Opinió

Hort o grafia

Jordi Badiella es professor de secundària

Aquests dies, per damunt de mestres i professors plana l’ortografia. Per damunt de tots, perquè n’hi ha ben pocs que, sumada a la seva especialitat, no ensenyin, també, llengua. Les orientacions pràctiques de Jordi Balcells recollides en un document publicat pel Departament d’Ensenyament són una eina utilíssima per a un treball que els professionals de l’ensenyament sabem dur i difícil; tant per a nosaltres com, sobretot, per a bona part dels nostres alumnes.

Pensar en l’ortografia, que és una cosa que Jordi Balcells ha aconseguit que fem, ha tingut, en el meu cas, un efecte holístic, que ha anat una mica més enllà de la grafia. Un joc de paraules senzill i fàcil, potser massa, m’ha portat de la grafia a l’hort.

L’hort del qual parlo té tres nivells: la programació, la metodologia i els materials.

La programació té en compte aquells continguts en els quals l’alumnat mostra un nivell menys homogeni. Aquest és el cas, per exemple, de l’ortografia. En efecte, el nivell de correcció ortogràfica varia molt d’uns alumnes a altres. Aquest fet aconsella d’organitzar l’ortografia com un conjunt d’activitats que uneixin la informació clara i concisa amb la pràctica constant i reflexiva, la qual cosa permet agrupar i diferenciar els continguts ortogràfics per aplicar-los amb tota flexibilitat en el moment i amb la intensitat que cada alumne requereixi.

D’altra banda, l’atenció a l’alumnat és també a la base d’un tipus determinat de feines, com són les d’investigació, ampliació i reforç, així com en la metodologia i en les estratègies didàctiques que s’apliquen a l’aula. Aquestes estratègies afecten fonamentalment l’ensenyament del lèxic i l’ensenyament de l’expressió oral i escrita. Quant a l’ensenyament del lèxic, s’hauria de realitzar a partir dels usos reals que aporta l’alumnat a l’aula. Es tracta, per tant, de respectar els usos i les diferències individuals.  I, pel que fa a l’ensenyament de l’expressió tant oral com escrita, és útil, més que una atenció a les diferències individuals, un ensenyament individualitzat en què es tinguin en compte el punt de partida de cada alumne, les seves dificultats específiques i la seva zona immediata de desenvolupament. Així, per exemple, és difícil plantejar-se l’ensenyament efectiu de la composició escrita d’una manera que no sigui personalitzada, i el mateix cal dir de les estratègies  que milloren la comprensió i l’expressió oral. Això no vol dir que l’alumne treballi de forma aïllada; ben al contrari, s’hauria de crear un ambient de socialització que fes palesa la funció comunicativa del llenguatge i la introducció de mecanismes de cooperació com ara la pluja d’idees, la correcció col·lectiva o els treballs en grup, perquè l’essencial de la nostra feina no és el que ensenyem, sinó com ho fem. L’hort del qual parlo el podem veure en 10 bancals:

1. Per a l’ensenyament de la llengua, és necessària la coordinació del professorat que intervé en un grup d’alumnes amb uns objectius comuns.

2. La responsabilització global en l’ensenyament de la llengua, però, no pot ser espontània, no ha de dependre de la voluntat del professional.

3. Cal orientar l’alumne a adquirir repertori lingüístic, així com també promoure la utilitat de la llengua com a eina comunicativa.

4. Cal afavorir la consciència lingüística de l’alumnat i fomentar la sensació que pertany a una comunitat lingüística concreta.

5. L’estudi de la llengua no és només instrumental. Al costat del coneixement de la gramàtica cal situar el conjunt d’habilitats lingüístiques.

6. Cal prioritzar les activitats que afavoreixen la comprensió lectora i l’expressió escrita i oral; i la creativitat lingüística.

7. La lectura és fonamental: ajuda a adoptar una actitud crítica, afaiçona la personalitat; i obliga a resumir, a interpretar, a recensionar.

8. La lectura, entesa com una matèria que ha de ser ensenyada de manera col·legiada, ha de ser un eix central i imprescindible de l’escola.

9. Per poder llegir i saber comprendre cal treballar la lectura d’una forma comuna en les diferents àrees tot i l’especificitat de cadascuna.

10. El punt de partida de la corresponsabilització en l’ensenyament de la llengua es troba en l’anàlisi de les necessitats reals de l’alumnat.