Aquesta redacció d’una alumna de 4rt d’ESO és una reflexió personal sobre com millorar el sistema educatiu. La seva exposició i les propostes són molt madures i, en arribar a la redacció, vam decidir compartir-la.
El professor ens explicava per email que la situació és complicada i complexa dins de les aules i mencionava els resultats de l’informe PISA, amb una davallada important a Catalunya. “Penso que en tot aquest debat (molt necessari) no s’està deixant parlar a les persones que més implicades, l’alumnat”, ens deia.
L’alumna considera que el sistema educatiu hauria de preocupar-se de la salut mental dels estudiants, amb la qual cosa s’obtindrien millors resultats. No tenir eines per a la gestió emocional fa difícil concentrar-se i memoritzar els continguts, la qual cosa crea desmotivació i no voler anar a l’institut. Centrar-se en l’aprenentatge i no en les notes, i parlar una hora a la setmana sobre la importància de la salut mental, són algunes de les seves propostes.
Aquestes són les seves paraules:
Reflexió final sobre educació
Després d’haver estat treballant a classe l’educació i havent vist com funcionava en el passat i en altres països, he arribat a la conclusió que si es creés un sistema educatiu diferent que es preocupa i cuida de la salut mental dels estudiants, obtindríem molt més bons resultats sense invertir tant de temps ni esforços.
La salut mental és molt important i ens hem de preocupar perquè sigui bona, ja que, en cas que no ho sigui, té impactes negatius que afecten molts àmbits diferents de la vida de les persones. Així que una mala salut mental també afecta negativament el rendiment acadèmic. A la gent amb problemes de salut mental se’ls fa molt difícil concentrar-se i memoritzar els continguts. Això els porta a la desmotivació i al desinterès fins que arriben a creure que no són suficientment bons per estudiar i ja no s’esforcen. També afecta la manera com es relacionen amb els companys i se’ls fa molt difícil participar en activitats de grup. Totes aquestes raons fan que se sentin desmotivats i que no vulguin anar a l’institut ni dedicar-hi les seves energies.
El sistema educatiu actual no promou la salut mental dels seus estudiants per diversos motius. El primer és que imposa una gran pressió per treure bones notes i aquestes altes expectatives poden derivar en estrès i altres problemes de salut mental.
El segon és el fet d’haver d’anar a l’institut sis hores al dia i després tenir feina i exàmens que s’han de treballar a casa. Llavors, no els queda temps per practicar algun esport, per estar amb la gent important o per dedicar a les seves aficions. No poder fer tot això deriva a no poder desconnectar mai, cosa que produeix una falta d’equilibri i, com a resultat, els alumnes no tenen ganes de fer res, es desmotiven i arriben a no voler anar a l’institut.
El tercer és que hi ha massa alumnes per classe. Això causa una falta d’atenció personalitzada, i si un alumne no entén els conceptes i ningú els hi explica de manera diferent, pot arribar a frustrar-se. El fet que hi hagi tants alumnes per classe fa que no es vulgui participar a la classe fent preguntes o responent-les. També fa que hi hagi un comportament més difícil de controlar i que no es pugui fer classe correctament.
Jo crec que si s’incorporessin els següents canvis en el sistema educatiu, la salut mental dels alumnes milloraria notablement i, per tant, els resultats acadèmics també. El primer, seria centrar-se en l’aprenentatge en comptes de les notes. Canviant l’enfocament cap a unes classes on aprendre sigui l’objectiu i no les bones notes, reduiria l’estrès. També penso que s’hauria d’avaluar els alumnes amb proves que tinguin en compte totes les seves capacitats, no exàmens d’”empollar” perquè amb aquesta mena d’exàmens al cap de dos dies ja te n’has oblidat. Si els alumnes fossin avaluats segons totes les seves capacitats obtindrien millors resultats i promovent així la motivació a l’hora d’estudiar.
La segona millora seria fent cinc hores diàries i reduint la quantitat de tasques i exàmens que hem de preparar a casa. Així aconseguiríem un equilibri més saludable a la vida dels alumnes.
El tercer punt seria reduir el nombre d’alumnes per classe. Fer-ho, fomentaria la interacció entre els estudiants i els professors, la comoditat dels alumnes, una atenció més personalitzada que implica millor comprensió i també estaríem reduint l’ansietat social que poden patir algunes persones.
