Opinió

El secret de la felicitat i la vida

Fa un parell d’anys una amiga va compartir amb mi un secret a crits. Va ser el regal que la seva àvia li va fer poc abans de morir: el secret de la vida i la felicitat. La dona l’havia descobert en aquells darrers anys de la seva vida i va decidir explicar-li a la seva néta perquè no trigués tant a descobrir-ho com ella. De fet, a Orient diverses corrents de pensament afirmen que els éssers humans ens anem reencarnant perquè necessitem de més d’una vida per esbrinar quin és el secret de la vida i unes quantes més per aprendre a posar en pràctica aquest coneixement. Finalment, quan l’ànima s’allibera totalment queda exempta de la roda de reencarnacions i entra en un estat que alguns coneixen com unir-se amb el tot, unir-se amb el tao, assolir el nirvana o el Brahmà; tot això dit d’una manera molt simplificada.

No tinc ni idea si això és veritat o mentida però el que em sembla curiós del cas és que el secret que l’àvia li va explicar a la meva amiga coincideix amb l’essència de la resta de grans religions del Món. Mahoma, Jesucrist, els grans profetes d’Israel, Buda… Però també amb els grans filòsofs de la historia: Sòcrates, Plató, Aristòtil, Marc Aureli, Pascal… I recents? El mateix. Bach, Vivaldi, Mozart, Beethoven, Kant, Darwin, Freud, Dostoievski, Borges, Tolstoi, Krishnamurti, Benedetti, Mandela, Gandhi, Teresa de Calcuta, Luther King, Osho… No home, més recents. D’acord, d’acord. Doncs Guardiola, Mujica, Marshall Rosenberg, Borja Vilaseca, Ken Robinson, Eduard Punset… Cadascú tindrà la seva llista, aquests són els que a mi m’han cridat l’atenció però de ben segur que me’n descuido a molts. Per no parlar de la majoria silenciosa. Dels que no surten a la televisió ni als llibres i que res tenen a envejar als que sí hi surten.

Els de la llista són famosos i imperfectes com els demés, i segur que de vegades tenen un caràcter tan dolent com el teu o com el meu. De vegades són prepotents i altres vegades covards. Segur que en algun moment s’avorreixen o els hi fa mandra fer quelcom. I segur que han mentit i han fet mal a algú, es clar que sí. No són com els herois de la pantalla, que mai han d’anar al lavabo, que tenen superpoders, ho saben tot i tot els hi surt de meravella. Aquests són de carn i ossos. De sang i fetge. Són dels nostres. En això no es diferencien en res a nosaltres. Llavors què és el que els fa diferents? Perquè destaquen? Tu ja ho saps. I jo. Com he dit al principi, es tracta d’un secret a crits. Destaquen per com estimen.

La meva amiga em va explicar que la seva àvia va dir-li que el secret de la vida és molt senzill i molt complicat. La part senzilla és el secret en si mateix. El secret de la vida i la felicitat és l’amor incondicional i la desafecció. La part complicada és posar-ho en pràctica, perquè és molt fàcil parlar d’estimar incondicionalment. Però incondicional és sense condicions, passi el que passi. Primer estimar-se a un mateix i després als demés. Sense excepcions. Quant més hi penses sembla que aquest incondicional es vagi fent cada vegada més gran i pesat. De veritat he d’estimar a algú que no conec o a algú que em fa mal? A un delinqüent? A un lladre? A un assassí?

Amb la desafecció passa el mateix, sembla fàcil però no ho és. No crear dependències emocionals de persones i/o coses. Ser feliç amb independència d’allò extern. Del teu pare, de la teva mare, dels teus fills, de la teva dona, de la teva seguretat econòmica o física, de les teves comoditats… Potser sí que siguin necessàries diverses vides per aconseguir-ho, però penso que identificant-ho ja hem donat una gran passa. Ara toca apassionar-se. Toca fer. Provar. Aprendre i reconduir les vegades que calgui. Gaudir de fer aquest camí. Però com començar? Ja ho has fet! D’acord, i ara què? Fes el que vulguis. No existeix una norma establerta. No es tracta de fer un curset per capítols o lliçons. Cadascú ha de realitzar el seu propi camí. Però vull dir-te una cosa que a mi em va funcionar. Esbrina què és l’amor per a tu. Quina és la definició d’estimar que més et ressona. No et quedis amb el que et diguin els altres, ni amb el que expliqui el diccionari. Busca la teva.