Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat al blog Inspira
Fa 10 anys persones de diferents àmbits, de la universitat, l’ensenyament, el món del cinema, la pedagogia o l’educació social, es van ajuntar per formar La Claqueta, primer una associació i més tard una cooperativa, amb la intenció de posar en pràctica i transmetre allò que millor sabien fer de forma conjunta: ensenyar a nens, adolescents i grans a valer-se del cinema com una eina més d’expressió, a formar-los com a espectadors i a experimentar des de la pròpia creativitat dels alumnes com els veïns poden explicar el que volen per al seu barri, com els adolescents són capaços d’aprendre a resoldre conflictes, a formar-se en igualtat, a prevenir la violència de gènere o parlar sobre convivència.
“Nosaltres no fem servir l’audiovisual com a visionat sinó com a creació”, explica José María Jiménez, un dels quatre cooperativistes que formen part de La Claqueta. Per exemple, assenyala, com en un dels tallers que s’han impartit, i que tenia com a principal objectiu aficionar els nens i joves al cinema, els explicaven tot el que hi ha darrere de la realització d’un curt: des d’un guió, una directora, un muntador… fins a un perruquer, una maquilladora o una actriu. “En veure tot el que hi havia darrere, tot el procés de creació s’adonaven del valor que tenia un curt, no només visionant-lo sinó formant-ne part”, subratlla Jiménez.
La segona part és sempre la creativa i és quan els alumnes experimenten amb les càmeres per explicar les seves pròpies històries. “Ja sigui un documental, un curt de ficció o d’animació, el més interessant és que tenen una eina al seu abast amb la qual expressar-se i que després utilitzaran per compartir amb els seus amics: poden pujar-lo a plataformes de vídeo i així divulgar el missatge que volen donar, que moltes vegades arriba millor si són ells mateixos els que ho difonen i ho expliquen”, afirma el cooperativista.
Referent a això, Jiménez recorda un taller que van impartir en un PQPI -Programa de Qualificació Professional Inicial destinat a joves majors de 16 anys que no han obtingut el graduat en ESO- a la localitat madrilenya de Coslada. “En els curts que van rodar no només explicaven i relataven que és veritat que ells no havien assistit a classe i animaven a altres alumnes a no seguir el seu camí, però també explicaven com alguns s’havien sentit abandonats pels professors quan ja els donaven per perduts”, explica Jiménez. Els curts que van fer els xavals es van usar més endavant per a una campanya contra l’absentisme escolar. “El missatge que ells transmetien en primera persona arribava molt més que qualsevol altra campanya institucional”, afirma.
Eina per aprendre
En els tallers també fan servir els mitjans audiovisuals com a eina d’educació, desenvolupament d’habilitats i aprenentatge per a abordar temes com la resolució de conflictes, els maltractaments, la interculturalitat o la convivència. “Ara mateix estem impartint un taller en un centre de dones per prevenir la violència de gènere i són elles mateixes les que estan creant les històries que després podran mostrar a altres persones”, explica Jiménez, que afegeix com identifiquen i assumeixen la perspectiva de gènere, com aprenen a detectar els primers senyals d’alerta del maltractament i com tot això ho plasmen després en els curts elaborant les històries i ficant-se en els papers que després gravaran. Des de La Claqueta no busquen que els alumnes es desenvolupin professionalment dins del món del cinema, sinó que a través del cinema fomentin la seva creativitat i que no siguin altres els que parlin per ells. Això sí, després dels tallers, alguns descobreixen altres sortides laborals que abans ni s’havien plantejat. “En els tallers sobre cinema molts de sobte veien la riquesa del cinema espanyol i s’adonaven de tot l’esforç i els costos de producció que hi havia darrere, però també despertaven vocacions i alguns veien de sobte altres sortides laborals”, explica Jiménez.
“Nosaltres en el que creiem és en la suma del col·lectiu”, subratlla el pedagog, una idea que posen en pràctica en els tallers però que també assumeixen en el seu funcionament intern com a cooperativa. Per aquest motiu també formen part de Tangent, un grup cooperatiu que agrupa 16 entitats i l’objectiu és “millorar la qualitat de vida de la ciutadania i aconseguir desenvolupaments territorials sostenibles. “Som una suma de mirades”, conclou Jiménez.
