Actualitat

El Parlament posa deures al Govern en FP, escola inclusiva i tramitació de beques

El primer debat de política general de la legislatura va acabar dijous passat amb l’aprovació de quaranta-nou resolucions presentades per diversos grups parlamentaris, sobre tota mena d’àmbits temàtics. Dues d’aquestes resolucions eren sobre política educativa, a les quals s’ha sumat una altra aprovada ahir mateix per la Comissió d’Educació del Parlament. Les resolucions parlamentàries s’aproven per majoria i teòricament són d’obligat compliment per part del Govern, si bé no tenen força jurídica i per tant molt sovint l’executiu les incompleix. Les tres recentment aprovades són sobre àmbits molt sensibles de l’actualitat educativa.

Més places d’FP

A proposta del grup d’En Comú Podem, dijous es va aprovar una resolució que insta el Govern a incrementar més places d’FP pública i presencial, a incrementar també les plantilles i els centres, a “crear un grup de treball amb els actors implicats en el marc de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya que abordi la planificació de l’FP creant un veritable mapa territorial de centres de referència i integrats d’FP”, a combatre les desigualtats territorials existents en l’oferta d’aquests estudis, i a introduir en els currículums de totes les especialitats d’FP la perspectiva de gènere i la visibilitat de les aportacions de les dones. Aquesta proposta de resolució es va aprovar amb el vot de tots els grups parlamentaris, tret de Vox, que hi va votar en contra.

En canvi, la cambra va rebutjar una proposta de resolució molt similar presentada pel grup socialista. En aquest cas, s’anava una mica més enllà, i s’instava el Govern a “incrementar l’oferta pública de cicles formatius com a mínim amb 38.000 noves places, especialment de grau mig”, així com a publicar un mapa de l’oferta de cicles formatius a tota Catalunya i elaborar un mapa de necessitats formatives al territori. Van votar-hi en contra ERC, JxCat i la CUP i es va abstenir Vox.

Escola inclusiva i centres de màxima complexitat

Una altra resolució, en aquest cas presentada per la CUP, demana al Govern tres qüestions en l’àmbit de la inclusió i la segregació escolar. D’una banda, una millor coordinació entre els serveis de salut, socials i educatius a fi que cada infant o jove vulnerable que necessiti algun tipus de recurs sòcio-sanitari compti amb un “pla d’actuació individualitzat”. D’altra banda, es demana revisar els criteris de classificació de complexitat de l’alumnat, amb una major participació de la comunitat educativa, així com una moratòria “d’un mínim de dos anys” perquè els centres que han perdut nivell de complexitat mantinguin la mateixa assignació de recursos que tenien abans.

I, finalment, la creació “sense més demora d’un grup de treball que compti amb la totalitat de la comunitat educativa per avançar cap al desplegament efectiu del Decret sobre Escola Inclusiva i garantir pel curs 2021-22 i següents els recursos docents i educatius necessaris per tal d’aplicar plenament els objectius i criteris d’aquest decret”. Aquesta proposta de resolució es va aprovar amb els vots de la CUP, En Comú Podem i el PSC, l’abstenció d’ERC, JxCat i PP, i el vot en contra de Cs i Vox.

Tramitació de les beques MEC

A banda, en la Comissió d’Educació d’ahir es va aprovar una resolució, presentada pel PSC i transaccionada amb ERC sobre les anomenades beques MEC, que són diners que paga el Ministeri d’Educació a l’alumnat amb discapacitat, segons criteris de renda, per al menjador o per teràpies que es fan fora de l’horari lectiu. Són beques del Ministeri però les tramita la Generalitat, i per això en aquest cas el Parlament insta el Govern a que, “a Catalunya, la seva resolució i percepció es realitzi, com a màxim, a finals del primer trimestre de cada curs escolar” (actualment, es fa al tercer, la qual cosa genera força problemes a les famílies). També s’insta els governs català i espanyol “a seguir treballant per fer efectiu de cara al proper curs escolar 2022-23 el traspàs de la gestió de les beques pendents”. En aquest cas, la resolució la van aprovar tots els grups, amb les abstencions de Vox i Ciutadans.

A banda, en el debat de política general, Vox, PP i Ciutadans van presentar diverses propostes de resolució sobre qüestions com l’anomenada llibertat d’escollir el model educatiu o sobre l’obligatorietat d’impartir el 25% de les assignatures en castellà, que van ser rebutjades per la majoria.