Opinió

Després de la tempesta, arriba la reflexió (relat d’un procés de canvi)

Ubicada al poble d’Avinyó (Bages), amb poc més de 2000 habitants, l’Escola Barnola és un centre d’una sola línia amb gairebé 50 anys d’història. L’entrada d’un nou equip directiu l’any 2016 va desencadenar un punt d’inflexió en el projecte educatiu de l’escola amb l’objectiu d’adaptar-nos a les exigències dels nous temps, partint del treball realitzat durant els darrers anys. Es feia necessari plantejar-nos una sèrie de preguntes en relació a les funcions de l’escola en la societat actual: Quin tipus de centre érem? Què ens caracteritzava? Quins eren els nostres trets d’identitat? Com volíem actuar? Quina escola somiàvem? Quin tipus de persona volíem educar?

Per poder iniciar aquest canvi no podíem viure aïllats, com tradicionalment hem fet les escoles, i era imprescindible sortir del nostre radi d’acció i zona de confort per buscar aliances. Paral·lelament, naixia el programa Escola Nova 21 (EN21) i d’acord amb el claustre i el Consell Escolar, amb el lideratge de l’equip directiu, es va consensuar l’adhesió al programa.  Posteriorment, el centre va ser seleccionat entre els 30 centres educatius de tot Catalunya per formar part de la mostra representativa, fet que va significar l’impuls necessari per poder començar, en ferm, el procés de canvi sistemàtic cap al marc d’escola avançada que ens trobem actualment.

Aquest procés de canvi no l’hem fet sols, sinó amb l’acompanyament de la direcció del programa d’EN21, l’orientació de facilitadors/es i les trobades per compartir projectes amb la xarxa local d’aprenentatge col·laboratiu d’EN21. El programa ens ha facilitat un protocol de canvi, que de forma ordenada i coherent ha ajudat a consolidar cadascuna de les fases, generant una transformació profunda en la nostra escola.

El compromís de la comunitat educativa era i segueix sent essencial per assolir l’objectiu. Informar i explicar el perquè i per a què del canvi ha estat bàsic per avançar i entendre el procés de transformació. Per crear la necessitat de canvi calia generar processos de reflexió, que en el nostre cas vam fer mitjançant dinàmiques de claustre, visites a centres i formació dels mestres, entre d’altres, o en el cas de les famílies, fent dinàmiques de participació diverses com: tallers, xerrades, celebracions, cinefòrums, fires, caminades, qüestionaris, etc. en definitiva, facilitant una participació més directa en la vida de l’escola.

La visió comuna de centre amb el claustre, famílies i alumnat ha estat fonamental per establir les bases de la nostra acció educativa i visualitzar cap a on volíem anar i com volíem arribar-hi. Aquesta fase va consistir a somiar què i com ens agradaria que fos el nostre centre en el futur proper, fet que ha propiciat la creació d’un nou Projecte Educatiu de Centre, que defineix l’escola que som i l’escola que volem.

Actualment i durant aquest curs, ens endinsem en l’última fase, la fase de transformació. De manera consensuada i justificada, s’ha reorganitzat el funcionament dels mestres, l’organització de l’alumnat, s’han redissenyat espais interiors i exteriors, i s’han implementat noves metodologies i sistemes d’avaluació, fet que ens està aproximant al marc d’escola avançada que ens plantejàvem en els objectius inicials.

EN21 ens ha donat la possibilitat de créixer personal i sobretot professionalment. Iniciar un procés de transformació és començar un camí amb molts reptes i decisions difícils, però alhora significa l’oportunitat de créixer i contribuir a la millora de l’educació del nostre país.

Formar part del programa no només ha estat una oportunitat de millora per a l’escola, sinó que ha estat una oportunitat de POBLE, propiciant el compromís real per part de la comunitat educativa. Ha afavorit la coordinació pedagògica amb la Llar d’Infants i  l’assoliment de l’Institut-Escola a partir del curs vinent, fet que permetrà donar continuïtat amb una oferta educativa dels 0 als 16 anys i amb coherència pedagògica al projecte en la nova etapa educativa.

 “I una vegada que la tempesta acabi, no recordaràs com ho vas aconseguir, com vas sobreviure. Ni tan sols estaràs segur de si la tempesta ha acabat realment. Però una cosa si és segura: quan surtis d’aquesta tempesta, no seràs la mateixa persona que hi vas entrar. Això és el que implica la tempesta”. Haruki Murakami, Kafka a la platja