Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A poc a poc, estan arribant nous models per cuidar als més petits. La Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern balear està a punt de regular les guarderies assistencials que acullen a nens de 0 a 3 anys. Aquests centres actuen com una segona xarxa, ja que ja existeixen escoles públiques i privades, encara que obtenir una plaça en elles és tan complicat que han proliferat les escoletes privades que ofereixen un servei merament de custòdia infantil.
L’esborrany de decret, al que ha tingut accés el Diari de l’Educació, estableix que les guarderies assistencials no tinguin per què desenvolupar un projecte educatiu i tampoc obliga al fet que hi hagi fonts de llum natural. El projecte de norma estableix una superfície mínima per a les sales de tan sols 1,5m² per nen. Si hi hagués set bebès, la sala seria de 10,5m². A més, els espais poden estar separats per barreres i conformar un mateix espai acústic.
El pla va una mica més enllà en la regulació d’aquest tipus de servei que ha estat abordat també per La Rioja i la Regió de Múrcia. Vicenç Arnaiz, psicòleg especialista en primera infància, critica aquest concepte de guarderia “low cost”, ja que tem que “vagi la gent pobra que no pot pagar una plaça a la pública” o que es queda sense ella.
Per al psicòleg, membre de l’Observatori de la Infància i la Família de Menorca, aquest pas és fruit de no abordar la situació educativa del segment d’edat entre 0 i 3 anys (una qüestió comuna a moltes regions al no ser educació obligatòria). “La situació és resultat de la deixadesa de l’administració autonòmica durant tres dècades. No ha fet cap política per als nens de 0 a 3 anys”. I remata: “Els fills de les famílies que no tenen plaça acaben en garatges o pisos. El Govern no vol incentivar la creació d’escoletes, siguin públiques o privades. En comptes de fer política pública, legalitza aquests antres perquè ningú pugui dir que falten places”.
Una part de l’àmbit educatiu –especialment les escoles infantils– critica la iniciativa. Argumenten que rebaixa les condicions dels establiments, amb el consegüent perjudici per al desenvolupament i salut dels nens. A més, consideren que els menors amb menys recursos acabaran acudint a aquests centres sense projecte educatiu, aprofundint en la bretxa social entre infants. Fins i tot, diuen que afavoreix la precarietat laboral dels treballadors.
En aquest sentit, les exigències de personal qualificat dels centres assistencials són menors i el conveni que els regula fa que els seus educadors cobrin al voltant d’un 30% menys. Tampoc és obligatori que un centre assistencial compti amb un professor, pot funcionar amb cuidadors.
Una altra alternativa: mares de dia
Arnaiz explica que els centres assistencials també estan regulats a La Rioja i a Múrcia, si bé en aquesta última comunitat les condicions són “millors”.
Un altre dels aspectes que s’aborda en aquest document és el de les persones que, individualment cuiden a nens al seu domicili. Les anomenades mares de dia. Jaume Blasco, investigador de polítiques de primera infància, explica que “són populars, sobretot, en països anglosaxons”. No obstant això critica que puguin servir únicament per facilitar la conciliació familiar. Carolina Viñas, de la xarxa de mares de dia, comenta que aquestes figures estan regulades a Madrid i Navarra, i que existeix un projecte a Catalunya i a Múrcia.
Blasco detalla que aquest servei depèn de si està dotat de major o menor contingut. A Catalunya, analitza, han de comptar amb un projecte sociopedagògic i es demana una titulació específica com pot ser tenir magisteri en Educació Infantil. En aquest sentit, moviments com el que s’obre ara a Balears són un pas més perquè es reguli aquest tipus d’activitats.
Blasco pensa que el projecte de les Illes Balears és un “tipus de reforma que facilita la funció de conciliació en detriment de l’educativa. Hi ha menys personal, menys qualificat i pitjor pagat. Vas a assegurar que aquests nens estiguin bé i segurs, però els menors, pels quals aquesta primera etapa pot ser important a nivell educatiu i social, els fills de famílies desfavorides, són els que més es ressentiran. És una política socialment regressiva”.
Per la seva banda, la consellera responsable del pla balear, Fina Santiago, defensa la regulació dels centres assistencials: “Estem posant dificultats perquè, si algú vol la llicència i obrir una guarderia, hagi de complir el decret”. Així mateix, comenta que des del 2010 les guarderies assistencials no estan regulades i que no paren de créixer. “Tenim més regulat el bar on van els pares”, comenta. Santiago no rebutja estudiar les condicions establertes en el decret i modificar-les.
El Diari de l’Educació, 2025