Actualitat

El rectorat busca aprimar l’estructura de la UB

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, ha presentat aquest divendres la proposta de reestructuració de la universitat més gran de Catalunya. De 19 centres docents volen passar a 10 i de 106 departaments a 50 o 60. El procés, que el rectorat espera poder completar el procés, que posarà la UB cap per baix, de cara al curs 2015-2016.

La distribució final –tant física com estructural– de les Facultats seria molt diferent de l’actual. L’àmbit de les humanitats, per exemple, quedaria concentrat en dues facultats. Una amb els estudis de Filologia i Filosofia i una altra anomenada d’Arts, Humanitats i Socials, que incorporaria les actuals facultats de Belles Arts, Biblioteconomia i Documentació, Geografia i Història, i els ensenyaments i departaments de Sociologia, que actualment pertanyen a la facultat d’Economia i Empresa.

Aquesta facultat, la més gran de la UB, és l’exemple a seguir pel rectorat, ja que és el resultat de la fusió, fa sis anys, de la facultat d’Economia i l’Escola d’Empresarials. Una altra fusió que ja s’ha aprovat aquest curs és la de les facultats de Formació del Professorat i de Pedagogia, que a partir del curs vinent s’uniran en la facultat d’Educació.

Pel que fa a les ciències, les facultats d’Infermeria, Medicina i Odontologia s’unirien en una sola de Medicina i Ciències de la Salut. Biologia i Geologia es concentrarien en una facultat de Ciències Naturals i de la Vida. Física, Matemàtiques i Química formarien una facultat de Ciències i Enginyeria.

Les facultats restants fins a arribar a 10 serien la de Dret, la de Psicologia i la de Farmàcia i Nutrició. En aquest procés, els departaments, que a la UB depenen de les facultats, també quedarien concentrats d’aquesta manera fins a passar de 106 a entre 50 i 60.

La reforma de la UB

Ramírez presenta aquesta reestructuració com l’altre pilar de la reforma de la UB que impulsa amb la reforma d’Estatuts de la UB que no es va poder votar el passat octubre per una protesta que va impedir la celebració del Claustre extraordinari. No obstant, el rector assegura que la proposta –polèmica perquè introduïa un model de govern més jeràrquic– es votarà abans que s’acabi l’any.

Pel que fa a la reestructuració, Ramírez explica que es podria dur a terme independentment de la reforma d’Estatuts. Assegura que l’objectiu principal no és reduir l’estructura de la universitat sinó “facilitar la ocupabilitat dels estudiants i millorar les seves atribucions professionals”.

El gran temor dels treballadors de la UB, tal i com van remarcar en una roda de premsa de la Coordinadora UB el passat dilluns, és com afectarà aquesta reforma als llocs de treball. El rector ha insistit diverses vegades en que la reestructuració no implicarà reducció de llocs de treball, però el col·lectiu denuncia que ja s’estan trobant davant la no renovació de diversos contractes temporals.

Ramírez tampoc ha tancat la porta a que desapareguin més estudis, com el grau en Filologia Romànica, al qual ja no podran accedir més estudiants el curs vinent. El rector ha assegurat que mantenen graus amb poca demanda quan els consideren estratègics, però en el cas de la Filologia Romànica diu que han tancat el grau “per millorar els continguts que s’hi oferien”, que asseguren que incorporaran a altres estudis. “I això mateix ens serveix com a exemple per a altres casos que poguessin passar”, rebla Ramírez.

Una proposta amb oposició

Tot i que fins ahir no es va donar a conèixer a les facultats el contingut de la proposta, ja es troba l’oposició de sectors de la universitat. Fa uns dies un grup de membres del Claustre van presentar les signatures necessàries per convocar un claustre extraordinari sobre aquesta qüestió, que tindrà lloc el proper 7 de juliol.

“Amb el Claustre volíem demanar que s’ajornés l’aprovació de la reforma fins al desembre per poder-la discutir durant el primer trimestre”, explica José Díez, professor de Filosofia i un dels promotors d’aquest Claustre extraordinari. “El rector primer va dir que ho volia aprovar al juliol, després al setembre, però demanem que s’ajorni més, perquè no és possible avaluar tot això en menys temps”, afegeix.

Díez considera que “les dades estan esbiaixades, la metodologia és inacceptable i les conclusions són sorprenents”. Tot i que el delegat del rector David Vallespín ha insistit que els criteris són objectius i basats en xifres, el professor assegura que “s’agafen els números com volen en cada cas” i que “sembla un document preparat per fer el que volien ells”.

“Agafen una universitat danesa que va reduir els seus centres fa sis anys i des de llavors han millorat la seva posició en els rànquings, però això és un cas i qualsevol estadístic sap que un sol exemple no diu res”, denuncia Díez, que afegeix que “les 10 primeres universitats europees i nord-americanes no estan més unificades que la de Barcelona”.

“Hi ha problemes molt greus que aquest document no tracta, parteixen de que la fusió de centres serà la sol·lució a tot, però és evident que això no és així”, conclou el professor.

El delegat del rector comença una ronda de contactes amb diversos actors de la universitat per presentar i recollir impressions sobre el projecte i el dia 7 les diferents visions es trobaran al Claustre.