Opinió

La llei d’FP en el moment adequat

El fet que un major nombre de joves es dirigeixin a l’FP és una bona notícia. Per fi les informacions sobre la millor inserció laboral dels graduats d’FP a causa d’una creixent demanda d’aquestes titulacions per part de les empreses per renovar les seves plantilles han calat en la població. Però, d’altra banda, es constata que el sistema d’FP no estava preparat per rebre l’increment desitjat. Benvinguda sigui, doncs, la nova llei si ajuda a encarrilar el desenvolupament de l’FP.

La forma en què es resolgui l’escassetat actual de places condicionarà l’èxit de la mateixa Llei. És imperiós oferir una sortida acceptable a aquesta generació de joves que, afectats per les restriccions i dificultats provocades per la pandèmia de la covid19, estan buscant en l’FP el camí per orientar positivament el seu futur professional. Una nova frustració en aquest camp marcaria tota la generació. La pandèmia ha demostrat la gran capacitat per improvisar de forma extraordinària tots els recursos necessaris per fer-la front. Apliquem a aquesta nova emergència educativa la mateixa estratègia. El futur de les noves generacions i el de tots està en joc.

El projecte de llei té un caràcter d’ordenació del sector i planteja una sèrie de canvis llargament requerits per adequar la normativa a les necessitats de les empreses, centres i joves. És una llei de reajustament i desbloqueig de certs nusos que s’havien enquistat en el sistema educatiu i que impedien el ple desenvolupament d’alguns mecanismes i instruments necessaris per al seu bon funcionament.

La llei finalment aborda la tan desitjada integració del sistema, amb una proposta d’un esquema únic, modular i flexible, innovador i coherent que ordena de forma ascendent des de les microcredencials fins als títols i especialitats més completes en correspondència amb els marcs europeus de qualificacions . És un bon punt de partida que requerirà molta decisió política i grans dosis de consens, bàsicament entre administracions públiques, i molta flexibilitat perquè la seva aplicació sigui efectiva. La llei passa de puntetes en la relació modular entre els certificats i els títols dels cicles formatius, nucli gordià de la integració de sistema. Pel que caldrà esperar al desenvolupament reglamentari per conèixer el detall de la superació d’aquest aspecte.

En situar la formació professional com un sistema unificat que cobreix des de la formació inicial fins a la formació contínua al llarg de la vida, el legislador es veu obligat a incorporar en el disseny totes les transicions que cobreixen aquest recorregut, situant la formació com l’element clau de la relació entre escola, ocupació i atur. Perquè aquest enfocament, que és coherent, sigui eficaç, hauria de dissenyar clarament la seva interrelació amb els altres elements que integren les transicions, bàsicament les polítiques actives i passives d’ocupació. Això no s’aborda en la llei i es deixa en mans d’una desitjada coordinació amb el Ministeri de Treball i Economia Social. Si no s’aborda correctament aquesta qüestió es corre el perill que el sistema continuï tossudament bifurcat.

Cal reconèixer la valentia del Ministeri d’Educació en haver llançat la proposta d’integració, i la seva empremta queda reflectida en tot el redactat de la llei, però per exemple quina és l’opinió de Fundae i el SEPE? Com s’integra en el sistema la formació contínua de demanda per part de les empreses? S’apunten algunes línies que han de ser desenvolupades i concretades en el debat posterior, si no es vol deixar fora de joc a una part important del sistema de formació.

Sobre la formació professional dual, cal celebrar l’aposta decidida perquè tota l’oferta sigui dual dissenyant un model, a l’espanyola, coherent amb la tradició de les pràctiques en empreses que ha caracteritzat el model anterior i que ha estat un dels motors de la renovació de l’FP a Espanya. L’estratègia del doble model, general i intensiu, allargant les pràctiques i convertint-les en contribució formativa de les empreses inicia un camí d’experimentació interessant i innovador adaptat a les característiques del teixit productiu espanyol que pot tenir transcendència més enllà de les fronteres en altres països, fins i tot en països centrals del model dual centreeuropeu.

