramitació de la Llei d’Educació de Catalunya el 2009, i en moltes altres ocasions. Les nostres propostes bàsiques són regular el procés d’admissió per evitar el “mercat” educatiu, escolaritzant equilibradament l’alumnat amb necessitats educatives específiques entre els diferents centres educatius, limitar l’autonomia pedagògica quan genera segregació, compensar els centres amb una composició social desafavorida i garantir la gratuïtat de l’educació.

Són unes propostes que es corresponen amb les dels informes que el Síndic de Greuges ha anat elaborant des del 2008 i que van portar, el gener del 2017, a treballar per un Pacte contra la Segregació Escolar, signat finalment el març del 2019. Un pacte refusat per algunes organitzacions que potser esperaven que aquest problema tan complex se solucionés de forma simple i màgica. En canvi, les CCOO ens hem implicat completament, aportant les nostres propostes, cercant els acords per complicats que fossin i fent el seguiment de les mesures acordades.

Si haguéssim deixat que les lleis del mercat continuessin governant el nostre sistema educatiu, la segregació global al sistema no s’hauria reduït més del 20%

Aquest Pacte ha comportat actuacions molt importants, com modificar el Decret d’Admissions, així com elaborar una sèrie d’informes molt importants, que haurien de ser tinguts en compte pel Govern de la Generalitat a l’hora de definir les polítiques educatives. Parlem de l’informe del cost de la plaça escolar, únic a tot l’Estat, el de la dotació de personal i la gestió dels equips educatius en els centres amb elevada complexitat, o l’informe de la comissió d’escola inclusiva.

Totes aquestes actuacions han donat uns resultats que van en el camí de reduir la segregació escolar i que no els tindríem si no s’hagués aconseguit el Pacte. Perquè si haguéssim deixat que les lleis del mercat continuessin governant el nostre sistema educatiu, la segregació global al sistema no s’hauria reduït més del 20% i més del 35% dins dels municipis. No s’hauria reduït un 76% la diferència d’alumnat d’origen estranger entre centres públics i concertats a primer d’ESO. Tampoc estaríem multiplicant per sis la detecció d’alumnat amb necessitats socioeconòmiques. I els centres amb elevada complexitat continuarien rebent el 27% de la matrícula viva que ara no estan rebent.

Però encara falta molta feina per donar compliment total a algunes actuacions de les trenta de les que consta el Pacte, tant a escala municipal, com del Govern de la Generalitat, així com des de la comissió de seguiment del Pacte. Hem de garantir unes zonificacions escolars que evitin la segregació, desplegar immediatament la proporció màxima d’alumnat amb NEE, que els centres educatius disposin dels recursos econòmics i les plantilles necessàries per atendre la complexitat i la diversitat en funció de les seves necessitats i no de forma lineal, entre moltes altres mesures.

Per CCOO les polítiques que treballin contra la segregació escolar i la millora dels resultats educatius dels centres amb més complexitat han de ser prioritàries. Cal decisió política per dur-les a la pràctica i confiem que el nou Parlament hi treballi des del compromís i el consens.