Opinió

Educació digital: s’ha obert el debat?

Feia temps que alguns i algunes veníem dient que si els “gurus“ de Silicon Valley portaven els seus fills i filles a escoles on no hi havia ni una pantalla, per alguna cosa havia de ser. En tot cas, no semblava que pensessin que l’ensenyament amb ordinadors, tauletes, mòbils, etc., fos una bona opció.

És aquest un tema polèmic i té defensors i detractors. Però el que sí és clar és que, sense massa precaucions ni avaluacions, s’ha vingut imposant una “innovació educativa” que passava sempre per la utilització de les TIC a les escoles, i a això s’hi ha dedicat recursos i diners:  200 milions d’euros extres es gastaran a l’Educació a Catalunya, per posar pantalles digitals a totes les aules i cursos per a professors.

Per analitzar què està passant amb aquesta digitalització és important tenir en compte quatre aspectes:

1.L’aprenentatge

Semblava que fer servir els ordinadors, els llibres digitals, els programes educatius, la tauleta, el mòbil, les apps, etc., afavoriria l’aprenentatge del nostre alumnat. Però cada cop surten més veus que ens diuen el contrari, en cito algunes:

• Ricard Solé, neurocientífic: “Per a aprendre, el llibre de paper és molt més poderós que qualsevol mitjà digital”.
• Carlos Javier González Serrano, professor de Filosofia: “Escriure a mà pot semblar una acció sense importància, però escriure enforteix la memòria i l’associació d’idees, exercita l’atenció i la concentració, millora el nostre llenguatge i, en un món tan ràpid, pot ser terapèutic i alentir els nostres ritmes”.
• The New York Times: “L’educació digital és per als pobres i els estúpids. Un estudi sobre desenvolupament cerebral per diversos instituts federals de salut sobre 11.000 nens van mostrar que aquells que passen més de 2 hores al dia enfront d’una pantalla d’algun dispositiu van obtenir qualificacions més baixes en el col·legi d’uns altres que havien llegit almenys un llibre”.
• “La fàbrica dels cretins digitals“, llibre escrit per Michael Desmurget, doctor en neurociència, afirma que “mai en la història de la humanitat s’havia produït un descens tan pronunciat de les capacitats cognitives”. Desmurget, afirma que això “es deu a la gran quantitat d’hores que passa un nen enfront de les pantalles. Hi ha infants de dos anys, ja passen tres hores enfront de la pantalla”.
• Catherine L’Ecuyer, la investigadora i divulgadora educativa canadenca, assegura que “utilitzar en els centres educatius a partir de Primària tauletes o chromebooks pot obstaculitzar l’aprenentatge de la lectoescriptura”.
• Rodrigo Terrasa: “Després de dècades de fe cega en les pantalles, els centres comencen a fer marxa enrere i redescobreixen la importància de l’aula, la memorització, la cal·ligrafia i els llibres en paper. Les escoles havien de pujar al carro digital si no volien semblar antiquades. Es comença ara a veure el desastre, però el mal està fet”.
• Suècia. Ha paralitzat el seu pla digital i invertirà més de 100 milions d’euros per a accelerar el retorn dels llibres de text a les aules. A Espanya un estudi va revelar que el 44% dels directius d’escoles ja recelen o s’oposen a la digitalització (La revista dominical d’El Mundo de Diumenge 25 de juny de 2023).
• Juan Pablo Fernández, a la Sorbona: “Els alumnes que llegeixen en paper puntuen millor en els tests de comprensió”.
• Metges d’Atenció Primària alerten de l’augment de lactants amb dèficit de llenguatge per l’abús de pantalles, i asseguren: “Sense pantalles de 0 a 3 anys: la millor inversió per un desenvolupament infantil saludable”, Anna Ramis.
• UNESCO: “L’ús de tecnologia a les aules i en la llar entorpeix l’aprenentatge” (Informe de la UNESCO Tecnologia a l’educació).

