Actualitat

Festivals mini: per seguir anant de concerts… amb els fills

Del Primavera Sound al Minimúsica; del Sónar al SónarKids; del Grec al Minigrec… cada cop són més les seccions mini, pels més menuts, que els organitzadors de grans esdeveniments culturals reserven dins els seus festivals. Propostes de teatre i música infantils i familiars per a una nova generació de pares i mares, enèrgics, exigents i especialment compromesos amb la cultura.  

La festa d’inauguració del MiniGrec va congregar més de 1.500 persones divendres passat. Centenars de famílies van assistir al que va ser el tret de sortida d’un festival pensat pels més petits. Sis muntatges escollits per ser innovadors, diferents i trencadors. Així ho explica Lluís Juanet, director artístic de Viu El Teatre i coordinador del MiniGrec. Les noves tecnologies, un nou llenguatge creatiu o una posada en escena diferent són els ingredients dels sis espectacles del MiniGrec: ‘L’ombra de Pinotxo’, ‘Piu piu’, ‘Tripula’, ‘Patatu’, ‘Dot’ i ‘Punch i Judy a l’Afganistan’.

Només a Catalunya, hi ha fins a 400 companyies censades que treballen en espectacles  per a públics infantils i familiars. I moltes d’elles exporten els seus projectes a Europa, on el consum d’aquest tipus de cultura està més arrelat. Un fet que “demostra la importància i la qualitat del sector”, segons Juanet. Ara bé, la qualitat de les iniciatives no és directament proporcional a la seva projecció i reconeixement. Juanet recalca que “el problema és que la gent associa el teatre infantil amb la Ventafocs i costa molt fer entendre que és una parcel·la més, de primer nivell”.

Les programacions infantils i familiars “solen ser molt exigents perquè defensen uns valors estètics i artístics i busquen noves maneres de fer teatre”. Amb aquesta qualitat, segons Juanet, “s’aconsegueix fomentar el consum de teatre familiar i a més a més, s’intenta que els nens vagin al teatre de petits i n’agafin el costum i, per tant, es converteixin en un públic potencial”. I bromeja: “Això és com anar a la piscina: quan aprens a nedar, ja no te n’oblides”.

Minipop, música en família

Aquesta tendència no només es dóna en les arts escèniques, sinó també en el camp musical. L’Acustiqueta de Figueres n’és un exemple, però sorprèn més saber que els prestigiosos festivals Primavera Sound i Sónar compten amb un espai reservat per a les famílies: el Minimúsica i el SónarKids respectivament. O el Minipop de Tarragona, que sense estar inserit dins la programació d’un germà gran, ha rebut la visita de més de 4.000 persones enguany, gràcies als concerts de Guille Milkyway o els The Free Fall Band.

Tal com es pot comprovar, són cada cop més les propostes pensades expressament per a famílies. La majoria d’elles han nascut en els últims cinc anys, motivades per una generació de pares que han estat usuaris dels festivals i que ara tenen fills. El Minimúsica va arrencar el 2011, el mateix any que va fer-ho el SónarKids. Mentrestant, el Minipop de Tarragona celebra la seva veterania amb quatre edicions i el Minigrec tot just celebra el seu segon any. Núria Serrano, directora del Minipop de Tarragona, assegura que l’auge d’aquests festivals neix perquè “hi ha tota una generació de pares que estava acostumada a assistir a concerts i que ara volen compartir-ho amb els seus fills”.

Això no és més que un reflex del canvi de mentalitat en la manera de viure la paternitat dels pares joves. Segons Serrano, “els pares poden gaudir del que més els agrada amb els que més estimen i troben fórmules per fer activitats plegats”. I és que, com afegeix Juanet, “els pares joves tenen tendència a fer més activitats amb els seus fills”. Això comporta la creació d’un nou concepte de festivals, com el Minipop, on s’ha generat un “espai d’oci compartit on pares i fills gaudeixen de bona música”.

Difícils de donar a conèixer

En un àmbit en creixement, però, no tot és fàcil. De fet, donar a conèixer aquests espectacles i, sobretot, fer-se un lloc als cartells de grans esdeveniments és més que complicat. I més encara si “les subvencions que se’ns donen són minses i les institucions no ens proporcionen el suport que ens cal”, segons Juanet, que assenyala els mitjans de comunicació com un dels col·lectius que més arraconats els deixa ja que “obvien les programacions infantils i això que sovint els espectacles que es plantegen són propostes tant o més acurades que les d’adults”.

El que és evident, en definitiva, és que el naixement d’aquests festivals eixampla l’oferta cultural en general i propicia la creació en l’àmbit dels espectacles familiars. I tot plegat, per tant, genera un nou sector molt potent i amb molt camí encara per recórrer.