Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Allau de crítiques al reportatge de TV3 sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    El concurs de trasllats: una desestabilització estructural del sistema educatiu públic

    Clam Educatiu

    Lorem ipsum o la cosmètica del pensament crític

    Jordi Saez Pueyo

    Competència o competitivitat? Individualisme o comunitat?

    Joan M. Girona

    Jaume Funes: “Mentre ens dediquem a protegir falsament, no ens dediquem a ensenyar a pensar”

    Ana Basanta
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    El sistema educatiu sempre serà important, però necessita inversió

    Francesc Imbernongener 12, 20215 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    iStock
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Educació és un procés humà de transmissió de la cultura i tot el que representa, mentre que sistema educatiu és una estructura de l’Estat que regula l’ensenyament i que presta el servei social d’exercir l’educació. L’educació dels éssers humans és sempre important i necessària, però de vegades el sistema educatiu no ho és tant, per algunes persones i col·lectius, perquè està regulat políticament.

    Però en aquests últims temps hem vist que s’han adonat que aquest sistema és més important del que molts pensaven. Es pot dir que ja ho sabien, però el seu interès personal impedia reconèixer-ho. Era més important l’educació en general, dels de cadascú individualment, que el sistema educatiu col·lectiu. Però el sistema educatiu s’ha mostrat important per la pandèmia i totes les repercussions que ha tingut i té, ja que hem vist la importància i necessitat d’ensenyar la protecció de l’espècie humana que ara falla per les polítiques i la falta de compromís de moltes persones. També per ensenyar a treballar junts i pel debat suscitat de la nova Lomloe.

    Aquest debat de la nova llei reguladora del sistema educatiu, ja publicada, ha tingut un caire més ideològic que educatiu, en els papers i als carrers. Amb mentides, calúmnies i opinions esbiaixades. ¿I perquè ha passat això si el sistema educatiu és aquest teixit que garanteix l’educació obligatòria, va més enllà dels aprenentatges del “sentit comú” i regula l’oferta pública dels ensenyaments? Doncs perquè, per a molts, tot això no és tan clar, sobretot la paraula “pública” que és el que els dol i crea granellades en algunes persones.

    Ara s’adonen de l’escàs increment del pressupost destinat en els últims anys al sistema educatiu. I s’advoca per un augment del PIB dedicat a l’ensenyament[1]. Amb la famosa frase que a un país li surt molt més cara la ignorància. Però és veritat que és a mig-llarg termini i no en una legislatura. Ja era hora que, almenys, es mostri la intencionalitat d’arribar, com a mínim, al 5% (amb els anys, per descomptat, fins al 2025) encara que hauríem d’arribar a més inversió en menys temps, després de les ignominioses retallades d’alguns partits quan governaven, que molta gent ha oblidat, com es comprova en els vots a les urnes.

    Necessitem més inversió perquè el nostre sistema educatiu encara no ha aconseguit tots els objectius possibles. Un d’aquests objectius seria que tots els nens i adolescents estiguessin ben (sí, dic ben) escolaritzats, tinguéssim una veritable escola pública i que es donés un termini perquè les privades concertades (finançades amb fons públics) tinguin la possibilitat d’acollir-se a institucions públiques o privades. Pot ser que en una època fossin necessàries, però actualment la doble xarxa crea desigualtats socials i mai, en educació, han funcionat les mitges tintes. I sense oblidar de continuar amb la lluita per la inclusió, l’equitat, el fracàs escolar, l’abandonament prematur i molts temes més pendents de solució. I la seva necessària influència en temes d’educació ciutadana com la salut, els recursos alimentaris i energètics i la conservació del medi ambient, etc. És a dir, la qualitat de vida de l’ésser humà. Finalitat fonamental sempre del sistema educatiu. Hi ha molt camí a fer.

    Perquè el sistema educatiu eduqui realment en la vida, per a la vida i per superar les desigualtats socials, es fa inqüestionable la necessitat de reformar-lo i que sigui una eina de transformació social. Ja sabem que en aquest país és gairebé impossible un pacte educatiu, en aquestes dues o més Espanyes que deia Machado. És inaguantable una nova llei d’educació cada quatre o vuit anys. Es necessita un marc legislatiu flexible que pugui anar concretant-se en els temps pels canvis socials, culturals, econòmics i tecnològics. En aquesta època i per principi, tota llei queda obsoleta en el mateix minut que s’aprova. Si la rapidesa de les innovacions ens impedeix saber com serà el futur, com podem fer normatives tancades? Però això ho ignoren alguns partits que veuen l’educació com un negoci i s’obliden de l’ètica humana, ja que mai van llegir a Aristòtil quan diu que l’educació consisteix a dirigir i desenvolupar els sentiments de plaer cap a l’ordre ètic.

    Si volem un sistema educatiu igualitari –la qual cosa significa una igualtat d’oportunitats per a tothom i, en conseqüència, una millor societat del futur– hem d’invertir, reforçar, afermar i assegurar en el temps el sistema educatiu públic. El sistema educatiu és un procés que necessita una escola diferent, que es construeix constantment, a no ser que passi quelcom que interrompi aquest procés, tal com va passar en el passat i el temor que torni a passar d’aquí uns anys. I no fer pedaços que porten al fet que sempre apareguin costures on es perd molta gent i molts esforços.


    [1] A Espanya la despesa pública en educació se situa en el 2020 en un 4,3% del PIB. Altres països de més inversió son Islàndia (7,53%), Suècia (6,77%), Dinamarca (6,58%), Finlàndia (5,68%), Noruega (5,61%), Israel (7,06%), Estònia (5,96%) o Letònia (5,79%), Regne Unit (4,62%), França (5,42%), Portugal (5,00%) i Polònia (4.92%), entre altres.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    Manifest a favor de l’educació presencial: “Els qui exigeixen tancar les escoles ignoren els costos socials”
    Next Article
    Anàlisi
    Educateca (3): les novetats editorials sobre educació arribades a la redacció
    Francesc Imbernon
    • X (Twitter)

    Catedràtic de Pedagogia de la UB

    Related Posts

    Opinió
    #Francohatornat, quan la història es converteix en meme

    juny 6, 2025

    Opinió
    Lorem ipsum o la cosmètica del pensament crític

    juny 6, 2025

    Opinió
    Condemna a l’agressió al docent de l’Institut Escola La Mina de Sant Adrià del Besòs

    juny 4, 2025

    1 comentari

    1. Maria Antonia on gener 12, 2021 9:12 pm

      Estic molt d’acord amb la reglexio que fa el dr. Imbernon, i no se si la solució es solament l’econòmica, jo crec que aquesta pandèmia ha fet sortir les mancances de la formació inicial que reben el futurs decents. La capacitat per descobrir la didàctica necessària per educar mitjançant estrategies didàcticas creatives que no es limitein a fer els que els llibres diuen. En fin és una bona reflexió perquè els equips de mestres puguin trobar punts que els ajudin a millorar la seva tasca docent. És evident que amb un bon financiamen tant l’educació com el sistena educatiu millorarien. Moltes gràcies

      Reply
    Reply To Maria Antonia Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}