Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Jo no sé res de música”. “Jo no sé tocar un instrument”. Acostumen a ser respostes habituals quan es parla d’art sonor, però ja no són (o no haurien de ser) excusa per no llançar-se a les diferents disciplines que componen la, segurament, més desconeguda de les arts contemporànies.
Dins del projecte de PLANEA en el qual l’art s’imbrica amb l’escola i els seus quefers, s’ha publicat el manual Un llarg ressò. Aprenentatges i accions des de la creació sonora, l’objectiu del qual, explica María Andueza, una de les seves autores, és fer “un manual que et faci venir ganes de fer”.
Originalment, el manual està pensat per utilitzar-se en les classes de primària (la col·lecció a la qual pertany ja havia editat un altre manual similar per a secundària), però Andueza sosté que, en realitat, és prou obert perquè pugui utilitzar-se en altres etapes, fins i tot en la universitat. “Hem tractat de plantejar les coses de manera suggeridora perquè qualsevol s’apropiï” del llibre.
Aquest llibre forma part d’una col·lecció Art i Currículum, elaborat pel Consorci de Museus de València, des de Permea i amb el suport del projecte Planea. És el segon dels volums que editen, ja que el 2022 van presentar La terra sota els meus peus, en el qual es posava en el centre el passeig com a eina de construcció artística.
Els autors del nou volum, María Andueza (professora en el departament de Disseny i Imatge de la facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid) i Fran MM Cabeza de Vaca (compositor, artista sonor i professor de música) han volgut facilitar la labor docent tot el possible. A més de facilitar propostes pedagògiques per al professorat, han volgut ensenyar sobre creació sonora, perquè els mestres puguin arribar a l’aula ja amb uns certs referents sobre els quals poder treballar.
“Això ho fem treballant amb obres d’artistes més o menys contemporanis. La gent pot tenir així referències, i així es va creant una motxilla de recursos per poder ser autònoma després”, explica Andueza.
En aquest sentit, explica Clara Boj, artista, investigadora cultural, docent a la Universitat Politècnica de València i una de les responsables del node valencià de la Red Planea, que el que es pretén amb la col·lecció és que “més enllà de les actuacions en centres educatius que es realitzen, que hi hagués un material que perdurés i servís de testimoniatge teòric per a fomentar el creixement d’art i escola”.
“Els textos no són llibres de textos, no com a manuals, però tampoc són assajos purament”, aclareix. “Es tracta d’un híbrid, amb un llenguatge que aprofundeix però que és accessible per als docents, amb molts exemples pràctics”. Una forma, en definitiva, de portar art d’avantguarda a les aules.
Què trobaràs
El llibre està organitzat en nou capítols que, alhora, s’estructuren en tres parts titulades sempre de la mateixa manera: escoltar i coneixes; fer i jugar.
El primer d’ells proposa diferents peces a escoltar a classe amb la idea que condueixin a determinades qüestions. Per exemple, comenta Andueza, una obra que tingui a veure amb l’aigua i que pugui donar suport al treball en classe sobre el cicle de l’aigua. “Que l’escolta, el flux d’un riu, ens porti a parlar del tema de la circularitat de l’aigua”.
“Una altra escolta pot ser el soroll de la ciutat”, el que pot obrir la possibilitat de “parlar de contaminació no només de gasos, també sonora, acústica”. És a dir, es proposa una escolta concreta i, al mateix temps, “donem algunes claus per a parlar sobre li temi, com apropiar-t’ho a l’aula”.
La segona part del capítol tracta d’aterrar aquesta informació i aquesta conversa en un producte físic. L’alumnat ha de fer alguna cosa en relació al tractat, sigui un fanzine sobre un paisatge sonor sigui una instal·lació sonora amb una sèrie de dispositius, per exemple, estudiant com sona el cos, exemplifica Andueza.
Finalment, està la part de jugar, amb la qual volen fer de l’aula un context, no només d’aprenentatge, sinó lúdic també basat en la reflexió que “ho passem bé i aprenem”. “El que fem és portar una obra amb un component lúdic i generar una dinàmica”, com Duchamp amb la seva obra Un soroll secret, consistent a ficar algun element en una caixa; alguna cosa que fa soroll però no es veu el que és i cal jugar a pensar què pot ser. Amb una dinàmica semblant en classe es poden fer el mateix exercici d’endevinació i, per exemple, intentar descriure el que se sent.
La idea força del llibre és que mestres i mestres es tirin a la piscina. Efectivament, no tothom podrà treure-li tot el partit, però els qui han escrit el volum estan pensant que “els docents busquem tirar endavant les coses” i per a això és molt positiu “trobar un recurs fiable, que sense massa esforç, t’animis a fer les coses”.
Enganxat al currículum
“El llibre t’habilita per fer segons llegeixes”, comenta Andueza, a més que han renunciat a fer coses complicades amb tecnologia, encara que obrim finestres”, en el sentit que assenyalen alguns camins que altres col·lectius ja han transitat en l’ús de l’art sonor. Per exemple, encara que s’esquiva entrar en la part més tècnica del que podria fer-se amb edició de so, si s’esmenta l’existència d’Audacity i les seves possibilitats en classe.
Tant Andueza com Cabeza de Vaca han revisat el currículum de primària amb la intenció que totes les activitats que es proposen en el llibre puguin suposar el desenvolupament, almenys, d’algunes parts del que apareix en el text.
Això sí, el seu acostament més aviat té a veure amb el suggeriment de possibles camins, no amb activitats tancades que puguin resoldre amb detall el que es demana en els decrets autonòmics. La idea és “que els profes que busquen vegin com treballar el paisatge, el llenguatge i la rima”, exemplifica Andueza. “Posem exemples perquè ressonin al cap el docent”.
“La proposta de la col·lecció, explica Boj, és activar les connexions entre els continguts, els aprenentatges dels diferents nivells i les pràctiques artístiques, pràctiques transdisciplinars com la recerca”, continua Boj, que afegeix que intenten “que es creï currículum com a full de ruta que guia però no limita, obre possibilitats, genera troballes”.
El pròxim volum de la col·lecció, que apareixerà la primavera de 2024, està orientat a les pràctiques artístiques comunitàries.
