Actualitat

Feminisme als CRAE: una assignatura oblidada però necessària per erradicar violències

A Barcelona hi ha una casa on viuen 12 joves, sis nois i sis noies. És un espai petit, amb només tres habitacions, totes les noies estan juntes a la planta de dalt, mentre que ells estan distribuïts. Tots ells són menors acollits a un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa), una mesura de protecció a la infància que els dóna una llar de manera temporal, com a alternativa a una residència familiar inexistent, malmesa o perjudicial. En aquest CRAE tant els residents com el personal que hi treballa és mixt: psicòlogues i pedagogs. Cuineres i senyors de manteniment.

Fa 26 anys que existeix aquest centre i “ens pensàvem que tractàvem a nois i noies per igual. Que la discriminació de gènere no hi tenia cabuda a casa nostra, però de cop i volta ens vam adonar que no. Que quedava molta feina a fer”, reconeix la Guadalupe Navas, directora del CRAE Les Palmeres, de Barcelona. La revelació els va fer plantejar-se per què eren les noies les que havien de dormir totes juntes? Per què sempre hi ha hagut més dones que homes al sector de l’educació social? O per què sempre havien tingut dones a la cuina i homes canviant bombetes? “Des del CRAE som responsables de l’educació d’aquests joves i som l’espai en que han de començar a normalitzar veure un home a la cuina i una dona fent manteniment”, exclama Navas.

En aquest CRAE, un dels 101 que hi ha a Catalunya, en els que hi ha acollits gairebé 1.900 menors (segons dades de la Generalitat) van començar a deconstruir les relacions que establien amb els menors en funció del gènere i “déu n’hi do”, apunta Navas. “Les noies estan guapes i els nois estan grans i forts”, apunta, en referència al llenguatge i a les valoracions físiques. “Molts d’aquests joves venen de situacions familiars on prima el model de dona submisa, d’altres venen de llars on han viscut violència de gènere i, poc a poc, podem veure com aquests comportaments es reprodueixen a les relacions de parella quan arriben a l’adolescència”, observa la directora del CRAE barceloní, que destaca la gran responsabilitat dels professionals dels centres per a evitar aquesta prevalença.

Però, què va motivar la revelació en qüestions de gènere dins el CRAE Les Palmeres? Durant el 2017, el centre va formar part de l’estudi Europeu Alternative Future, que a Catalunya va comptar amb la coordinació de la Fundació Surt. Es tracta d’un projecte que treballa per minimitzar el risc d’exclusió de col·lectius vulnerables, com poden ser els joves tutelats, que l’any passat va publicar un catàleg de bones pràctiques a través d’experiències de diferents CRAE per tal d’empoderar i enfortir l’autoestima dels menors.

La participació a l’estudi venia acompanyada d’una formació als professionals que els va anar “molt bé per entendre les mancances que teníem en coeducació i aconseguir trencar els paràmetres relacionals que, degut a possibles experiències traumàtiques, tenen assumides i que es retroalimenten”, apunta Navas. I és que un dels objectius de l’Alternative Future és la detecció de les necessitats tant dels professionals com dels joves per a que “no normalitzin les violències del dia a dia, sempre posant els nois i noies al centre del debat i partint de la base de la perspectiva de gènere”, explica Alba Elvira, membre de la Fundació Surt i una de les coordinadores del projecte.

Elvira també considera que els CRAE són fonamentals en la vida dels joves i per això es van proposar dotar d’eines els seus professionals per a abordar temes com l’autoestima, la seguretat i la violència. Així, van proposar els professionals que generessin dinàmiques per a treballar aquestes temàtiques que van ser recollides al catàleg de bones pràctiques. “Una de les intencions era aconseguir que els joves s’obrissin: les situacions de violència sovint no s’expressen fàcilment i de vegades no se senten segurs del tot al centre. Per això treballem la relació amb els companys i els convencem del seu dret a opinar per a fomentar la seva autonomia”, opina Elvira.

Formació personalitzada a través de qüestions del quotidià

El CRAE Les Palmeres, després de la formació que va rebre per part de la Fundació Surt, va decidir realitzar un taller de relacions afectivo-sexuals. Just en el període en que estaven fent les sessions va esclatar el cas de La Manada. “La nostra idea ja era basar-nos en coses del quotidià, amb notícies, però quan surt a la llum el cas de violació vam voler generar un debat escoltant què tenien a dir els joves”, recorda Navas. “Un any abans, segurament molts nois no ho haguessin condemnat, però ho denunciaven com un cas de violació i entenien la vulneració i l’abús que suposava”, recorda.

Aquests tallers, realitzats cada 15 dies, de manera grupal amb tot els joves, o bé separant nois i noies, són alguns dels exemples que es poden trobar al catàleg. Activitats que treballen des de la coeducació fins a la seguretat a les xarxes, passant per la violència física o el racisme o l’homofòbia, recullen el treball de CRAEs de cinc països diferents amb l’objectiu d’erradicar la normalització de la violència que es genera al sí familiar, es comença a manifestar a l’adolescència i es perpetua un cop surten del centre.

“Què ens pensem? Que quan surten del CRAE als 18 anys ja són autònoms? Al contrari, és un procés dur en que s’enfronten a una sèrie de decisions que la majoria de joves de la seva edat no han de prendre. L’autonomia s’ha d’anar entrenant”, considera Elvira. És per això que el projecte Alternative Future se centra en joves de 15 a 18 anys, moment en que s’ha de començar a treballar l’autoestima i l’empatia, “habilitats que els serviran tant al centre com quan surtin cap a la vida adulta”, afegeix.

“Moltes vegades els canvis d’actitud no els veiem al centre, sinó quan marxen i ja són adults. Nosaltres plantem la llavor, que de vegades no floreix davant nostre, però sortirà”, apunta Navas, que admet que la formació emocional als CRAE “no és miraculosa”, sinó que molts dels joves tindran relacions complicades o abusives en punts de la seva vida, “però en un moment se n’adonen”, apunta.

És per tot l’après durant l’experiència que professionals com Guadalupe Navas o Alba Elvira reiteren que la formació en feminisme és “indispensable per als professionals, per a despullar-nos i reconèixer les pròpies limitacions. S’ho mereixen els nanos”, apunta la directora del CRAE Les Palmeres. Així, la perspectiva de gènere “hauria de ser transversal, perquè no és només una aptitud professional, sinó una mirada que s’ha de tenir al dia a dia”, afegeix Elvira. “No cal tenir víctimes davant per a ser feminista”, sentencia Navas.