Opinió

La burocràcia se’ns menja

Jubilat, recordo els anys de director d’escola i més tard d’institut. Parlo amb amics i amigues que estan actualment a direccions de centres escolars. M’esborrona el temps que han de perdre amb les tasques burocràtiques. Han augmentat exponencialment des de la meva època, anys 80 del segle passat a primària i anys 90 a secundària. Tot el temps que han de gastar omplint aplicatius i altres paperasses és temps manllevat a l’atenció i l’acompanyament als companys de claustre, a l’alumnat i a les famílies del seu centre.

Recordo una anècdota: quan els serveis territorials de Barcelona van començar a fer servir ordinadors, les cues que es feien a registre van augmentar. Ara gairebé tota la burocràcia es fa digitalment, però és tan nombrosa que supera la dedicació que ens exigia quan es feia només en papers.

Això em fa pensar en quina és la tasca prioritària per una direcció de centre. El director o directora hauria de ser com el pal de paller on es puguin recolzar les persones que formen la comunitat educativa… i això necessita temps de dedicació i tranquil·litat per poder fer-ho. Les companyes i companys del claustre han de sentir-se acompanyades i rebent el suport humà i professional de la direcció. M’adono que potser estic encallat en el meu passat recent: tots els meus anys de director vaig ser elegit per tot el claustre. Va ser un element important perquè la tasca es pogués fer de la manera que comento. Saber que gaudia de la confiança dels meus companys i companyes.

Les persones que assumeixen tasques de direcció cursen o han cursat un màster per aconseguir l’acreditació necessària. Aquí, com en altres instàncies formatives, hi ha un buit: no es tenen en compte suficientment els aspectes relacionals, d’empatia, d’acompanyament que veiem bàsics per dur a terme una tasca directiva.

Diria que també ha augmentat la quantitat de reunions de coordinació o de presentació de novetats on han d’assistir membres dels equips directius. A més de preguntar-nos per la necessitat i l’eficàcia d’algunes de les reunions, no és acceptable que la persona que dirigeix passi moltes hores fora de l’escola o de l’institut. La seva tasca prioritària és dins de les parets escolars. Li cal conèixer famílies i criatures o adolescents. A primària és convenient que estigui present habitualment a entrades i sortides per poder trobar-les i parlar sense necessitat que hi hagi algun problema o tema a tractar. A secundària és bo que estigui accessible sense horaris estrictes de visita.

Cal que els membres del claustre sàpiguen que poden comptar amb la direcció quan ho necessitin. Les altres tasques no són prioritàries. Mai una reunió ni una gestió burocràtica hauria de passar per davant d’escoltar una criatura, un familiar o una mestra. Les gestions i les reunions poden esperar: l’atenció personal a la comunitat escolar no.

Per què hem de fer, per exemple, tants protocols a l’hora de preparar una activitat que surti de l’edifici escolar? Les normatives de seguretat són necessàries, però també cal pensar que les normes han d’ajudar les persones, no que aquestes s’hagin de sotmetre a unes normatives estrictes que aixafen la creativitat i l’autonomia.

La situació no és només de direccions: tothom qui treballa a ensenyament necessita dedicar hores a emplenar registres, graelles, diversos aplicatius… que tot junt representa una quantitat de temps significativa que sembla que va augmentant dia a dia. Cal dedicar temps a feines burocràtiques (totes no deuen ser necessàries) i restar-lo de preparar les tasques per als alumnes, els quals han de ser el primer objectiu de la nostra tasca; tota la resta és secundari.

Es parla de l’estrès que pateixen alguns docents, amb càrrecs directius o no, cal ser conscients de les capacitats i possibilitats que tenim, incloent-hi el temps que disposem i de les hores per a la nostra vida quotidiana, familiar, civil, social… Cal aprendre a dir que no, a delegar tasques i responsabilitats. La figura de la direcció és important com dèiem, però també ho és la participació i corresponsabilitat de tot el claustre i d’altres persones que treballen al centre.

La tasca d’ensenyar i d’ajudar a l’educació d’infants i adolescents implica les emocions i els sentiments d’ensenyants i d’aprenents. Les relacions que s’estableixen entre unes i altres són bàsiques per a la tasca de mestres i professorat. És un aspecte cabdal que cal vetllar. La direcció ho ha de tenir present i hi ha de dedicar hores i interès. L’ambient que hi hagi en un centre, les relacions entre les persones del claustre i amb les altres persones que treballen o participen de les activitats és molt important per aconseguir els objectius que ens plantegem en els projectes educatius. Si l’ambient d’una escola és fred pot ser molt eficaç, fins i tot pot ajudar a l’organització, però amb un ambient càlid les relacions funcionen millor: les criatures o els adolescents se sentiran més a gust dins de l’escola o l’institut; les famílies percebran una atenció i un acolliment que les animarà a participar o com a mínim a assistir amb ganes a les reunions o entrevistes. En tot això la funció de la direcció és important, deixa la seva petja i influirà en el fet que s’avanci cap a una orientació o una altra.

En un grup càlid sempre hi ha menys conflictes que en un de fred. L’autoestima és quelcom important sobre tot a l’etapa adolescent. Els aspectes emocionals hi són presents en les relacions. Els infants i adolescents necessiten sentir-se valorats. D’aquí el significat de les relacions que s’estableixen entre ensenyants i alumnat. Relacions on hi són presents els aspectes sentimentals i afectius de tothom, adults i infants, i hi tenen força importància. Hom podrà renyar amb més eficàcia si prèviament ha establert una relació d’empatia amb els alumnes que té al seu càrrec. [1]

Aquest paràgraf referit als conflictes amb l’alumnat es pot aplicar al professorat:  els conflictes que tenim entre els membres del claustre (tota convivència inclou conflictes) també es poden analitzar des d’aquesta perspectiva i hi podem fer les mateixes recomanacions.

Penso que actualment el Departament dóna importància a la funció directiva però em sembla que es decanta per les funcions de gestor, de cap de personal, de bon administrador… i no té tant en compte el que hem exposat més amunt. Una escola no es pot gestionar com una empresa. Un centre escolar treballa amb persones: alumnat, familiars, professorat, altre personal… I això li confereix una especificitat que no tenen altres treballs. Per aconseguir que els nois i les noies acabin els seus anys de formació preparats per viure com persones adultes, per treballar de manera eficaç i cooperar en la societat, per ajudar a transformar-la en pro de la majoria… la formació integral de la persona és necessària. Com s’ha dit i escrit moltes vegades, els aspectes emocionals són bàsics per créixer i aprendre. Es pot viure sense pensar, sense sentir és impossible. No es pot organitzar o dirigir un institut sense conèixer bé les persones que s’hi apleguen. Si hom ha de passar moltes hores fora del seu centre, si ha de dedicar moltes estones a tasques burocràtiques (la majoria de control i no de millora) el centre no avançarà. Ara que es parla d’innovar: una transformació de debò dels centres passa per dedicar les hores a allò que és essencial. No deixem que la burocràcia se’ns mengi: cal establir prioritats

[1] Girona, JM (2015); Vaig començar a anar escola als sis anys. Edicions de Rosa Sensat. Barcelona, p. 139