Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des de fa anys treballo com a tècnic en consum a la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), una entitat que defensa els drets de les persones consumidores. I, tot i que la meva feina sovint se centra en normatives, etiquetes i reclamacions, cada cop sento més fort un crit de fons que no surt de cap expedient: el crit dels adolescents.
Els nostres joves estan creixent en un entorn que els desgasta. Se’ls bombardeja constantment amb publicitat disfressada d’entreteniment, se’ls alimenta amb productes pensats per generar dependència, i se’ls omple el cap de models de vida inassolibles. I mentre això passa, nosaltres, els adults, seguim parlant de responsabilitat individual, com si poguessin sostenir-se sols dins d’un sistema que no ha estat pensat per protegir-los, sinó per consumir-los.
No podem assumir que créixer avui ha de voler dir viure amb angoixa. Hem de recuperar la responsabilitat col·lectiva
Cada dia veig com el consum es creua amb la salut, l’autoestima, el benestar emocional. Cada dia constato que el sistema que els ven sabatilles, mòbils i “likes” no els dona, en canvi, espais per respirar, per sentir-se escoltats, per equivocar-se sense por. I tot això té conseqüències. Físiques, sí. Però sobretot mentals i emocionals. Cada cop són més els adolescents que viuen amb ansietat, tristesa, insomni o desconnexió.
No podem normalitzar aquest malestar. No podem assumir que créixer avui ha de voler dir viure amb angoixa. Hem de recuperar la responsabilitat col·lectiva. Necessitem escoles que eduquin per viure, no només per aprovar. Famílies amb temps real. Polítiques públiques que posin la salut mental al centre. I mitjans de comunicació que ajudin a visibilitzar, no només a entretenir.
Els adolescents no són només consumidors del futur. Són persones amb dret a viure el present amb dignitat, amb confiança, amb suport. Com a societat, els hi devem molt més del que estem donant-los. I si realment ens importa el futur, és hora de començar a escoltar de debò el seu patiment avui.