Tot apunta, doncs, que la utilització de les pantalles no només no afegeix valor a l’educació sinó que entorpeix l’aprenentatge. Només per això ja caldria un canvi de rumb i una aposta clara per minimitzar l’ús dels dispositius digitals dins de l’aula. I això no vol dir que no s’hagi d’educar en la tecnologia digital, però això no implica que s’hagi d’ensenyar per mitjà d’aquesta tecnologia.

Catalunya es desploma en comprensió lectora i se situa a la cua d’Espanya i Europa

Recordem, a més, que a l’últim estudi PIRLS Catalunya es desploma en comprensió lectora i se situa a la cua d’Espanya i Europa. Els estudiants catalans de quart de primària baixen 15 punts des del 2016 i van amb un curs de retard respecte a Astúries. Potser alguna cosa hi té a veure aquesta nostra dèria de digitalitzar l’aprenentatge.

2.La salut mental

Al marge de si serveixen o no per aprendre millor, també s’està alertant de les conseqüències negatives per a la salut mental dels infants i adolescents, sobretot pel que fa als mòbils i les xarxes socials.

Els experts ens expliquen que les pantalles van ser dissenyades per a ser addictives. La dopamina és la molècula que anticipa el plaer. Les xarxes socials han fet abans els seus deures per  estudiar quina dosi de dopamina se li subministrarà a cada usuari per a produir-li la gratificació immediata davant cada estímul i aconseguir enganxar-lo.

Neuròlegs i psiquiatres alerten de l’augment, sobretot en adolescents, d’anorèxia, autolesions, hipertensió, obesitat i suïcidis. També dins dels centres educatius alerten del ciberassetjament que està causant un gran malestar entre l’alumnat.

La UNESCO, en el seu últim informe,  proposa “prohibir els ‘telèfons intel·ligents’ a les aules, una mesura que ja han adoptat un de cada quatre països del món. Diversos estudis demostren que la tecnologia minva les habilitats cognitives de l’alumnat i perjudica la seva salut mental”.

“Hem de permetre que els nens s’avorreixin, sense córrer a rescatar-los del tedi, ja que només en aquesta incomoditat de l’avorriment el nen mobilitzarà les seves capacitats i recursos per a delectar-se amb alguna cosa”, sosté el psicòleg Buenaventura del Toll.

“Les pantalles anul·len la possibilitat de fer altres activitats, mantenen el cervell en una sobre estimulació per a la qual no està preparat i que té conseqüències nefastes per a l’atenció, concentració, frustració, la necessitat de recompensa o, fins i tot, a nivell emocional i psicològic”, explica Teresa Jiménez de Miguel, psicòloga infantil.

Alerten, també, del problema que implica l’accés fàcil i primerenc a pàgines de sexe explícit i pornografia. “La tecnologia pot convertir-se en un aparador accidental de sexe per als petits i de les conseqüències que implica aquesta sobreexposició en els seus pensaments, actituds i comportaments, en un país en el qual es comença a consumir pornografia de mitjana als 12 anys”, Lydia Cacho.

Seria convenient que les famílies fessin cas als experts que aconsellen l’ús molt acotat d’aquests aparells

Davant d’aquest panorama sembla que el més sensat seria, doncs, que en els centres educatius el mòbils no hi entressin. I també seria convenient que les famílies fessin cas als experts que aconsellen l’ús molt acotat d’aquests aparells, sobretot en infants i adolescents. En aquest sentit, l’Associació Espanyola de Pediatria recomana: “Res de pantalles fins als 2 anys, menys d’una hora diària entre els 3 i els 5 i, a partir d’aleshores, un màxim de dues hores d’oci digital”, però altres especialistes recomanen no donar un smartphone abans dels 12 i fins i tot abans dels 16 anys.

3.L’educació en mans de les empreses

Per últim, però no menys important, tota aquesta entrada de dispositius a les aules, està significant una colonització d’empreses privades del que és l’educació, amb dues conseqüències molt negatives.

