Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 24 de gener com a Dia Mundial de l’Educació. L’educació és reconeguda com un dret humà fonamental a la Declaració Universal dels Drets Humans i és una condició imprescindible per construir societats lliures, igualitàries i més justes. Uns valors que avui són més necessaris que mai en un món que s’endinsa, cada cop amb més força, en dinàmiques autoritàries i reaccionàries.
Coincidint amb aquesta data significativa, aquest dissabte 24 de gener, a Catalunya, tindrà lloc una manifestació del conjunt de la comunitat educativa -11:30 hores a Arc de Triomf- per reclamar +salaris, +recursos, –burocràcia i –ràtios. Des de CCOO Educació, us animem a participar-hi activament i a omplir els carrers en defensa de l’educació pública.
El sistema educatiu a Catalunya arrossega un infrafinançament crònic des de fa anys. CCOO Educació n’ha exposat reiteradament les dades. Sense anar més lluny, l’any 2025 la inversió en educació va estar al voltant del 4% del PIB, molt lluny tant de les recomanacions internacionals com dels països amb sistemes educatius més sòlids. Paral·lelament, la complexitat a les aules —com a reflex de la realitat social— no ha deixat d’augmentar, mentre que els professionals de l’educació han d’afrontar aquesta situació en condicions cada cop més precàries.
L’any 2025 la inversió en educació va estar al voltant del 4% del PIB, molt lluny tant de les recomanacions internacionals
Catalunya és una de les comunitats amb ràtios més elevades de l’Estat i, alhora, una de les que requereix més atenció a la diversitat —alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, alumnat nouvingut, entre d’altres— si realment es vol avançar cap a la igualtat d’oportunitats i no deixar ningú enrere. A més, hi ha una equació que no falla: més necessitats educatives en un context d’infrafinançament implica una caiguda dels resultats educatius. Tot plegat conforma un còctel insostenible, que genera malestar al conjunt de la comunitat educativa i castiga uns professionals que han de fer la seva feina amb cada cop més exigències i sense els recursos necessaris i que, a més, es troben entre els pitjors remunerats de l’Estat.
La manifestació del dia 24 serà una oportunitat per dir de manera clara i unitària al Govern de la Generalitat de Catalunya i a la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, que cal corregir i redreçar urgentment aquesta situació.
També serà el moment d’interpel·lar el conjunt del món polític. Des de fa mesos, està en tràmit al Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular per assolir, com a mínim, el 6% del PIB en educació, impulsada per CCOO de Catalunya conjuntament amb entitats socials i educatives. El 6% no és un luxe: és el mínim imprescindible per garantir recursos suficients, millores laborals i un sistema educatiu digne. Els partits polítics del Parlament es trobaran ben aviat davant d’una cruïlla històrica: continuar amb l’infrafinançament i aprofundir en el deteriorament i el malestar estructurals del sistema educatiu, o bé fer una aposta clara, valenta i de país per l’educació pública.
Sense educació no hi ha futur.
Sense recursos no hi ha drets.
Ens veiem dissabte.

