Actualitat

Inici de curs a les Illes Balears: incertesa pel ‘currículum Lomloe’ i les infraestructures

Però si hi ha una sensació compartida per tot el professorat de les quatre illes és la manca de previsió, si ens referim als nous currículums: “Anam molt perduts, tot és molt precipitat, amb uns currículums que s’han publicat dia primer d’agost, que donen una sensació d’estar improvisant damunt la marxa”, expliquen un grup de mestres de Menorca.

Joana Maria Mas, presidenta de l’Associació de directors de primària de Mallorca, insisteix en aquesta mateixa qüestió: “Tenc la sensació que d’un temps ençà els començaments de curs són com de vertigen, ja que no tenim temps d’asseure’ns amb tranquil·litat com fèiem fa anys per a programar, encarregar el material… Ara contínuament hi ha novetats i tot són reunions informatives i fer acompanyament als mestres nous per posar-los al dia. Una mica és aquesta situació de desbordament”.

Pel que fa als nous currículums de la Lomloe, Mas comenta que es tracta d’una reforma educativa “que era esperada i que va cap a un camí que molts centres van iniciar fa anys cap a la innovació i un tipus de treball competencial”. Malgrat això, els terminis han estat molt curts, per mor del retràs en la publicació de la normativa estatal: “S’ha hagut de fer una feina molt ràpida, també en el Consell Escolar de les Illes Balears, que no va propiciar el debat, per manca de temps”.

A això cal afegir que els currículums definitius es varen aprovar l’1 d’agost, per la qual cosa “els centres han hagut de fer feina amb documents provisionals. Tot i que no hi ha hagut molts canvis, el professorat té molts dubtes perquè no tothom s’ha pogut formar en situacions d’aprenentatge, ja que l’oferta formativa de final de curs de la Conselleria va ser del tot insuficient”, afegeix Joana Maria Mas.

Joan Ramon Xamena, de l’Associació de directors de secundària de Mallorca, comenta en relació als currículums Lomloe que, com ja van manifestar fa uns mesos, “tot ha estat massa ràpid i sense temps per poder-ho preparar millor”. I que “cada centre, en funció de les seves organitzacions i de la tasca feta aquests darrers cursos, ho podrà gestionar amb diferents ritmes”.

Des de l’Associació Professional de Docents d’Eivissa, Joan Amorós qualifica la nova llei estatal de “nyap”, i critica que no s’hagi consensuat amb els docents, “que són els que l’han d’aplicar”. Això pot tenir dues conseqüències: rebuig del professorat, pel fet de sentir-se “aliè” a la normativa i que, a la pràctica, “no s’arribi a aplicar per la manca de formació dels mestres així com l’obligació de posar-la en marxa de forma immediata”. “Això és una llàstima, perquè l’ensenyament que planteja per projectes o per àmbits és un canvi positiu”. Per a Amorós, l’ideal hauria estat un període d’implantació “d’entre quatre i sis anys”.

Però la qüestió que ha aixecat més controvèrsia, angoixa i malestar entre els docents han estat les instruccions d’avaluació de la Lomloe, publicades dos dies abans de l’inici de curs, i el complicadíssim sistema de ponderació i d’establiment de percentatges a l’hora de qualificar l’alumnat. Tant és així que, fruit de la pressió sindical, el conseller d’Educació, Martí March, es va comprometre a establir un grup de treball en forma de meses tècniques per estudiar les seves possibles modificacions.

Baixada de ràtios i infraestructures pendents

Una de les demandes compartides tant per sindicats com per associacions de famílies fa referència a la necessitat de reduir les ràtios dels centres i posar en marxa molts equipaments educatius pendents. El cas d’Eivissa és paradigmàtic pel que fa a la necessitat de noves infraestructures: segons la presidenta de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes, Pepita Costa, “hi ha quatre centres necessaris i previstos des de fa anys i dels quals no s’ha posat encara ni una pedra: col·legis a la ciutat d’Eivissa, Santa Eulària i Sant Jordi i un institut a Vila”.

Des de sempre en aquesta illa les infraestructures van per darrere de la demanda de places d’escolarització, cosa que suposa l’endarreriment dels projectes. En el cas de Mallorca, la construcció d’una nova escola a Inca, a Campos o el nou institut de Son Ferriol són demandes que duen molts anys esperant.

La manca d’infraestructures a les illes suposa que les ràtios siguin força elevades, amb les dificultats que això comporta per a una bona atenció a la diversitat. En aquest sentit, la Llei d’educació de les Illes Balears recull en la disposició addicional tercera que “en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’administració educativa ha d’elaborar un pla que tingui com a objectiu la reducció progressiva de les ràtios establertes a la normativa bàsica per permetre’n una minoració en, almenys, un 10%”. Un compromís que els sindicats i altres entitats de la comunitat educativa han qualificat d’insuficient.

Pel que fa als sindicats, cal recordar que el curs passat va acabar amb concentracions de les Juntes de Personal de les quatre illes davant la Conselleria d’Educació i el la seu del Govern de les Illes Balears en què reclamaven millores pendents de negociar com l’increment del pressupost en educació, la negociació del nou acord de millora anunciat pel conseller March, la reversió de les retallades pendents o la implantació de la carrera professional docent, entre d’altres.

Prioritats: aplicar la Lomloe i consolidar la digitalització

A la roda de premsa de presentació del nou curs, el conseller Martí March va expressar la seva voluntat que aquest sigui un any de normalitat; en el qual “la part pedagògica estarà per sobre de la sanitària”. La prioritat és l’aplicació de la nova llei educativa estatal. Tot i que s’implementarà en dos cursos, March va recalcar que els hauria agradat “aplicar-la amb més temps”.

Enguany serà “el curs amb la xifra més alta de docents”, va dir March, qui afegí que és “el de l’estabilització dels docents públics”. Per altra banda, la Conselleria ha augmentat les partides d’ajudes perquè les famílies puguin fer front a les dificultats econòmiques actuals. S’ha reforçat la inversió en ajuts d’escoleta matinera i s’ha incrementat la dotació per al finançament de llibres de text.

La Conselleria ha habilitat tot un seguit de recursos i enllaços a la seva pàgina web, amb informació per a tota la comunitat educativa sobre els canvis curriculars de la Lomloe i el nou sistema d’avaluació que contempla la nova llei estatal.  Aquesta sembla que serà la qüestió més complicada de tot el curs escolar.

Finalment, davant les calorades patides tant al final del curs passat com a l’inici d’aquest, Martí March va anunciar que “del pla de climatització de l’Estat, les Balears rebran entre 4 i 5 milions d’euros”; tot i que va admetre que “de moment no tenim els recursos per aclimatar les més de tres-centes escoles que hi ha a les Illes”.