Per una banda, el control que tenen de les dades de l’alumnat i del professorat i que ningú té informació sobre elles. El mateix informe de la UNESCO alerta que “una anàlisi de 163 productes educatius digitals va descobrir que el 89% registrava les activitats dels alumnes a classe i fins i tot fora de l’horari escolar, i venia aquesta informació a empreses dedicades a la publicitat. Aquesta vigilància tenia lloc al marge del consentiment dels nens o dels progenitors, i sense possibilitat d’aturar-la. Alguns estats han començat a reaccionar, i han prohibit l’ús de productes de companyies com Google o Microsoft”. (https://www.marfanta.com/2023/09/18/cal-desgoogleitzar-les-aules-urgentment/)

Gairebé totes les comunitats autònomes espanyoles van signar convenis amb aquestes empreses, a Espanya principalment amb Google i Microsoft, per a donar solució a la necessitat d’impartir classes de manera virtual provocada per la pandèmia del Covid 19. Però passada la pandèmia, s’han quedat i totes elles es queden també amb les dades.

El professor Fajardo afirma que “no donem les dades, ens les lleven. El consentiment que donem amb les nostres dades no és ni informat, ni voluntari. Quan la gent es resigna a donar les seves dades creu que no té opció, no sent que tingui el poder de recuperar-los”. Afirma que les nostres dades ara mateix són l’or blanc del segle XXI.

Per a  Enrique Javier Díez Gutiérrez, Doctor en Ciències de l’Educació, el veritablement interessant és generar alternatives públiques que vagin més enllà del model privat: “Caldria començar com més aviat millor per socialitzar el núvol i desenvolupar infraestructures digitals públiques”.

Però la realitat és que ningú hi posa fre i les empreses continuen augmentant beneficis a costa de l’escola i les famílies. I és que no només són les dades, són també la quantitat de productes que venen i els beneficis que això suposa. Segons Geo Saura, “el 2010, les tecnologies digitals de l’educació estaven valorades en 500 milions de dòlars a nivell mundial, el 2020 es va arribar a valorar en 20,8 bilions de dòlars i l’última especulació s’atreveix a posar en l’horitzó de 2030 una xifra de 10 trilions de dòlars”.

Les empreses continuen augmentant beneficis a costa de l’escola i les famílies

D’altra banda, hi ha molts “programes educatius”, apps i material didàctic que han dissenyat aquestes empreses, el que implica el control ideològic per la seva part i la pèrdua del control sobre els continguts i metodologies per part del professorat. Això vol dir deixar en mans d’aquestes grans empreses la transmissió ideològica que guia el seu afany de benefici i la idea que l’educació és una mercaderia més, una mena de fàbrica digital la funció de la qual és capacitar els estudiants pel mercat laboral que a ells els interessa.

De fet, les empreses educatives i altres institucions porten dècades tractant que l’educació pública es descentralitzi a la força cap a les llars dels estudiants, en gran manera fent obsoletes les institucions i pràctiques d’educació tradicionals i, en el seu lloc, convertint la casa en un espai de treball mediat per eines tecnològiques. O sigui, la privatització total de l’educació.

4. Conclusions

Crec que les autoritats educatives del nostre país han sigut força irresponsables en implementar innovacions que venien més del món de l’empresa que del món educatiu, sense haver-ne avaluat els efectes i conseqüències que se’n derivaven.

Educar en la tecnologia digital, no implica que s’hagi d’ensenyar per mitjà d’aquesta tecnologia

Qüestions com les competències bàsiques, l’aprenentatge per projectes i la creixent burocràcia que comporta tot això, juntament amb la creixent digitalització, estan desembocant en una pèrdua del nivell educatiu del nostre alumnat.

D’altra banda, el Decret de plantilles que permet seleccionar a dit el professorat, l’augment d’alumnes per aula i la manca general de recursos, han acabat creant una desorientació i malestar en el professorat que, sens dubte, no afavoreix gens la tasca educativa.

Cal un canvi de rumb, cal més diàleg i escolta al professorat que està a les aules per saber què és el que està passant i com podem millorar. I pel que fa al tema de la digitalització, crec que el Departament hauria de prendre partit per uns centres educatius sense mòbils i per una utilització restringida de les pantalles, només en les tasques en les quals siguin realment necessàries. Cal tenir clar que educar en la tecnologia digital, no implica que s’hagi d’ensenyar per mitjà d’aquesta tecnologia.

Encara hi som a temps!!!