Opinió

El rol de la família i el rol de l’educadora dins l’escola bressol

Malgrat que l’àmbit familiar és el responsable de protegir i promoure el desenvolupament personal de tots els seus membres, són molts els agents que interfereixen en el desenvolupament dels infants i, el centre escolar, sense suplir la responsabilitat familiar, n’és un d’ells.

En els darrers anys ha sorgit la necessitat de redefinir els rols família-escola a causa dels canvis que s’han produït a la societat. És necessari comprendre’ls i contemplar-los per poder potenciar la cooperació de les famílies d’una forma efectiva.

El rol educatiu de la família i l’escola

En alguns casos la col·laboració entre els dos agents educatius s’ha deteriorat fins a causar fins i tot enfrontaments i acusacions, que dificulten la cooperació i el suport que ambdues institucions necessiten.

El rol de la família juga un paper fonamental en el desenvolupament dels infants, ja que “influeix en les estructures més profundes de la personalitat i és l’agent de socialització per excel·lència” (Ocaña i Martín, 2011, p. 7). Per aquest motiu, és important reforçar que l’àmbit familiar és el responsable de prendre totes les decisions relacionades amb els seus fills/es i de potenciar l’autonomia de tots/es els/les membres, afavorint la seva autoestima i l’auto concepte de cadascun d’ells/es.

L’escola bressol també creu en l’infant com un ésser competent, amb drets i capacitats, curiositats i desitjos d’aprendre. Per això es comparteix, amb l’àmbit familiar, l’objectiu d’afavorir el creixement íntegre de la criatura, sense que la família se senti jutjada per les seves demandes, actituds i/o opinions.

Amb aquesta finalitat, el centre educatiu ha d’oferir estratègies que facilitin la comunicació i la cooperació per part dels familiars: empoderant-los i acompanyant-los en la criança dels seus fills/es a través d’un contacte directe i continu, afavorint que tots dos contextos es mostrin receptius i comunicatius per establir relacions positives i motivadores.

Barreres que poden dificultar la relació

La falta de redefinició dels rols pot comportar que la implicació de les mares i els pares es limiti a participar en el govern escolar del centre o a assistir a festes organitzades per l’equip docent, paper més còmode i menys compromès per la seva part.
De vegades la seva manca de participació també pot ser provocada pel poc acolliment que tenen part dels suggeriments i propostes que fan arribar. Alguns dels/les educadors/es poden sentir-se envaïts/des en la seva tasca professional i, davant d’aquesta situació, l’escola pot reaccionar mostrant-se tancada i provocant que les famílies no se sentin valorades, escoltades ni motivades. Aquesta manca d’escolta pot comportar que s’ofereixin propostes que no responguin als interessos i a les demandes que fan arribar les mateixes famílies, de manera que els pares i les mares no mostren interès per participar-hi o es senten compromeses a anar-hi a causa de la insistència del centre.

També, a causa de la no obligatorietat de l’etapa, es pot considerar que l’escola bressol és plenament assistencial i no es dóna valor a l’edat compresa dels 0 als 3 anys d’edat. Aquesta mirada, per part d’una minoria de familiars, pot necessitar la creació de propostes, moments i espais, que reforcin el valor de l’etapa amb entrevistes, reunions, xerrades, grups de famílies… Perquè els familiars puguin compartir, reflexionar, sentir-se partícips  de  l’educació dels seus fills/es. Fins i tot, si prèviament no s’ha establert una relació de confiança, les reunions que s’estableixen entre pares/mares i els/les mestres poden provocar confrontacions, atacs i diàlegs contraproduents.

No podem oblidar que, amb força freqüència, els centres educatius mostren resistències organitzatives que no tenen en compte la situació actual de les famílies; per exemple, la seva disponibilitat horària a l’hora de convocar entrevistes i reunions.

Beneficis d’una adequada cooperació família-escola

Aconseguir una relació fructífera permet que ambdues institucions es coneguin i confiïn mútuament, sense qüestionar-se ni jutjar-se, actitud que és un model exemplar per al menor que es troba en un moment d’observació i imitació constant. A més, els/les educadors/es augmenten la seva motivació i no se senten envaïts/des i els pares i les mares se senten acompanyats/des en el procés de criança, tenint l’oportunitat de compartir les seves inseguretats i entenent situacions, confiant i assumint les seves responsabilitats com a principals agents educatius i socials.

Aquesta situació produeix benestar i repercuteix en la globalitat de l’escola, minimitzant possibles influències adverses i potenciant els aspectes més positius. Amb aquesta relació l’escola té la possibilitat d’entendre i conèixer dificultats o deficiències per part de la família, per entendre comportaments de les criatures i buscar estratègies conjuntament.

Amb la finalitat d’afavorir aquest binomi família-escola, la implicació-cooperació escolar s’ha de cuidar i s’ha de potenciar des del primer contacte de la família amb l’escola  amb respecte, escolta activa i empatia, ja que ajuda a evitar malentesos, inseguretats i necessitats amagades. És un moment on les famílies necessiten sentir-se acollides, ja que per moltes d’elles, l’inici de l’escolaritat és la primera separació amb el seu petit/a.

Aconseguir una relació fluida i de confiança afavoreix la comprensió i la confiança i influeix de forma positiva en el desenvolupament personal dels pares, mares, dels educadors/es i dels infants.