Actualitat

Classe a l’aire lliure: un institut de Castelldefels estrena dues ‘aules de bambú’ al pati

L’arquitecta Greta Tresserra fa més de deus anys que treballa amb el bambú, un material que, segons afirma, “és molt més sostenible que la fusta, ja que és una planta, té una gran capacitat d’absorció de CO₂, i creix molt més ràpidament que un arbre, amb la qual cosa tampoc es desforesta”. Tresserra ha treballat en projectes constructius fets a partir del bambú a diversos llocs del món, des d’Alemanya a l’Índia, passant per Kenya i Colòmbia, i ara fa un temps que tracta d’importar aquesta experiència a Catalunya. La pandèmia i la necessitat d’espais ben ventilats ha fet la resta, i juntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) han tirat endavant un projecte pilot per construir aules de bambú, que no serien una fotocòpia en bambú de les aules de totxo, ciment, taules i cadires que coneixem, sinó unes estructures situades al pati el principal ús de les quals ha de ser lectiu.

Aquesta primera experiència s’ha dut a terme a l’Institut Josep Lluís Sert de Castelldefels, que ja ha treballat en altres projectes amb el Col·legi d’Arquitectes, entre altres raons perquè porta el nom d’un cèlebre arquitecte que també dona nom a l’escola d’arquitectura del COAC. Però, a més, aquest institut de quatre línies i cinc centenars d’alumnes té l’avantatge de tenir força espai exterior, per la qual cosa trobar el lloc on situar aquestes instal·lacions no ha estat gens complicat. Les aules s’havien de fer en dos divendres, però el temps s’ha tirat a sobre i està previst que la construcció es completi aquest mateix matí.

“Els patis acostumen a tenir un gran dèficit d’ombres i de vegetació –diu Tresserra– i una part del que aconseguim és crear un entorn més verd i amigable”. Hi coincideix el director de l’institut, Juan Manuel Cazorla: “Els patis sempre giren al voltant de la pista de futbol, i està bé canviar aquesta dinàmica, perquè no tothom vol jugar al futbol”, diu.

En el projecte hi han col·laborat els alumnes de l’institut, els quals al llarg de dos dies (i mig) han ajudat a serrar i polir les canyes de bambú, a relligar-les i a situar les estructures al seu lloc, seguint les instruccions de Tresserra i els seus ajudants. Inicialment havia de ser una activitat de cap de setmana, amb la participació voluntària d’alumnes i famílies, però a causa de les restriccions es va decidir situar-la en horari lectiu de dos divendres. En total hi ha participat uns 80 alumnes de 3r i 4t d’ESO i de 1r i 2n de batxillerat, “sempre respectant els grups bombolla”, segons adverteix Cazorla. Es van triar els grups que fan el batxillerat tecnològic i, pel que fa als d’ESO, es van agafar aquells grups que havien tingut més voluntaris en la crida inicial. A banda, la tarda de divendres passat també hi va anar a ajudar un grup d’estudiants d’un cicle formatiu de fusteria de l’institut Provençana de L’Hospitalet.

Biodiversitat i càlcul

“En realitat els alumnes han fet molt més que manipular el bambú, també han treballat altres aspectes, perquè a partir del bambú han parlat sobre biodiversitat i canvi climàtic, i també han hagut de fer càlculs per saber quants metres de bambú feien falta per cadascun dels espais”, comenta Tresserra, la qual no ha treballat directament amb l’alumnat a classe, però sí que va tenir una sessió preparatòria amb el professorat més directament involucrat amb el projecte “perquè traspassessin tot aquest coneixement”. Per l’arquitecta, aquest mateix taller, adaptant-lo a cada circumstància, es podria fer amb alumnes de primària i amb universitaris.

Les aules de bambú de l’Institut Josep Lluís Sert finalment són un mena de cobert situat al pati de l’entrada, amb uns bancs en els quals hi poden haver al voltant de dotze persones assegudes, encara que Tresserra sosté que poden ser unes quantes més si ho fan a terra. “Hi ha un professor de literatura al qual li encanta la poesia que m’ha dit que té moltes ganes de provar aquest espai”, explica l’arquitecta. La segona estructura és una mena de triple para-sol situat al pati del darrere, al costat de les pistes de futbol i basquet, que pot acollir a un grup de sis o set persones, i que té l’avantatge que en el futur es podrà canviar d’ubicació.

“Al costat s’hi ha de plantar un arbre, i quan sigui prou gran i doni molta ombra aleshores això es podrà traslladar a una altra part del pati i tindràs dos llocs amb ombra”, comenta l’arquitecta. Pel director, “hem de pensar bé com usem aquests nous espais, segurament s’hi podran fer desdoblaments i activitats en grups reduïts”, diu, al mateix temps que explica que aques curs el menjador i el gimnàs els han reconvertit en aules per esponjar els grups.

A la pàgina de Tresserra, Bamboohub, es poden veure algunes de les seves construccions en bambú, entre les quals una escola de tres pisos construïda principalment amb bambú a Santiago de Cali (Colòmbia), o la Singapore International School de Barcelona, en la qual va col·laborar amb el despatx d’arquitectes b01 perquè té una part de la seva estructura d’aquest material. També hi ha molta informació sobre el bambú, sobre la gran quantitat d’espècies que existeixen (1.500!), sobre els diferents colors, sobre els seus múltiples usos, sobre la seva resistència i a la vegada la flexibilitat i lleugeresa, i sobretot sobre la capacitat de reproducció i d’absorció d’emissions contaminants d’aquesta gramínia gegant.

El principal problema és que no es troba a Europa, només es produeix a Àsia o Llatinoamèrica, però Tresserra argumenta que “la petja ecològica del seu transport representa menys del 20% de les emissions de CO₂ que ha absorbit la planta durant el seu creixement”. I no es podria conrear a Europa?, li preguntem. “Aquest seria un camp d’investigació molt interessant”.