Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’optimisme de la consellera Irene Rigau, que va anunciar ahir un increment del número de mestres i d’algunes partides de beques per a l’actual curs, ha irritat els principals representants de la comunitat educativa catalana. La coordinadora que agrupa sindicats, associacions de famílies i estudiants, el MUCE, ha manifestat que no s’observen “canvis profunds en la política antisocial” que atribueixen a la Generalitat.
Els 790 nous mestres que s’incorporen al sistema aquest setembre són “insuficients” si es té en compte l’augment d’alumnat dels darrers cursos, segons Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC-STEs. En els últims quatre anys el conjunt del sistema educatiu català ha hagut d’assumir fins a 75.700 estudiants més, mentre que des de llavors la plantilla de professorat públic té 1.477 efectius menys. Aquestes són les conseqüències de la retallada de 3.000 docents patida l’any 2012, que en els darrers dos anys Rigau ha pal·liat parcialment.
L’objectiu del MUCE és recordar que les polítiques d’austeritat segueixen tenint un efecte real sobre els centres educatius. “Una de les mesures que més estrès ha causat és la que no preveu que se substitueixin els mestres fins al cap de 10 dies”, exposa Jaume Aguilar, president dels moviments de renovació pedagògica catalans. Rigau va defensar durant la presentació del curs que alguns docents, com els de les escoles d’entorns desfavorits, sí que se substitueixen des del primer dia. Amb tot, Aguilar lamenta que amb aquesta mancança fa que “moltes planificacions de classes i reforços se’n vagin en orris”.
“Volem manifestar la nostra bel·ligerància davant els intents de precaritzar l’educació pública”, han deixat clar en un comunicat que expressa la indignació del MUCE davant l’inici d’un nou curs en què no s’han revertit altres retallades com les de sous dels mestres o l’augment de la seva càrrega lectiva.
Pel que fa a l’ampliació d’algunes beques, com les de menjador –es destinaran almenys 1,2 milions d’euros més a aquesta prestació durant el curs 2014-2015–, el MUCE reconeix l’increment, però a la vegada afegeix que “les necessitats socials són brutals en comparació a anys anteriors”, en paraules d’Àlex Castillo, president de l’associació d’AMPA Fapac.
Contra l’aplicació de la LOMCE
L’altra gran batalla dels darrers anys dels representants de la comunitat educativa ha estat reclamar a Rigau que desobeeixi l’anomenada llei Wert, en vigor des del curs anterior. “L’aplicació de la LOMCE s’està realitzant de forma més subtil però seguint els principis marcats pel ministeri”, asseguren des del MUCE, que lamenten que la Generalitat hagi fet cas omís d’algunes de les seves propostes d’insubmissió, com les que van dur centenars de famílies a no sotmetre els seus fills les proves externes de Tercer de Primària.
En aquestes qüestions, Rigau sempre ha expressat que Ensenyament evitarà comprometre el seu model pedagògic excepte en els casos en què perillin les titulacions dels alumnes –com poden ser, segons Rigau, aquestes proves, que enguany s’extenen a Sisè de Primària–. Al MUCE, però, no li sembla suficient, i esgrimeix que altres comunitats autònomes s’han negat a fer les proves, i que hi ha a més altres mesures que es podrien estar adoptant per esquivar la LOMCE i que no s’han dut a terme, com podria ser dotar les famílies de més pes dins els Consells Escolars dels centres.
El Diari de l’Educació, 2025