Actualitat

El Consell Escolar recrimina al Ministeri d’Educació que les seves beques generen una “greu inestabilitat” als estudiants

El Consell Escolar de l’Estat, el màxim òrgan representatiu de la comunitat educativa, ha carregat de nou contra el decret de beques per al curs vinent, una norma –encara en fase de projecte– que continua amb el model de dues quanties implantat per l’exministre Wert el 2013.

Tots els membres de la Comissió Permanent, excepte els representants de l’administració, comparteixen aquest rebuig i ho han mostrat votant en bloc a favor de diverses esmenes al projecte de reial decret de beques 2017-2018 de l’associació estudiantil CANAE per augmentar l’import i estudiar “la viabilitat d’un nou model de gestió” que eviti que els estudiants rebin la segona part de la beca gairebé a final de curs.

“La convocatòria de beques de caràcter postobligatori es publica a principis del mes d’agost i dona termini per presentar sol·licituds fins a octubre. D’aquesta manera, els estudiants coneixen la resolució de la seva sol·licitud de beca entre el novembre i el desembre i reben l’ingrés entre el gener i el febrer. Aquesta situació provoca una greu inestabilitat entre l’alumnat, ja que no coneixen el resultat de la sol·licitud de la beca fins ben començat el curs, de manera que no poden realitzar cap tipus de planificació econòmica, fet que els causa els ja coneguts problemes d’inestabilitat”, diu una de les esmenes de CANAE.

“Estem en una situació crítica: rebre la beca entre el segon i tercer trimestre del curs crea una inestabilitat terrible, és una decisió política”, afegeix el president de l’associació estudiantil, Carles López.

No és la primera vegada que el Consell Escolar posa entrebancs al sistema de beques. Porta fent-ho diversos anys sense resposta per part del Ministeri, que aprova anualment un decret de beques sobre el qual “no ha canviat ni una coma”, denúncia CANAE.

El dictamen del Consell Escolar no és vinculant i el Ministeri ja ha dit que no acceptarà les esmenes al decret que regularà les ajudes del pròxim curs, però s’ha compromès a encarregar un “estudi d’impacte” a Hisenda sobre el model actual sense donar més detalls.

Així funciona el sistema actual

Amb el sistema actual, herència de José Ignacio Wert, les beques, universitàries i no universitàries, es divideixen en dues parts: una fixa i una variable. La fixa inclou quantitats concretes en funció de si es compleixen o no determinats requisits: per exemple, a un universitari que viu en la Península, no supera el llindar més baix de renda i estudia lluny d’on viu la seva família li corresponen 3.000 euros.

L’estudiant pot saber per endavant quina part de la quantia fixa ha de rebre segons els requisits que compleix. Aquesta part li concedeixen uns mesos després, començat el curs, però sense saber quant rebrà en total perquè fins a final de curs no rep la resolució definitiva amb l’últim pagament corresponent a la part variable. Aquesta segona quantitat es calcula a través d’una fórmula matemàtica pràcticament indesxifrable.

El mètode de distribució del pressupost de beques és el següent: una vegada que s’han assignat totes les quantitats fixes, el Ministeri d’Educació reparteix els diners que li sobren entre tots els becaris. I d’aquí surt aquesta part variable, que es reparteix ponderant la nota i la renda de cada estudiant amb la nota i la renda de la resta d’alumnes. És a dir, la quantia que rebrà un estudiant no solament depèn dels seus resultats acadèmics i de la seva situació econòmica; també depèn dels de tots els estudiants que han rebut beca al país i dels diners que li quedin disponibles al Ministeri.