Reportatge

La importància d’atendre bé l’alumnat amb altes capacitats per potenciar el seu talent

“El professorat ha de tenir formació i coneixement en altes capacitats per potenciar el talent d’aquest alumnat”, afirma Mònica Fernàndez, coordinadora del Grup de Recerca  d’Altes Capacitats i Atenció a la Diversitat del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC).

“Molts alumnes tenen ganes d’aprendre i estan molt motivats en desenvolupar la seva part intel·lectual, la seva capacitat, i hem d’intentar al màxim acompanyar-los en aquest procés a través de l’acompanyament, d’una suma de suports, però a vegades els professors no tenen tanta formació com per dir que un alumne té tantes capacitats”, explica Fernàndez.

Cultivar la motivació és important, sense oblidar la part social, però l’experta remarca que existeix un “mite” sobre que totes les persones amb altes capacitats tenen dificultats socials. “Poden tenir-les, com qualsevol alumne”, matisa. “Sí que és veritat que moltes vegades no tenen els mateixos interessos que les persones de la seva edat”.

Més del 15% de l’alumnat

Fernàndez treballa en un institut públic a Sant Vicenç de Castellet en què l’any passat van detectar 42 alumnes amb altes capacitats. La detecció comença a primer d’ESO a través d’unes proves per detectar la diversitat i, en funció dels resultats, continuen fent més proves per ser el màxim de curosos. Estudis internacionals estipulen que entre el 15% i el 20% de l’alumnat té algun tipus d’alta capacitat, un percentatge que coincideix amb el d’aquest centre educatiu.

Dins de les persones amb altes capacitats, hi ha les superdotades, de les quals en van detectar dues. La resta poden ser molt bones en l’àmbit matemàtic, creatiu, lògic, acadèmic o en la suma de diferents talents. “Tenim perfils molt diversos. Hi ha alumnes que socialitzen perfectament, i altres que no tant. Tenen interessos propis de persones més grans i, a vegades, no encaixen”.

La part emocional adquireix molta importància, i és que, malgrat ser molt bones en alguna matèria acadèmica, per exemple, la gestió de les emocions sovint és la de la pròpia edat que tenen: “Tinc alumnes que s’interessen per la física quàntica i, en canvi, pot ser que s’ho passin malament per temes considerats menors o que tinguin una hipersensibilitat. Els alumnes amb altes capacitats molt sovint són hipersensibles i els afecten molt les coses”. Com a exemples, menciona aspectes com la mort o la justícia, sobre els quals poden pensar i analitzar més i amb més profunditat que altres persones de la seva edat.

Superdotacio, talent i precocitat

A més de diferenciar entre altes capacitats (concepte genèric) i superdotació (domini de totes les àrees i saber-les relacionar), hi ha els talents simples i els talents complexos, segons si dominen una o vàries àrees d’aptituds. Així mateix, hi ha el que es diu precocitat, quan l’infant està desenvolupant-se i demostra habilitats en una o més àrees, però encara és aviat per confirmar si és un talent o no.

Una altra possibilitat és que l’alumne tingui una alta capacitat i algun tipus de trastorn, com el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i llavors es parla de doble excepcionalitat, una tipologia que tenen entre el 14% i el 20% de les persones amb altes capacitats, segons estudis internacionals.

Per això, des del COPEC insisteixen en la necessària formació als centres educatius per tractar aquest alumnat divers. Per aquest motiu, el mes de novembre va organitzar a la seu de l’ONCE de Barcelona la ‘Jornada d’Altes Capacitats. Abordatge des de la Neurociència’, que va comptar amb un centenar d’assistents.

La importància del vincle com a eina d’aprenentatge

La conferència inaugural va anar a càrrec del doctor David Bueno, fundador de la càtedra de neuroeducació UB-EDU1ST, que va impartir la classe magistral ‘Aprenentatge i Cervell: Què ens aporta la Neuroeducació’, oferint la seva visió sobre la interrelació entre l’aprenentatge i la neurociència.

Per a Bueno, “l’establiment del vincle és la primera eina d’aprenentatge tant per les altes capacitats com per a qualsevol diversitat”. L’expert en neurociència va remarcar que “quan un infant amb altes capacitats no entén per què els seus companys no l’entenen, se sent al marge; i una persona que se sent al marge incrementa el seu nivell d’estrès”.

El doctor va posar èmfasi en el fet que “a qualsevol grup hi ha estudiants que destaquen per algunes coses, o que tenen una motivació especial per algun tema; els hem de donar l’oportunitat que facin ‘escapades intel·lectuals’ perquè el seu cervell així ho necessita”, sense oblidar la importància de pertinença al grup, evitant l’excés d’estimulació i deixant espai per al joc.

Durant la jornada, la presidenta del COPEC M. Victòria Gómez, va destacar que “potenciar la creativitat i assumir nous reptes ha de ser el motor d’excel·lència de l’educació”. En l’acte es va ressaltar la importància de saber identificar, intervenir i acompanyar les persones amb altes capacitats intel·lectuals per fer possible el desenvolupament del seu talent, així com un benestar global i sentir-se més integrades.

En aquest sentit, la coordinadora d’altes capacitats i diversitat del COPEC subratlla que aquest alumnat amb necessitats especials (NESE) necessita un acompanyament intel·lectual perquè no sap extreure el potencial que té i coincideix que en l’àmbit educatiu “el vincle és molt important, cal que l’alumne confiï en tu i que tinguis formació i coneixement”.

La relació amb les famílies

“La família ha d’estar informada i orientada cap a certs aspectes”, explica Fernàndez, que també és mare d’una adolescent amb altes capacitats. Proposar un pla individualitzat de l’estudiant, recomanar algunes activitats extraescolars o informar sobre l’existència d’associacions de famílies amb nens i nenes amb altes capacitats són algunes de les orientacions que es poden fer des del centre educatiu.

“Moltes famílies no saben què fer, i és important no pressionar i no etiquetar. És bo que sentin que tenen suport i ajuda, que ni és greu ni és un problema, i han de saber què poden esperar del seu fill o filla i quins recursos externs poden trobar, com beques o ajudes”. La informació, remarca, ha de ser bidireccional, perquè també l’equip docent necessita informació de l’alumnat per part de la família.

Vetllar perquè l’alumne estigui motivat és un dels objectius. Una de les maneres per aconseguir-ho pot ser l’acceleració de curs, que es fa de manera puntual en casos de superdotacions o talents complexos, sempre amb el consens de l’alumne, la família, l’equip docent i l’avaluació psicopedagògica. “En 12 anys, he fet 10 acceleracions i totes han anat molt bé”, posa com a exemple. També es fan acceleracions parcials, és a dir, només en alguna matèria, sigui amb la mateix classe o anant a l’aula del curs superior, en funció del centre i dels recursos.

Per totes aquestes varietats, conclou Fernàndez, “el professorat ha de ser responsable de formar-se, no ens hem de conformar amb el que sabem. Hem de formar-nos en saber detectar, atendre, avaluar s’escau, i en tot el que estigui a les nostres mans”.