Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sis de cada deu joves fa servir la intel·ligència artificial (IA) per estudiar, tal com dibuixa l’última enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Bàsicament, l’empren per cercar informació, estructurar treballs i resoldre dubtes, segons un estudi sobre la població juvenil a l’Estat de la consultora d’investigació social i comunicació GAD3.
Aquesta realitat coincideix amb la preocupació manifestada per sis de cada deu docents envers els possibles afectes negatius en l’esforç i l’autonomia dels estudiants pel fet d’utilitzar l’eina. Ara bé, tot i la reticència d’una majoria de docents cap a la IA, un 35% a Espanya també assegura que l’ha fet servir en el darrer any, tal com recull l’enquesta internacional TALIS, de l’OCDE.
“No hi ha un escenari possible sense IA a les aules”, assenyala a Verificat Azucena Vázquez, doctora en Educació i Tecnologies Digitals per la UOC i directora de Transformació Digital a Escuela21, que demana “avaluar-ne els riscos, però també aprofitar-ne les oportunitats”.
El 2025 s’ha erigit com l’any de consolidació de la intel·ligència artificial a les aules, si més no, per part d’una majoria de l’alumnat. Es tracta d’una constatació que evidencia la necessitat d’aplicar canvis profunds en el model educatiu, tal com reclamen els professionals del sector. Ara bé, per on comencem?
Personalització i inclusió: oportunitats clau de la IA
Al document “Orientacions i recomanacions per a l’ús de la IA als centres”, el Departament d’Educació identifica quatre àmbits en què aquestes eines poden esdevenir una oportunitat educativa: el conjunt del sistema educatiu; els centres escolars i el seu funcionament; el suport a l’alumnat; i l’acompanyament del professorat.
César Poyatos, docent de Tecnologia Educativa a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), explica a Verificat que cal apostar per una IA a les aules que situï l’alumnat al centre, facilitant millores tant en l’elaboració dels continguts com en el desenvolupament de les tasques.
L’acadèmic proposa fer servir aquestes eines per adaptar les activitats a les necessitats de cada estudiant –com ara la càrrega cognitiva– o per generar materials didàctics multimodals, entre altres aplicacions. En aquest sentit, Poyatos assegura que la IA “pot facilitar la inclusió educativa”. Aquesta oportunitat també pot resultar clau per a la personalització dels continguts, un aspecte que l’experta en educació i tecnologies, Azucena Vázquez, veu essencial en la integració de la IA en l’educació.
I per al professorat? Un estudi de la consultora McKinsey conclou que la IA pot ser una eina de suport que els ajudi a estalviar entre un 20 i un 30% del temps, arribant a estalviar-se cinc hores en preparació de material, tres en avaluació, dues i mitja en tasques administratives i mitja hora en desenvolupament professional.
El problema no és fer servir ChatGPT, sinó com ho fem
Tota oportunitat, però, sol anar acompanyada de matisos, i els riscos associats a l’ús d’aquestes tecnologies en l’àmbit educatiu són evidents. Enguany ha tingut especial ressò l’estudi del MIT Media Lab que advertia que l’ús de ChatGPT pot tenir efectes sobre el cervell i afectar les capacitats cognitives dels estudiants.
L’informe demanava a 54 estudiants que escrivissin un assaig: uns podien fer servir ChatGPT; els altres, Google; i els últims, només el cervell. A partir d’un encefalograma, els resultats remarcaven que els qui havien fet servir ChatGPT establien menys connexions en diferents regions del cervell que els que feien servir Google, i un 55% menys de connexions que els que no feien servir cap suport extern.
“Evidentment, fer una redacció amb ChatGPT no suposa cap esforç cognitiu, però el problema no és l’eina, sinó la reflexió pedagògica que fem a l’hora de determinar com la farem servir”, aclareix Poyatos.
En aquest sentit, Vázquez posa de manifest la necessitat d’orientar les propostes educatives i basar-les en “el procés d’aprenentatge”, i no tant en el “producte final”. Per a l’experta en educació i IA, calen processos més participatius i que fomentin el diàleg. “L’alumnat fa servir la IA perquè les propostes educatives es poden resoldre fàcilment amb aquestes eines; en calen que els facin pensar”, remarca. Com destaca l’informe de la consultora McKinsey, es tracta de transformar els rols dels docents, passant d’informadors a facilitadors d’aprenentatge.
El 50% dels joves creu que no té prou formació en AMI
Davant l’ús creixent i diari de la IA per parts dels joves, els experts demanen alfabetització mediàtica i informacional a les aules. “Cal educar l’alumnat en com poden fer servir la IA per millorar el que fan i com ho fan”, reivindica Vázquez, i recorda que l’edat mínima recomanable per a l’ús d’aquestes eines és a partir dels 14 anys i amb control parental.
En la mateixa línia, el docent de la UAM assenyala que si els estudiants tenen un bon coneixement d’aquestes eines i dels seus biaixos –com s’explica en el recurs pedagògic de Desfake, el projecte educatiu de Verificat, “Intel·ligència artificial generativa”– podran entendre millor “quines possibilitats els pot oferir i amb quines limitacions”.
Malgrat això, segons l’estudi de GAD3, el 50% de l’alumnat creu que no tenen prou formació en alfabetització mediàtica i informacional (AMI). A més, el mateix informe evidencia que el 10% creu que la IA podria arribar a substituir la figura del docent, una percepció que evidencia la manca de comprensió sobre el paper real d’aquestes tecnologies.
Com assenyala Genís Roca al llibre La revolució inevitable, “vivim una transició marcada per la tecnologia” on es transformen moltes esferes socials, també l’educació. En aquest escenari, Vázquez subratlla que “tot l’alumnat ha d’aprendre a fer servir la IA de manera responsable perquè sigui una oportunitat per a tothom i no una nova barrera d’aprenentatge”.
