Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un punt d’inflexió. Un canvi transcendental. Un abans i un després. Així s’han referit al decret d’admissió, aprovat el passat dia 16, els diversos ponents que han participat en un webinar organitzat aquest matí per l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, i que ha comptat amb l’assistència virtual de prop de 300 tècnics i càrrecs electes municipals. El Diputat d’Educació, Alfredo Vega, ha obert i tancat la jornada recordant el compromís dels municipis en la lluita contra la segregació: “Els ens locals sabem que podem exercir un paper clau, com a Administració de proximitat, en favor d’una escolarització equilibrada. I ho podem fer malgrat ser conscients que en bona mesura la segregació escolar és una conseqüència de processos on l’Administració local té menys marge de maniobra, com el fet migratori, la segregació residencial o la desigual afectació de les crisis econòmiques”.
El webinar ha tingut una primera part amb la intervenció de dos alts càrrecs del Departament d’Educació (el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, i el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Juanjo Falcó); i una segona part amb una taula rodona en què han intervingut l’adjunta del Síndic per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, Maria Jesús Larios, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, i el president de l’associació Tékhne (que aplega els tècnics locals d’educació), Toni Martorell.
I quines són les principals novetats del decret en relació al món local? S’han anat veient al llarg de les diverses intervencions, si bé la majoria les ha exposat Juanjo Falcó: en primer lloc, els ajuntaments han de definir unes zones educatives d’acord amb els criteris que estableix el decret, ja que en alguns casos aquestes zones no existeixen i en d’altres no responen a l’objectiu de fomentar una distribució equilibrada i equitativa de l’alumnat. En segon lloc, els ajuntaments participen en la programació educativa dels seus municipis a través de les taules locals de planificació (que en alguns casos existien però no estaven regulades) i a partir d’aquí han de contribuir, per exemple, a evitar situacions de sobreoferta. En tercer lloc, participen en el procés d’inscripció i assignació de places a través de les Oficines Municipals d’Escolarització (OME), un òrgan que a partir d’ara serà obligatori per als 123 municipis catalans de més de 10.000 habitants. En quart lloc, els ajuntaments han de tenir un paper cabdal en les Unitats de Detecció de NEE per causes socioeconòmiques, que és un dels aspectes en què els reguladors posen més l’accent, ja que molt sovint la detecció es fa quan l’alumne ja és dins del sistema educatiu. Els ajuntaments també participen de les comissions de garantia, que han de jugar un paper important en especial en els períodes de matriculació fora de termini.
Corresponsabilitat i confiança mútua
Corresponsabilitat ha estat, possiblement, la paraula més repetida durant la jornada. Alfredo Vega s’hi ha referit per obrir i per tancar la jornada, i també ho han fet la resta de ponents. I aquesta corresponsabilitat també és econòmica, ja que, segons ha recordat Juanjo Falcó, el decret contempla el cofinançament de les OME per part del Departament d’Educació. “Abans la lluita contra la segregació escolar depenia de les iniciatives del món local, que normalment comptaven amb el suport dels serveis territorials i de la inspecció, però ara el Govern assumeix el lideratge, reconeixent la feina que s’ha fet i des de la corresponsabilitat”, ha dit Falcó.
Aquesta implicació de tota la comunitat en la lluita contra la segregació sorgeix des de la constatació que “l’escola sola no pot amb tot”, segons ha afirmat Carles Martínez, si bé també ha advertit que “un decret d’admissió tampoc no pot amb tot, ja que la segregació no només la causa l’entrada en el sistema educatiu, sinó que el sistema continua tenint males pràctiques educatives que són terriblement segregacionistes”, entre les quals ha esmentat: un sistema educatiu poc competencial, centrat només en l’adquisició de coneixements acadèmics; la tendència d’alguns centres a agrupar els seus alumnes per nivells en comptes de barrejar-los; així com els costos de sortides, material escolar, extraescolars… “i un factor final: no generar expectatives positives en els nostres alumnes”.
En la taula rodona, Maria Jesús Larios també s’ha referit a la importància de la corresponsabilitat entre tots els actors de la comunitat educativa i s’ha felicitat de l’ampli consens que ha suscitat el decret, que és fill del Pacte Contra la Segregació Escolar liderat pel Síndic de Greuges, ja que “la manca de consens havia provocat que molt sovint les administracions s’inhibissin en la lluita contra la segregació”. També ha avançat que des del Síndic s’està ultimant un informe sobre el paper dels ajuntaments en la lluita contra la segregació, amb la voluntat “que sigui un instrument útil, una mena de guia per veure quines condicions s’han de donar per evitar-la, i que s’enviarà a tots els ajuntaments de Catalunya”.
Per la seva banda, Ismael Palacín s’ha felicitat perquè “fins ara no teníem polítiques i a partir d’ara en tenim”, a la vegada que ha recordat els anys que han hagut de passar per arribar a aquest punt d’inflexió. “Amb comptades excepcions”, ha dit, “la lluita contra la segregació no ha estat prioritària perquè afectava els fills i filles dels altres. La segregació forma part d’una cultura: és una injustícia normalitzada”. Palacín ha insistit que s’apliqui tot el que es pugui aplicar del decret en el procés de preinscripció del curs 2021/22 (blindar reserva de places, tancar ràtios dels centres vulnerables i garantir que no rebran matrícula viva, etc.); però sobretot ha subratllat que els ajuntaments han de començar a preparar des de ja tot el que cal “o no arribarem a temps tampoc per al curs 22/23”. I un missatge directe als 50 municipis de més de 10.000 habitants que no tenen creada una OME: “Això no ha de ser excusa, no haver creat encara una OME no vol dir que no es puguin fer moltes accions. Ens hem de creure que això és una prioritat”.
L’últim a intervenir, Toni Martorell, ha recordat que des del món local es tramiten cada any entre 170.000 i 180.000 peticions d’inscripció a un centre educatiu, entre escoles bressol, segon cicle d’infantil, 1r d’ESO i canvis de centres, i que, malgrat aquest volum de peticions, “quan arriba l’inici del curs tot està endreçat, si bé és cert que no prou endreçat des del punt de vista de la segregació”. Per Martorell, un aspecte especialment encertat del decret és que “per primera vegada posa en valor la figura del tècnic d’educació local” com a part del sistema educatiu i també ha suggerit que, per a una futura revisió, la corresponsabilitat es visualitzi institucionalitzant la presidència per part dels alcaldes i alcaldesses de les taules locals de planificació, “com passa amb les juntes de seguretat local, cosa que no suposa que els alcaldes acabin dient als Mossos com han de fer la seva feina”.
