Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Al curs 2024/25 hi havia 82.688 joves entre 16 i 18 anys en situació de pobresa a Catalunya, però només 41.507 van rebre beca per estudiar a la postobligatòria. Així ho denuncia la Fundació Bofill, que alerta que la inversió en beques a l’estudi representa un 1% del pressupost d’Educació, per sota la mitjana estatal (1,7%).
L’1 de gener del 2026 es va fer efectiu el traspàs de la gestió de les beques educatives de l’Estat a la Generalitat, una competència que podria servir per fer front a l’Abandonament Escolar Prematur (AEP), i és que a Catalunya hi ha un 13,5% d’AEP (joves entre 18 i 24 anys que no estudien i no tenen cap titulació per sobre de l’ESO).
En aquest sentit, l’Enquesta de Condicions de Vida confirma que l’abandonament està vinculat a l’economia de les famílies: mentre que a les llars amb més ingressos hi ha un abandonament escolar del 3,8%, a les de menys ingressos abandonen el 25,3% dels joves, gairebé set vegades més.
“Si volem més competències és perquè el país sigui més competent”, ha expressat el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, en roda de premsa. “El talent i l’esforç compten, però els ingressos de la família encara més com demostra que l’abandonament escolar prematur de les famílies amb menys recursos multiplica per set la de més recursos”. “Fer gestió també és fer política perquè implica fixar-se objectius i maneres d’aconseguir-ho.
“Acabem-nos de creure que les beques són un instrument de política educativa per allargar les trajectòries educatives”, ha demanat el cap de projectes de la Fundació Bofill, expert en polítiques educatives Miquel Àngel Alegre, perquè “en un context com el català estan cridades a ser-ho encara més”. “Posem les polítiques de beques al top tres de les polítiques per reduir l’abandonament escolar prematur”.
Una inversió residual
L’entitat remarca que malgrat la relació que hi ha entre els ajuts a l’estudi i la continuïtat educativa, a Catalunya la política de beques per estudiar Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) o Programes de Formació i Inserció (PFI) és “residual”. Amb dades del 2024, representa un 1% del pressupost d’Educació, per sota la mitjana estatal (1,7%) i molt per sota de comunitats com Andalusia (2,9%), Madrid (2,5%) o Extremadura (2,3%).
A més, el sistema actual de beques per als estudis secundaris postobligatoris cobreix només el 15% dels joves catalans d’entre 16 i 18 anys, l’edat habitual en aquesta escolarització, mentre que els joves en situació de pobresa arriben al 30%. Així, mentre que al curs 2024/25 hi havia 82.688 joves entre 16 i 18 anys en situació de pobresa, 41.507 van rebre beca i 41.181 no en van percebre cap per estudiar a la postobligatòria, pràcticament la meitat.
La fundació destaca que la inversió és insuficient i que el model actual basat en criteris i imports estatals no s’ajusta al cost de la vida ni a la situació social de Catalunya perquè “deixa fora molts joves vulnerables”, indica en un comunicat.
A tot això, se suma l’anomenat “Non-Take-Up” (NTU), un fenomen que fa que un gruix important de persones que tenen dret a demanar una ajuda no la sol·licitin, sigui per desconeixement, bretxa digital, manca de claredat o traves burocràtiques.
La Fundació Bofill sosté que, amb el traspàs de la gestió, la Generalitat té la capacitat d’establir els imports de la beca i els criteris per accedir-hi, i afirma que el Govern català té eines per activar una política efectiva de beques de la postobligatòria, per la qual cosa reclama un increment del pressupost i calcula que per garantir una beca bàsica als joves en situació de pobresa el Departament d’Educació hauria d’afegir 134 milions d’euros als 77 que rep del Ministeri d’Educació.
Propostes
L’entitat indica que ha d’haver-hi una millora progressiva de la cobertura, l’import i l’accessibilitat dels ajuts per estudiar Batxillerat, CFGM i PFI perquè abans d’acabar l’actual legislatura, l’any 2028, garanteixi la cobertura dels 58.475 alumnes en situació de pobresa que estan estudiant secundària postobligatòria i PFI. Actualment, cobreixen el 19,9% d’aquests joves, mentre que a Catalunya representen el 30% del total.
També reclama un accés i un import a la beca adequats a la situació catalana, que implicaria 4.000 euros anuals per als joves de famílies amb rendes que estan per sota dels 12.846 euros als 26.210 euros anuals (en funció dels membres de la llar), fet que representaria 2.000 euros més del que ingressen actualment amb la beca bàsica del ministeri d’educació.
Proposa un llindar de 3.000 euros anuals per als joves de famílies amb rendes que estan per sobre del llindar 1 i per sota dels 18.186 als 37.249 euros, cosa que suposaria un augment d’entre 1.000 i 2.500 euros més del que ingressen actualment amb la beca bàsica del ministeri d’educació.
Sol·licita beques a l’estudi des de 4t d’ESO, el que implicaria invertir 81,5 milions d’euros, vincular la beca a les polítiques d’orientació i avançar cap a imports de beca més justos per a l’alumnat en situació de pobresa extrema. En aquest cas, en la postobligatòria, s’hauria d’acostar a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), fixat en 800 euros mensuals el 2026, la qual cosa implicaria tenir una beca per valor de 8.000 euros per curs. En el cas de 4t d’ESO, l’import hauria d’aproximar se als 3.000 euros.