El projecte de llei d’FP aborda la tan desitjada integració del sistema, amb una proposta d’un esquema únic, modular i flexible, innovador i coherent; és un bon punt de partida que requerirà grans dosis de consens

L’èxit d’aquest model dependrà de la reforma del contracte d’aprenentatge per adaptar-lo realment a les necessitats de la relació laboral de la formació dual i a la implicació de les empreses en un canvi cultural de gestió de la formació en la qual tindran molt a veure i dir els agents socials, tant els empresarials com els sindicals, el paper queda massa genèric en el projecte de llei. El disseny adequat dels incentius per al canvi cultural a les empreses serà clau per a això.

L’extensió i universalització de l’acreditació de les competències professionals adquirides mitjançant l’experiència laboral i vies no formals de formació és un altre dels encerts de la proposta de la llei. Totes les avaluacions d’aquest mecanisme des de la seva posada en marxa apuntaven a l’escull de les convocatòries selectives com a principal fre a la seva expansió. En aquest cas, també, l’èxit dependrà de la seva integració en els mecanismes d’orientació i, sobretot, del paper dels agents socials, i encara que en aquest punt es realça el seu paper, dependrà de com es concreti perquè el seu resultat sigui l’esperat.

En la relació entre FP i universitats també es desbloqueja una lliça d’interessos, trobant un equilibri que pot generar complicitats fructuoses.

L’orientació sol ser l’aneguet lleig de totes les lleis d’educació. Encara que en aquest cas hi ha avenços continuen sent molt genèrics sense que es concretin els mitjans i els mecanismes per fer possible el que es predica. Per exemple, no es fa una aposta decidida per la professionalització de la figura de l’orientador en els centres. La formació dels docents en la matèria, com molt bé es proposa en el projecte de llei, no és suficient per abordar els reptes de l’orientació en tota la seva complexitat que continua ancorada cap als itineraris formatius quedant coixa l’orientació professional per a la circulació en un mercat de treball altament volàtil i convuls. La perspectiva de la integració del sistema requereix insistir en la centralitat de l’orientació que abasti tota la trajectòria de la carrera professional d’una persona.

Han quedat alguns temes al tinter que podrien tenir una segona oportunitat en el tràmit parlamentari.

Les necessitats de qualificació de les empreses requereix replantejar la combinació de polivalència i especialització de l’oferta dels cicles formatius. Incorporar més flexibilitat en aquesta qüestió afavoriria també la planificació territorial de l’oferta, especialment a les zones de despoblació, qüestió que s’introdueix per primer cop a la llei.

La cultura educativa del Ministeri d’Educació i Formació Professional planeja en tot el redactat del text. Seria aconsellable intentar entendre millor la cultura del món de l’empresa. Per exemple, si s’opta per la preponderància dels centres en els processos d’avaluació sobre els tutors d’empresa, seria aconsellable compensar-la amb una major presència dels agents socials, especialment de les empreses en els centres de formació.

Pràcticament no s’aborden canvis en la governança del sistema. L’experiència de les últimes dècades és prou rica per millorar en eficàcia i capacitat de consens dels organismes rectors del sistema. Segueix sense abordar el paper de les administracions locals, especialment en la coordinació local de l’oferta formativa i la seva relació amb el mercat de treball. Aquesta qüestió és cada vegada més important en les ciutats mitjanes i grans. Hi ha prou bones pràctiques en aquest terreny per treure conclusions i propostes.

S’aborda molt superficialment com assegurar que tots els joves que obtinguin un títol o certificat de FP dominen les competències necessàries en idiomes i de les eines digitals, demanda urgent per part de les empreses.

Finalment, situar l’FP com una de les palanques claus de la innovació i competitivitat de les empreses requereix incentivar adequadament les inversions en formació de les empreses i dels treballadors al llarg de tota la seva carrera professional. Elaborar un paquet d’incentius eficaços contribuiria en gran manera a això.

El projecte de llei és una bona proposta, resol alguns dels problemes pendents i flexibilitza el sistema, preparant per afrontar els canvis que s’estan produint, però caldrà una bona governança i una presa de decisions valenta per gestionar els reptes de futur que s’acosten. El tràmit parlamentari pot aportar un treball fi d’ajustament molt tècnic per millorar alguns aspectes que poden entorpir la seva eficaç aplicació.