Opinió

La meva experiència com a educadora social en una escola

Portava treballant 18 anys en un CRAE a Lleida. Un centre d’adolescents amb un equip d’educadors on hi havia molta complicitat, educació i respecte cap a l’altre. Un gran equip. Quan treballes en temes socials, on tu ets l’única eina de treball, necessites molta confiança en tu mateixa i en els teus companys. Per mi va ser una gran experiència de vida. N’estic molt agraïda.

Les tasques d’un CRAE ja ens les sabem. Fem de tot. Pots començar el dia preparant vuit entrepans, agafant la furgoneta i repartir als nois a les escoles o altres recursos, i acabar el dia posant rentadores o parant la taula per sopar. Tot és un treball conjunt, fet amb amor, amb il·lusió i fent aquest d’acompanyament als adolescents cap a la seva autonomia. Fas de tot i més, tutories a l’escola, estones amb les famílies, visites a CSMIJ, vas al dentista…. En resum, un acompanyament integral de l’adolescent, en el seu caminar cap a l’autonomia i maduresa.

Un bon dia veus a ATRI una oferta de feina per treballar com a educadora social en una escola, vas i envies el currículum vitae. Passats un mesos de nervis i de trucades i d’un TEAMS, truquen  del Departament d’Educació per dir que estàs seleccionada i que si vols, el lloc és teu. La il·lusió no et fa pensar que baixaràs de categoria professional, de B19 a B18, i que el teu sou també. Deixes de cobrar els complements i tens un sou ras. A més a més, que tan sols és per un curs escolar (amb possibilitat de continuar). Malgrat els inconvenients de categoria, econòmics i de temporalització, hi veus molts avantatges. Un nou horari, un nou equip de treball, una nova etapa, una experiència que no es pot deixar escapar. Som-hi, m’hi apunto, sí vull!

A la Resolució EDU 199120, on es convoquen les 75 places d’educadors socials (ES), hi ha 10 funcions. Aquestes funcions són molt àmplies, no acaben d’estar molt delimitades ni definides. Què ens hem trobat? Doncs que algunes d’aquestes funcions ja les feia algú altre. Algú com la TIS, la treballadora social o fins i tot la psicopedagoga. També assumien les tasques la direcció, tutors d’aula o algunes, simplement, no es feien. Cada escola i cada direcció fa i desfà al seu criteri i per benefici de l’alumnat i de la comunitat educativa. Més que funcions, el que s’ha de tenir clar és el treball en xarxa, on tots sumem.

Si tens l’educació social a la sang i deixes una feina de 18 anys amb adolescents, creus que estàs preparada per a tot i més. Sortir de la zona de confort, d’una feina que t’apassiona i que hi tens una entrega al 100%, no és fàcil. Un cop entres a l’escola tens una gran barrera: la desconeixença de la teva figura per alguns membres de l’equip docent. T’has de fer valdre, creure més que mai en tu i donar-te a conèixer. A mi em va anar molt bé presentar-me classe a classe i proposar ajuda i suport als tutors d’aula. Alguns se n’alegraven molt, de la meva incorporació, altres et responien dient: “Ah! Com la TIS? Glups, no, com la TIS no. Com la vetlladora? Glups, no, no, tampoc”.

Em va anar molt bé presentar-me classe a classe i proposar ajuda i suport als tutors. Alguns se n’alegraven, altres em preguntaven: com la TIS? com la vetlladora?

La meva experiència com a educadora social a una escola és bona i molt enriquidora. Si tens feedback amb les famílies i crees una relació de confiança amb elles, tens molt guanyat. Crees aquest vincle segur, aquesta relació professional que et permet treballar de manera sistèmica. La família i els alumnes. Estic contenta i amb moltes ganes de donar a conèixer la meva figura dins de l’escola i fora d’ella. És tot un repte i una gran oportunitat per fer-nos valdre i donar-nos a conèixer. Cal, però, escoltar les educadores socials de tot Catalunya i deixar-nos fer. Crear una via de comunicació entre totes les ES que estem a les escoles, una via clara i amb resposta. S’hauria de crear un grup de treball, una comissió, per fer una gestió multiprofessional i que dins d’aquest grup o comissió en formés part una educadora social amb una dedicació plena. Una escolta activa i participativa.

Entre les meves tasques (que hem anat perfilant amb la direcció de l’escola ) hi podem trobar:

• En relació a la institució escolar: proposar activitats culturals, fer difusió de formació per a pares, coordinació amb els casals, acompanyament en sortides lúdico-culturals…
• En relació a l’equip docent: proposar intervencions en alumnes amb mancances relacionals…
• En relació a l’equip directiu: suport en gestions d’absentisme escolar, formular propostes per ampliar la relació amb les famílies…
• En relació a l’equip psicosocial (equip format per direcció, psicopedagoga, TS, TIS i ES): actuacions en diferents casos de risc social, seguiment de famílies i alumnes conflictius…
• En relació a les famílies: seguiment de l’acollida de famílies nouvingudes, intervenció directa, acompanyament a recursos externs (CDIAP, ICASS, OME, CSMIJ…), formació en noves tecnologies, propostes de treball sistèmic amb germans…
• En relació a l’alumnat: facilitar espai de reflexió i de treball individual, dotar d’eines per la gestió emocional, resolució de conflictes, seguiment directe per conductes disruptives…
• En relació a l’entorn: promoure tallers amb entitats de salut –La Creu Roja–, amb entitats socials, visites culturals…

L’actuació de l’ES té com a destinataris tot el conjunt del centre escolar, no solament alumnat, sinó també famílies, mestres i territori.

Són moltes funcions o tasques les que fem a l’escola, però segur que si ho pregunteu a alguna companya, d’alguna altra escola, us en dirà d’altres. En algunes coincidirem, però en altres no. Cal també ser conscient que cada escola té algunes necessitats que altres no tenen, n’hi ha de comunes, però d’altres que no.

Si ets oberta i et fas valdre vas aconseguint un lloc, et vas creant un nom i un seguit d’actuacions. Si fas recerca de la definició d’educadora social, trobes un gran ventall d’adjectius, de qualitats, de funcions, d’àmbits d’intervenció, de perspectives… que defineix la figura. Som agents socials. Podem fer de tot i més!!!

M’agrada ser educadora social, és vida. No importa quines tasques hem de fer, quines funcions  siguin nostres o de la TS o d’altres professionals del camp educatiu, que en som molts. Només cal fer un bon treball en equip i saber que l’objectiu principal de la nostra tasca, de tots els agents socials i educatius, va destinada a l’alumne, a fer la seva estada a l’escola el més agradable i inclusiva possible. Dotar-los d’habilitats que els capacitin per fer front a les necessitats de la vida quotidiana.