Reportatge

Incerts passos cap a l’educació inclusiva

L’educació inclusiva és un mandat legal, no només integrat a la Lomloe, sinó després de la signatura per part d’Espanya de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat, cap al 2008.

Més enllà dels rius de tinta que s’han escrit sobre aquest tema i les diferències i divergències dins de sector de les organitzacions de famílies i persones amb discapacitat, hi havia un important deu en relació amb allò previst per la llei educativa: la redacció i posada en marxa d’un Pla Estratègic que donés compliment al mandat de l’addicional 4a de la Lomloe.

Aquest any es compleix el cinquè aniversari des de l’aprovació de la Lomloe, l’equador del període previst per aquesta llei per tenir llest el pla estratègic. No es pot dir que no s’hagin fet passos, però aquests semblen discrets i una mica tímids.

Fonts del Ministeri asseguren que s’han iniciat els treballs per elaborar un pla estratègic d’educació inclusiva que garanteixi que es dóna una resposta educativa a la diversitat de l’alumnat.

Començament de la negociació

Del contingut ningú deixa anar peça, ni propis ni estranys, encara que des d’Educació s’assegura que els seus objectius generals “busquen garantir que tot l’alumnat, sense excepció, tingui accés a una educació que respongui a les seves necessitats individuals i que en promogui el ple desenvolupament personal, acadèmic i social”.

Aquestes mateixes fonts asseguren que s’estan fent reunions amb representants de les comunitats autònomes, així com amb les “principals associacions i altres agents implicats”, també amb experts, per desenvolupar el contingut.

Quan el Ministeri parla de principals associacions, i pel que aquest diari ha pogut esbrinar, fa referència al CERMI, en què s’engloben algunes organitzacions com Plena Inclusió o Down Espanya. Fora s’ha quedat Solcom, almenys de moment, segons aquestes mateixes fonts, malgrat que és l’organització que va promoure la denúncia contra Espanya davant l’ONU per l’incompliment, precisament, pel que fa a educació inclusiva que recull la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat.

“Amb nosaltres no parlen”, assegura Mar Álvarez, presidenta de Solcom. Qualifica de molt indignant haver-se assabentat per terceres fonts i que “només es compti amb una part del sector”. Solcom, sens dubte, és una de les organitzacions amb més implicació i més crítiques amb les polítiques de l’Estat espanyol. “Hi ha una clara reculada a la Convenció”, afirma Álvarez.

Des del Ministeri asseguren que en properes rondes de converses s’inclourà altres organitzacions.

De la poca cosa que se sap és que “el Pla inclou, entre altres temes, la formació permanent del professorat, la col·laboració entre els centres ordinaris i els centres d’educació especial o la creació d’entorns escolars accessibles i segurs per a tot l’alumnat”, segons han explicat des d’Educació.

“Es tracta de tenir un marc estratègic que es dirigeixi a un sistema educatiu inclusiu per al conjunt de l’alumnat”

Des del CERMI, la responsable de temes educatius és Carmen Jáudenes, directora, alhora, de Fiapas (Confederació Espanyola de Persones Sordes), explica que cap al Nadal, el CERMI va ser convocat per explicar-los el pla de treball, els objectius del document i els àmbits en què es treballaria.

Sap que amb les CCAA ja s’ha avançat part d’aquesta feina, més que amb les entitats, perquè es va començar amb anterioritat. Jaudenes es congratula perquè Educació hagi començat els treballs que, segons creu, hauran acabat per a finals d’aquest any. “Es tracta de tenir un marc estratègic que s’adreci a un sistema educatiu inclusiu per al conjunt de l’alumnat”, diu.

Jaudenes creu que hi haurà debats de fons “als quals no hem arribat encara” com a qüestions relacionades amb la formació, la presa de consciència, els recursos, els suports necessaris. Elements en què caldrà comptar amb diferents veus: administracions, alumnat, famílies, professionals.

Fins ara, hi ha un document inicial que ha sortit de les reunions de les administracions educatives. No hi ha una posada en comú amb les propostes de les entitats.

Debats de fons

L’escull més gran, com s’ha vist els últims anys en el mateix cor del moviment associatiu, té a veure amb la mateixa definició d’escola inclusiva. Això va provocar durs enfrontaments entre la ministra, Isabel Celaá poc després de l’aprovació de la Lomloe i la patronal i grups de famílies que es van agrupar sota el paraigua d’Inclusiva sí, especial també’, una plataforma que avui dia no sembla estar en funcionament.

Defensaven que l’educació inclusiva també és l’escolarització a centres d’educació especial. La Convenció i els seus representants són clars, la inclusió només és possible a centres i aules ordinàries, amb el comú de l’alumnat i els suports i recursos que siguin necessaris per garantir l’escolarització, la participació i la qualitat educatives.

Les implicacions d’aquesta discussió es tradueixen, entre moltes altres coses, en la necessitat d’un canvi en la mirada que es posa a les persones amb discapacitat i, de l’altra, als recursos que s’articulen per fer efectiva l’educació inclusiva.

Fa uns mesos, Amalia Gamio, vicepresidenta del Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides, es mostrava clara davant la pregunta “Què és educació inclusiva?”

Jáudenes explica que, malgrat les diferències internes al CERMI (per tipus de persones representades i interessos, de vegades, molt diferents), estan alineats amb la Convenció, però cal tenir en compte que “la diversitat de l’alumnat és enorme i cal cercar respostes als entorns inclusius i amb recursos que facin possible aquesta educació”.

Ignacio Calderón, docent de la Universitat de Màlaga i una de les veus més autoritzades pel que fa a l’educació inclusiva del país, explica que «anem a pitjor». Des del seu punt de vista ara hi ha més segregació «que quan s’aprova la Lomloe o la Convenció». Aquest expert creu que estem en un moment en què la gent creu que estem millor que fa anys i, a més, molta opina que efectivament aquestes nenes i nens estan millor a centres o aules específiques.

L’epítom pot ser l’exemple de fa unes quantes setmanes, quan el Rei, Felip VI, i la ministra, Pilar Alegría, lliuraven Premi Princesa de Girona Escola de l’Any 2023 a un centre d’educació especial.

Les tossudes xifres

“Des que l’educació inclusiva és un dret humà fonamental, a Espanya els centres i les aules han augmentat un 58%”, explica Ignacio Calderón.

Aquest professor ha fet repàs d’algunes de les xifres relatives a centres d’educació especial i a les aules especifiques a centres ordinaris, “el gran cavall de Troia”, com en diuen, dins del sistema educatiu. Unes aules, a més, que augmenten més a la xarxa pública que a la concertada o privada.

Aquestes aules, com les TEA, per exemple, també són assenyalades per la Convenció i la seva comissió de seguiment, com a part d’un sistema segregador.

El gran creixement en unitats s’ha produït, a més, principalment després de l’entrada en vigor de la Lomloe i ha servit per absorbir els milers de nens i nenes que hi han estat escolaritzats. Tot i que el creixement no ha estat homogeni a totes les comunitats autònomes. Andalusia, Madrid i Canàries són les que han tingut corbes ascendents més pronunciades.

D’altres han intentat el viatge invers, com Catalunya, on hi va haver un descens notable per, després, mantenir un ritme constant d’escolarització. Sembla que el nou decret d’escolarització ha tingut un impacte important en l’entrada de nenes i nens amb necessitats en centres ordinàries, tot i que el seu abast sembla limitat.

Tot això ha vingut acompanyat, òbviament, per un augment del capital invertit a sostenir aquesta educació especial. Des del 2012 l’augment del pressupost ha estat constant i ràpid: 676 milions d’euros fins al 2023.