Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Generalitat va posar en marxa a final del curs passat un protocol per prevenir la radicalització islamista que ha acabat preocupant algunes famílies musulmanes, tal com va explicar El Diari de l’Educació la setmana passada. El que temen és que pugui fomentar l’estigma que ja pateixen infants i joves musulmans fora dels centres escolars. Però més enllà d’aquesta possibilitat, ¿quina és la situació en què es troben a les escoles i instituts els alumnes que professen l’islam o que el tenen com a cultura d’origen? Algunes famílies reivindiquen reptes pendents per assolir la igualtat, tant de tracte com d’oportunitats. Això passa per qüestions que poden sembla anecdòtiques –i que s’han resolt ja en alguns centres– com la manca de menú halal al menjador, però també per aspectes més de fons, com el desconeixement per part del professorat de la cultura d’un bon grapat dels seus alumnes.
Ens trobem a Vic amb un grup de mares que demanen que no apareguin ni els seus noms ni el de l’escola dels seus fills, perquè actualment viuen una situació tensa amb el centre. Una de les principals preocupacions que les uneix té a veure amb el menjador escolar, perquè l’escola que els va tocar –concertada, tot i que van demanar plaça a la pública– no està disposada a oferir un menú halal, és a dir, preparat perquè pugui ser consumit pels nens i nenes de religió musulmana. La particularitat més coneguda del menú halal és que no contempla el porc.
A França fa tres dècades que es garanteix un menú alternatiu a les escoles els dies que hi ha porc per dinar, però fa poc més d’un any es va tornar objecte de debat polític i tres municipis governats per la dreta van voler eliminar aquesta alternativa. La mateixa ministra d’Educació s’hi va enfrontar i va assegurar que “un suposat menú no confessional equival a barrar-los l’accés a la cantina”. Aquesta és la situació que denuncien a Vic.
A Catalunya, molts centres, públics i concertats, ja garanteixen aquesta alternativa, però no és la norma imperant. Aquestes famílies remarquen sobretot que menjar o no a l’escola afecta la socialització dels seus fills. “Al meu fill li encanta quedar-se a dinar al col·le, perquè després juga amb els altres”, explica una mare. “Els nens tenen una lliga de futbol a l’hora del pati i si no et quedes a dinar, et perds la jornada”, afegeix una altra.
Entre el grup de mares n’hi ha que ja no porten els fills al menjador i d’altres que sí. ¿I quan hi van, què s’hi troben? “Hi ha molts dies que els preguntes què han menjat i et diuen que només mongetes, perquè el dinar era botifarra i no hi havia cap altra opció”, diu una d’elles. ¿I què passa en dies així? “Que surten morts de gana”, lamenta una altra. També rep crítiques el personal del menjador que, segons algunes mares, menteixen als més petits i els hi diuen que el menjar és halal, o els fan menjar-se la gelatina, potser per desconèixer que està feta a base de porc.
Desconeixement dels docents
Per Fatiha El Mouali, tècnica d’acollida a l’Ajuntament de Granollers i mare de dos joves, és especialment preocupant el desconeixement del professorat sobre la cultura dels i les joves que tenen a classe. “Sovint els mateixos professors no tenen ganes de conèixer les altres cultures, els altres països i les altres religions, i llavors penso: si tenen aquesta mirada, com poden tractar amb aquestes famílies i aquests alumnes?”, es pregunta.
El que li porta més feina com a mare, explica El Mouali, és combatre la islamofòbia, que arriba als seus fills des dels discursos públics, els mitjans de comunicació, i sovint també des de les aules. Destaca que els professors són persones que tenen els seus prejudicis com tothom, també com “si un professor de classe alta, acostumat a una vida acomodada, arriba a un poble o un barri pobre i veu coses que mai ha vist, perquè no és la seva classe i no sabrà com actuar”.
Els fills d’aquesta treballadora social han tingut, diu, molts mestres que els han motivat, però també alguns per als quals han estat invisibles dins de l’aula. “Si una persona adulta pot sentir-se culpable i amb baixa autoestima davant la discriminació que pateix, més encara un jove adolescent, que a més a més està vivint uns anys de molta confrontació”, assegura El Mouali. I segueix: “Llavors es donen situacions que l’escola considera que són per mal comportament, o diuen que és per la cultura, perquè pensen que els pares són tots masclistes, que no tenen capacitat per estudiar… Es posen tots els factors sobre la taula menys el de l’altre, que el discrimina amb la mirada”, conclou.
El repte de la identitat
Un dels reptes pendents com a societat, segons Ibrahim Miguel Ángel Pérez, de Musulmans contra la Islamofòbia, és fer possible la construcció d’una identitat musulmana catalana, i que aquesta religió es deixi d’associar sistemàticament a altres indrets. Destaca la dificultat de poder estudiar la religió islàmica a les escoles, tal i com reconeix la llei i poden fer les famílies catòliques. No es coneix cap centre que actualment a Catalunya oferti una assignatura d’aquesta religió.
Les preocupacions de Fatiha El Mouali, en canvi, no estan en l’educació religiosa. “S’ha lluitat molt contra la religió, i no crec per res que la religió hagi de formar part del currículum escolar, però em fa gràcia, perquè s’ha fet fora per posar-hi un altre tipus de religió”, diu. Es refereix a dogmes econòmics i socials presents als centres, amb el que s’anomena el currículum ocult i a vegades amb el currículum explícit. “Què estem aprenent a les escoles? Quina classe social fa el currículum? En una classe d’economia que els hi expliquen que la falta de treball és deguda a que les dones haguem sortit a treballar i perquè hem vingut molts immigrants.… Quina ideologia està dient això?” El gran repte que apunta El Mouali afecta als estudiants musulmans, però també a tots els seus companys.
El Diari de l’Educació, 2025