Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Em vaig acostar a l’educació amb la voluntat de millorar la societat, amb el compromís vers un món més just per a tothom. Actualment l’alt impacte que les noves tecnologies tenen en el nostre context social i cultural pot ajudar a minvar o a fer augmentar les desigualtats ja existents. Per això, insisteixo en la necessitat d’educar-nos en l’entorn digital, en un escenari cada vegada més globalitzat i mediat per actors externs. Cal que coneguem com afecta la nostra privacitat, seguretat i llibertat com a individus i com a societats.
Així doncs, ens trobem en una cruïlla on la tecnologia ens fa possible guanyar oportunitats que no havíem gosat imaginar o ser dòcils consumidors d’aparells i de continguts mediàtics que ens facilita la xarxa. És un recurrent debat entre escenaris marcats per la utopia i la distòpia, un món perfecte o un món que controla la ciutadania. Ho recullen llibres i pel·lícules com el pioner ‘Nosaltres’ de Zamiatin, ‘Un món feliç’ de Huxley, ‘1984’ d’Orwell, ‘Fahrenheit 451’ de Bradbury, ‘Jo, Robot’ d’Asimov, ‘V de Vendetta’, ‘Blade Runner’, ‘Matrix’, ‘Her’, ‘WallE’, ‘In time’ o ‘Avatar’.
Per tal de reflexionar des d’una òptica actual recomano especialment la següent selecció:
– El llibre: ‘El cercle‘ de Dave Eggers, sobre els efectes dels mitjans socials a partir de la història d’una gran empresa que en pro de la transparència defensa que no cal cuidar la privacitat.
– La pel·lícula: ‘Ex-Machina‘ d’Alex Garland, sobre com pot afectar la intel·ligència artificial en les relacions humanes.
– El disc: ‘Drones‘ de MUSE, sobre la deshumanització de la guerra moderna quan s’ataca a través de les pantalles.
– La sèrie de televisió: ‘Black Mirror‘, la inquietant sèrie britànica que especula sobre les sorprenents conseqüències de la incorporació de les noves tecnologies a la vida quotidiana.
