Anàlisi

Claus de la vaga educativa a Astúries 

Deu dies de vaga indefinida han acabat amb un acord que els sindicats qualifiquen de bo, tot i que no òptim, després de la dimissió d’una consellera que molts i moltes mestres no veien amb bons ulls.

Si un estava atent a les xarxes socials des d’Astúries, és possible que percebés el soroll de fons que ja feia temps que sonava. El més probable és que fins al diumenge 26 de maig no es veiés la magnitud que podia arribar a tenir.

Desenes de milers de persones van sortir al carrer a Oviedo en una manifestació que moltes persones asseguren que no es veia des de les protestes mineres. Un èxit aconseguit a foc lent per mestres indignats que, farts de segons quines decisions, es van llençar a la piscina. L’endemà, Lydia Espina, consellera d’Educació, presentava la seva dimissió a les 10 del matí. Dues hores després, els sindicats es reunien amb la vicepresidenta del Principat, el conseller d’Hisenda i la de Cultura, que substituïa la d’Educació. D’aquella reunió se’n va sortir sense cap oferta negociadora i amb una vaga indefinida.

Al setembre, els sindicats ja tenien sobre la taula de la Conselleria una convocatòria de vaga. Volien, aleshores, equiparar els salaris amb la resta de l’Estat. Segons alguns càlculs, Astúries té els salaris docents més baixos del país. A més, volien aconseguir que el professorat de més de 55 anys pogués reduir les hores lectives, que no les de feina. És a dir, que en comptes de tenir 25 hores setmanals d’atenció directa a l’aula, en tinguessin 23, i dediquessin les altres dues, per exemple, a donar suport a la resta del claustre.

Segons relata la Carmen (nom fictici), mestra a Astúries, la consellera d’Educació va desactivar la protesta anunciant l’obertura de negociacions amb els sindicats. Però, llevat d’algunes reunions informals, no hi va haver cap negociació real fins que va començar la vaga.

Els ànims entre el professorat, especialment el d’infantil i primària, que va ser el primer a mobilitzar-se, estaven ben calents. Però l’espurna que va acabar encenent el foc va ser l’anunci de Lydia Espina que el professorat seria l’encarregat de “vigilar” els temps del menjador escolar durant els mesos de juny i setembre. Fins a aquest curs, Astúries no comptava amb servei de menjador aquests dos mesos, i per posar-lo en marxa i donar aquest servei de conciliació familiar, es va preferir no augmentar la despesa i obligar el professorat a romandre als centres per fer aquesta tasca.

I l’espurna va encendre aquells ànims calents des del setembre (i des de fa anys). Espina va intentar desactivar la protesta, però les coses van empitjorar. Va proposar que, en lloc del menjador, vigilessin els patis.

Protagonista involuntària

Arran d’aquestes decisions d’Espina, que van desembocar en la manifestació del 26 de maig i, després, en la seva dimissió, Silvia Silván, una altra mestra, explica que va decidir obrir un grup de Telegram amb la idea principal que ella i alguns companys i companyes hi poguessin expressar la seva indignació. En poques hores ja eren un miler. Pocs dies després, 3.500.

Amb aquest poder de convocatòria, Silván explica que es va adreçar a CSIF per impulsar la convocatòria d’una vaga indefinida. Malgrat les primeres reticències del sindicat, van tirar endavant. Altres sindicats havien convocat dos dies d’aturada, el 27 de maig i el 5 de juny, però els claustres ho consideraven insuficient. En qualsevol cas, el dilluns de fa dues setmanes, entre el 80 i el 9% del professorat dels centres d’infantil i primària, segons diferents fonts sindicals, va secundar l’aturada i, d’alguna manera, va obligar la resta d’organitzacions a convocar i donar suport a la vaga indefinida.

Uns dies abans, un grup de directores i directors d’escoles van decidir redactar un manifest en què enumeraven les moltes mesures que reclamaven a Educació i sense les quals es veien en l’obligació de dimitir en bloc. Inicialment, s’hi van adherir un centenar de direccions, un percentatge molt alt per a una comunitat uniprovincial relativament petita. Això passava alhora que es produïen tancades en centres educatius i, fins i tot, a la Conselleria d’Hisenda.

