Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    La mentoria a secundària com a eina per lluitar contra l’abandonament escolar

    Ana Basanta
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Actualitat
    Es pot ser Erasmus al Regne Unit després del Brexit?

    Sofía Pérez Mendoza - eldiario.esjuliol 1, 20164 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    King's College de Londres. / cc by-sa Herry Lawford
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Només unes hores després de conèixer el resultat del referèndum, diverses universitats britàniques van enviar emails antipànic a tots els seus estudiants Erasmus. “La decisió del Regne Unit d’abandonar la UE no significarà canvis immediats”, podia llegir-se en el correu del King’s College de Londres. A la Carmen, alumna espanyola d’aquest centre, li va arribar gairebé al mateix temps que a la Marta, que estudia a una universitat pública de Glasgow.

    La pregunta de què passarà amb les beques Erasmus després del Brexit no genera alarma. De moment. Falten almenys dos anys perquè es faci realitat el divorci del Regne Unit de la Unió Europea i a les universitats britàniques i també espanyoles esperen les primeres indicacions de la Comissió Europea -encara no previstes en el ‘time line del Brexit’-. L’escenari és inèdit per a les institucions educatives.

    Hi haurà canvis el curs que ve?

    No. “L’única cosa que sabem és que seguim funcionant igual. Per a l’any vinent la planificació està feta, els que vénen i els que se’n van. Entenem que, si aquest procés dura dos anys, el curs que ve serà igual. No tenim més informació”, explica Joana Amorós, coordinadora del Programa Erasmus de la Universitat Complutense de Madrid, la tercera a Europa que més estudiants envia amb aquesta beca al Regne Unit. Més del 12% dels alumnes de la UCM -209 d’un total de 1.704- que van decidir fer un Erasmus aquest curs van triar la Gran Bretanya com a destinació. En el sentit contrari, 166 britànics s’han matriculat en aquest centre universitari durant l’any.

    Quants Erasmus rep i envia Regne Unit a l’any?

    Les xifres de la UCM confirmen la tendència que marquen les dades de la Comissió Europea: El Regne Unit rep el doble d’estudiants d’Erasmus dels que envia. 27.401 nois i noies europeus es van instal·lar a la Gran Bretanya durant el curs 2013-2014 per estudiar o fer pràctiques en empreses, la major part dels quals eren francesos, alemanys i espanyols. En el conjunt de la UE, el Regne Unit és la quarta destinació més popular, precedida per Espanya, França i Alemanya en aquest ordre.

    Pot acollir-se al programa un país no comunitari?

    Europa ha de donar encara moltes respostes a la transformació del panorama educatiu que previsiblement provocarà el Brexit. Erasmus és un programa fruit d’un pacte comunitari, però “no cal ser necessàriament membre de la UE per poder acollir-t’hi”, expliquen des de la UCM.

    És el cas de Noruega, Islàndia i Liechtenstein. Tots ells reben i envien alumnes amb beques Erasmus sense ser-ne països membre. “En el seu dia van signar un acord perquè fos així, al qual no sabem si podria sumar-se el Regne Unit en un escenari post Brexit”, afirmen les mateixes fonts.

    Les universitats poden arribar a acords bilaterals?

    Sí. Hi ha una fórmula ja explotada en molts països extracomunitaris i basada en convenis entre universitats. “Les dues institucions negocien en quins termes volen cooperar i com és la seva relació. Si basa en mobilitat de professors, estudiants…”, explica la coordinadora del Programa Erasmus de la UCM. En funció de l’acord, els alumnes espanyols paguen la mateixa matrícula que a la seva universitat d’origen o no. A les beques Erasmus, els estudiants sempre abonen, vagin on vagin i independentment del cost del curs escolar del centre de destinació, les taxes de la universitat del seu país.

    Quant costa la matrícula al Regne Unit?

    Les matrícules universitàries tenen preus molt diferents al Regne Unit en funció de la zona. A Escòcia, per exemple, l’Estat subvenciona el 100% del cost. Els estudiants gal·lesos paguen més de 4.000 euros de mitjana. Els centres anglesos són els més cars del país: el curs escolar costa una mitjana d’11.000 euros que els alumnes i les alumnes solen pagar endeutant-se amb un banc al qual van tornant els diners una vegada comencen a cobrar un sou.

    I què passa amb els estrangers que cursen allà la carrera completa?

    Els estudiants estrangers que cursen la carrera completa -fora de programes d’intercanvis- al Regne Unit també es podrien veure afectats pel Brexit. Sara Morán estudia primer de Web Technologies en una universitat de Londres, pel que paga 9.000 lliures (10.950 euros) a l’any. Va haver de demanar un préstec a una entitat financera espanyola per poder pagar-se la carrera i tem que, després del Brexit, el preu podria duplicar-se en ser estudiant extracomunitària.

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    Comença l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat
    Next Article
    Actualitat
    Aina Tarabini: “La classe social segueix sent clau per explicar les oportunitats educatives”
    Sofía Pérez Mendoza - eldiario.es

    Related Posts

    Actualitat
    Comença el curs escolar 2024-25 amb 1,6 milions d’alumnes i més de 82.000 docents

    setembre 6, 2024

    Entrevista
    Miquel Àngel Alegre: “Les trajectòries educatives no poden solucionar-se només des de l’escola, calen polítiques educatives en sentit ampli”

    juliol 11, 2024

    Opinió
    El compromís del moviment feminista amb la coeducació: Primera Escola d’Estiu d’USTEC-STEs (IAC)

    juliol 10, 2024
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}