Actualitat

El PP promet en el seu programa electoral d’educació tot el contrari del que ha fet al Govern

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Ara sí. Després de quatre anys de passar la piconadora per l’educació i imposar totes les seves polítiques a la resta de partits i la comunitat educativa, el PP està obert al diàleg i a arribar a acords. Ho diu en la part dedicada a l’educació del seu programa electoral, que s’acaba de fer públic. Un programa que dóna la sensació d’ignorar tot el que ha fet durant la legislatura i ofereix, en molts camps, justament el contrari.I ho fa sense gran precisió. Les 11 pàgines del text estan plenes de termes ambigus com “enfortirem”, “impulsarem” o “desenvoluparem”.

Al llarg de 59 propostes, els populars proposen un pacte educatiu després d’haver imposat la seva llei contra l’oposició oberta de partits i organitzacions educatives, lloen la figura del docent i parlen de reconeixement i millorar les seves condicions laborals després d’haver-les empitjorat (salaris, ràtios) i es comprometen amb l’educació inclusiva i l’atenció a la diversitat malgrat haver pràcticament eliminat les partides pressupostàries destinades a aquest fi, entre altres mesures.

En altres qüestions el partit de Mariano Rajoy si es manté fidel als principis que l’han guiat durant aquests quatre anys. El programa manté la seva defensa de la llibertat en l’elecció de centre per a les famílies i el suport a l’escola concertada i la religió, l’aposta per la FP com a solució a tots els mals del fracàs escolar, per les avaluacions d’alumnes i professors i per l’impuls del llibre blanc i l’estatut del docent que ordenin la professió d’una vegada.

Entre les seves mesures estrella, el PP promet crear un sistema de pràctiques remunerades de dos anys amb les que es formin els futurs docents. És una idea que està al llibre blanc que el ministre d’Educació li ha encarregat a José Antonio Marina. El programa no dedica ni una línia a la inversió educativa, que ha caigut aquesta legislatura fins aproximadament el 4,6% del PIB, quan hi ha el consens generalitzat que per sota del 5% és insuficient per tenir un sistema de qualitat. Els pressupostos del Ministeri d’Educació són avui un 12% inferiors a l’últim que va realitzar el PSOE el 2011.

A pel pacte?

És la primera mesura del programa. “Convocarem tots els grups polítics i tota la comunitat educativa a la consecució d’un pacte d’estat per l’educació. La societat ens demana que siguem capaços d’arribar a acords”, es llegeix. Ho tenen difícil, els populars. Durant quatre anys han fet just el contrari. Ignorar les protestes de partits i organitzacions (sindicals, estudiantils, de famílies) li ha costat tres vagues generals educatives. La LOMCE es va aprovar al Congrés amb el vot en contra de tota l’oposició. El més semblant a un suport van ser les abstencions del Foro Asturias i UPN. En tota la legislatura el Ministeri ha cedit en una cosa i mitja: retirar el decret que regulava les especialitats docents vist el rebuig que va generar (plantejava que els professors de Filosofia ensenyessin iniciació a l’emprenedoria) i ha posat en espera, que no retirat, les avaluacions (revàlides) de 4t de l’ESO.

Els docents tenen tot un apartat del programa dedicat a ells. El PP afirma que són “el pilar fonamental” i que cal “donar suport als docents i reconèixer el seu treball, esforç i dedicació”. Això després d’haver empitjorat les seves condicions laborals durant quatre anys en forma de baixada de sous, augment de les ràtios a classe i un augment de la interinitat. Per això el partit es centra en la carrera professional, que promet desenvolupar, al costat del llibre blanc que va encarregar al filòsof José Antonio Marina, del qual no es recullen idees sinó que només s’esmenta. El programa també parla d'”impulsar el reciclatge pedagògic dels docents” per la seva formació amb les TIC i els idiomes, però no esmenta que en aquests anys s’ha pràcticament desmantellat la xarxa de centres de formació del professorat.

Les beques també tenen el seu petit apartat. El programa popular aposta per “seguir augmentant els recursos per a beques i ajuts a l’estudi (…) amb l’aval que suposa (…) que els fons destinats a aquest fi han aconseguit xifres rècord”, una afirmació que és certa i però no explica tota la veritat. Amb aquest Govern les partides de beques pressupostades (per any natural) han estat les més grans de la història, sí. Però no la despesa per curs, que comprèn dos anys naturals, i la pròpia estadística del ministeri confirma que ha estat més gran altres cursos.

FP, la gran aposta

El Govern manté la seva aposta per la FP com el “trampolí cap a l’ocupació”. També com a eina per lluitar contra l’abandonament escolar, que el PP recorda ha baixat aquesta legislatura en sis punts, fet que atribueix a les seves polítiques. Encara que també ho feia fins i tot abans d’implementar les seves polítiques. Aquest Ministeri sempre ha apostat per enfortir i impulsar aquesta modalitat educativa, i l’aposta es manté per a la propera legislatura. En concret, l’estrella és l’FP dual, en què els estudiants fan pràctiques en empreses pràcticament des del primer dia. Encara que de moment no ha arrencat tan bé com li agradaria a Educació, el ​​PP promet “incrementar sensiblement el nombre d’alumnes, centres i empreses implicades”.

El programa també dedica un apartat sencer a “la libertat”, en què els populars defensen que els pares “puguin exercir eficaçment el seu dret a triar el tipus d’educació i el centre on escolaritzar els seus fills”, i el dret de les famílies a fer-ho “d’acord amb les seves pròpies conviccions religioses i morals”. Clar i català, el partit continuarà donant suport al sistema de concerts educatius, afirma. En això sí que és coherent el PP: ho fa des que es recorda.

A més d’aquestes mesures, el Govern pretén “impulsar la introducció de nous continguts curriculars tecnològics, com la robòtica o la programació informàtica” o els continguts sobre “valors europeus”, realitzar un “pla de connectivitat de centres dotats de 330 milions d’euros” (és pràcticament l’única partida detallada en tot el programa), crear un mapa de titulacions i la seva ocupabilitat per orientar els estudiants en l’elecció de la carrera universitària o fomentar l’estudi d’idiomes doblant el nombre d’auxiliars de conversa o impulsant que ” un mínim de l’emissió de continguts dirigits a la població infantil i juvenil es produeixi en versió original a la televisió “.

Aquest és un article publicat a eldiario.es