Tot això mentre els sindicats finalment es van asseure amb una Administració una mica més recomposta i amb propostes damunt la taula. Propostes que no van ser ben rebudes per les organitzacions, ja que no donaven resposta a les necessitats ni a les demandes d’un professorat que, per exemple, fa des del 2012 que espera revocar l’augment d’hores lectives i que, segons l’anterior acord, no ho aconseguiria del tot fins al 2030, gairebé dues dècades després.

Dos dies intensos de negociació van acabar la setmana passada, dijous a última hora de la nit, amb la ruptura de les negociacions. Itiziar Fuente és responsable de pública a la Federació d’Ensenyament de CCOO. Explica que es van aixecar de la taula de negociació i van deixar els telèfons perquè, quan l’Administració tingués una proposta d’acord amb el que s’estava parlant, els truquessin.

I, finalment, l’acord

Explica que això va passar el dissabte 7, poques hores abans de la segona manifestació multitudinària a Oviedo i, finalment, la dimissió de 80 direccions escolars davant la passivitat de la Conselleria.

Dilluns es produïa la desena jornada de vaga indefinida. Al matí, novament, els sindicats estaven convocats a la taula de negociació. Una taula que, com les anteriors, es va fer amb xiulets i protestes a la porta d’Educació.

Han estat 10 dies laborables en què els esdeveniments s’han precipitat. Els sindicats, inicialment reticents davant la possibilitat d’una vaga llarga i poc secundada, es van veure gairebé arrossegats cap a una vaga indefinida amb el suport de grans sectors del professorat.

Unes protestes que, de fet, van néixer a infantil i primària, i que inicialment no van ser secundades per secundària, que no se sentia vinculada. Que ha costat el càrrec a 80 direccions escolars, una consellera (la tercera) a un executiu format per PSOE i Izquierda Unida (que es va posicionar a favor de les protestes) i que ha acabat amb un acord que suposa millores importants per a un sistema educatiu tensat, però que per a moltes persones resulten insuficients.

Davant les paraules del màxim responsable de CSIF Educació a la porta de la Conselleria quan intentava explicar que Educació havia dit “o això o res”, els crits van ser gairebé unànimes: “Doncs res”. Però els afiliats i afiliades dels sindicats, després de les respectives assemblees, s’han mostrat propensos a la signatura, amb percentatges importants.

Com descriuen algunes persones des del Principat d’Astúries, la vaga, legítima, ha estat utilitzada tant pel PP com per Vox per pressionar l’Executiu de coalició. I ho ha estat tant per les seves declaracions com per un discurs, en molts moments, antisindical, que ha intentat recollir el descontentament de milers de mestres asturians que, fins ara, no havien vist ateses adequadament les seves reivindicacions.

Ara, rebran un lleuger augment salarial que, segons les xifres, en un parell de cursos rondarà els 200 euros; es reduiran les ràtios; es cobriran les baixes amb més celeritat; disminuirà la ràtio orientador-alumne (de 400 a 350); s’augmentarà la plantilla de PT i AL en 300 persones en els pròxims tres anys i es contractaran 30 administratius i administratives.

També han aconseguit introduir canvis en el que es coneix com a sistema d’avaluació. Es tracta d’una mena d’incentiu econòmic, “una pujada salarial encoberta”, explica la Julieta (nom fictici), mestra procedent d’Astúries que des de fa algun temps viu fora. Té truc. D’una banda, has de portar un mínim de 5 anys d’exercici com a funcionari (i caldrà esperar cinc anys més per cobrar la segona i última part). Per complicar-ho una mica més, si has estat de baixa per qualsevol motiu, no ho cobraves.

Toca esperar. El Govern ha de posar negre sobre blanc els punts de l’acord. El text que s’ha estat difonent surt de les notes que cada sindicat recull. Per tant, el document pot tenir algunes variacions que es podran polir quan Educació el presenti als sindicats. Tot i que no hi ha terminis fixos, entre aquesta setmana i la que ve s’hauria de ratificar. Molts i moltes han expressat el seu descontentament i, segurament, encara els queden dies de protesta al davant.