Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A partir del curs 2024/25 s’incrementaran les hores de matemàtiques entre 1 i 4 hores setmanals en 200 centres educatius, segons necessitats, per tal de millorar el seu aprenentatge. Aquesta iniciativa pionera, que rep el nom de programa Florence i que té una durada de tres anys, és una de les mesures que el Govern durà a terme per tal d’augmentar les competències matemàtiques.
Aquest increment horari serà possible fent ús de les hores de gestió autònoma que permeten els nous currículums. A més, hi haurà una nova figura, el referent territorial, que serà un docent amb dedicació de jornada completa i que inicialment en tindrà 12 a primària, un per cada servei territorial. Aquests referents faran la diagnosi dels centres, proposaran als centres participants formació en matemàtiques, faran codocència a l’aula i oferiran estratègies d’organització interna.
L’objectiu del Govern és optimitzar la competència matemàtica a través de canvis en l’organització dels centres, especialment en l’ús de les hores de gestió autònoma, i a través d’actuacions adreçades als centres, al professorat i a l’alumnat.
Això és conseqüència dels resultats de les diferents proves d’avaluació, com les competències bàsiques de 6è de primària i de 4t d’ESO i les proves internacionals PISA, que han evidenciat dificultats d’aprenentatge entre l’alumnat català en els problemes de connexions i reflexió, en deducció i raonament, sobretot en fraccions, percentatges, proporcions i geometria de l’espai.
Florence pren com a base els programes que s’han fet en altres països i es focalitza en els ítems de millora de les proves estandarditzades, didàctica manipulativa i tutorització de les matemàtiques. El Departament d’Educació posa en marxa aquesta iniciativa inicialment en 120 centres d’educació primària i 80 d’ESO, especialment en els centres que han obtingut pitjors resultats.
El programa oferirà a aquests centres una maleta amb materials manipulatius de didàctica de les matemàtiques, programació i guies per a dues sessions setmanals d’una hora. Per a 4t o 5è de primària o 1r o 2n d’ESO, també oferirà formació en horari de centre i modelatge d’un docent acompanyant, que estarà al centre un cop cada 2-3 setmanes.
El Departament d’Educació elaborarà i oferirà als centres guies amb els fonaments bàsics de matemàtiques, així com la unificació de les metodologies d’ensenyament. Per això, es col·laborarà amb els instituts de ciències de l’educació, que donaran suport en didàctica específica. Els centres no participants també podran accedir a les guies i recursos, amb vídeos per saber com aplicar-los si així ho decideixen.
Aquest curs escolar ja s’han endegat algunes iniciatives per a la millora de la competència matemàtica com a primeres mesures, com ara la creació de 1.000 places noves de cursos de matemàtiques a través d’acords amb els Instituts de Ciències de l’Educació, 700 noves places de formació en situacions d’aprenentatge per a l’ESO i el batxillerat, i la reactivació del programa AraMat de formació en didàctica matemàtica, amb més de 700 places.
Competència lectora
D’altra banda, hi ha noves mesures pel que fa a la comprensió lectora. El Pla per a la millora de la competència lectora preveu la creació de xarxes de centres en què hi participaran uns 250 centres de forma voluntària. Els serveis territorials valoraran el nombre final de centres que podran sumar-s’hi, a partir de les demandes, seguint els criteris següents: compromís del centre, percentatge de docents que hi participaran, resultats de les proves de comprensió lectora o si tenen una biblioteca escolar activa. És destacable que el percentatge del claustre que s’ha d’implicar ha de ser del 80% com a mínim, amb la qual cosa aquests treballs no només implicaran els docents de llengua, sinó tot el professorat.
Les xarxes es constituiran en el que resta de curs 2023-2024. Es farà un primer plenari per presentar als centres el marc de referència i encarregar-los una diagnosi de la seva situació, que s’abordarà en un segon plenari, a la tardor. La diagnosi s’ha de centrar en cinc components basats en la teoria de la didàctica de la lingüística i les evidències científiques: l’oralitat, la descodificació, la fluïdesa lectora, les estratègies de lectura i el lèxic. Altres elements que es tindran en compte més endavant són la lectura literària, la dimensió personal de la lectura, la dimensió social, i la lectura a les diferents àrees i matèries.
Durant el mes de març, aquest pla s’ha presentat als 11 serveis territorials i al Consorci d’Educació de Barcelona, en uns actes en què van participar 2.265 docents de 1.657 centres. Pel que fa als centres interessats que no puguin accedir a les xarxes, el Departament els oferirà formacions: algunes de ja existents, com les formacions ‘Llegir per aprendre’, i d’altres càpsules autoformatives de nova creació, individuals o d’equip docent.
El pla de competència lectora preveu el reforç de la llengua oral a través de l’aplicació de la metodologia de la immersió lingüística, que ja s’ha començat a treballar aquest curs, formant els assessors i les assessores de Llengua i Cohesió Social (LIC) i elaborant els materials de formació.
El Diari de l’Educació, 2025