I ja, per últim, la quarta millora que proposo és que les classes ofereixin serveis de salut mental, és a dir, psicòlegs per a tothom. S’hauria de fer una hora de classe a la setmana, en la qual es parlés sobre la salut mental i la seva importància, i en què també s’ensenyés als alumnes gestió emocional. Això ajudaria a molts joves a parlar d’aquests problemes més obertament i sense tenir vergonya, a identificar el que senten i poder-ho gestionar o, en cas de no poder, saber demanar ajuda.
En conclusió, opino que aplicant els canvis proposats milloraria la salut mental dels estudiants, generant diferents beneficis: millorarien els resultats acadèmics i els estudiants estarien motivats per seguir estudiant. Que la gent estudiï té molts avantatges, alguns serien que els estudiants adquireixen més habilitats i coneixements que després els són útils per a la feina o per la seva vida diària, guanyen habilitats socials, aprenen a pensar de manera crítica, augmenten la creativitat i es converteixen amb ciutadans que tenen la seva pròpia opinió i manera de fer les coses.
7 comentaris
Enhorabona per aquesta reflexió! Tens tanta raó. La salut mental i les emocions bloquegen l’apprenentatge.
Moltes gràcies per compartir-ho!
Quina il·lusió que aquestes reflexions vinguin d’una alumna!
Quanta raó que té!
Enhorabona, Òscar, per tenir una alumna així a classe, i gràcies per compartir-ho.
Una reflexió molt encertada.
Tan de bo s’aconsegueixi caminar cap a aquí…
Felicitats!
Llegir aquests pensaments m’ha fet tornar enrere, quan jo feia batxillerat i no podia més de tanta pressió.
De fet, almenys per a alguns, estudiar ha implicat sempre menys temps per a totes les altres coses. També treballar, evidentment.
Sustituir les proves per qüestions més generals i no només memoritzar continguts ja fa temps que es fa o s’hauria de fer.
Reduir el nombre d’estudiants, segur.
Però el gust per aprendre també és qüestió d’un mateix, de la família (amb sort) i dels valors que ens envolten. Estudiar representa un esforç i renunciar a altres coses. Tota la vida és així, la nostra aquí a occident. Perquè som afortunats si veiem la vida d’un infant a Palestina.
I quant a la salut mental penso que ens n’estem omplint massa la boca i banalitzant-la. En falten professionals a la salut pública, totalment d’acord, però deixem a l’escola i a l’institut la seva tasca, que és l’educació. Si hi ha problemes s’atenen a altres llocs.
L’educador ha d’educar contemplant el conjunt de la persona, evidentment i veient les necessitats i capacitats de cadascú. Però això també ja fa molt de temps que se sap i s’hauria de fer.
No se si, aquí a occident, estem educant nens massa tous i incapaços d’enfrontar-se a l’esforç, a la renúncia i a la tria. Ja fa temps que des de l’educació més inicial ho estem avisant: infants als quals mai no se’ls diu que no, mai no se’ls exigeix, mai no se’ls pot fer una advertència…
Per altra banda jo considero que el que és bàsic és la preparació inicial i continuada dels mestres i la inversió en educació.
Estic molt d’acord amb tot el text i, sobretot en l’últim paràgraf: cal una preparació continuada dels mestres i, afegiria, “obligatòria”. Afortunadament ja hi ha mestres que ho fan però d’altres, continuen utilitzant fotocòpies de retalla i enganxa.
Ho dic per experiència, he estat mestra durant quaranta-cinc anys i n’he vist de tots colors.
Sóc mestra de primària i mare d’un noi de batxillerat i estic d’acord amb el que exposes. Sobre la primera proposta, totalment d’acord. Aquest horari és un error en tots els sentits. Si arriben a quarts de quatre a casa, ja no hauríen de fer tants deures, com a molt una hora. A la vida hi ha més coses: esport, teatre, voluntariat, família, amics, etc. Amb cinc hores n’hauria prou, després una horeta més i a fer més vida social que equival a menys mòbil i més experiències humanes.
Sobre el segon punt totalment d’acord, menys ràtio més visibilitat i acompanyament per a tothom.
Sobre la tercera mesura també, més acompanyament de tutoria, grups reduïts per conversar, compartir, debatre, portar experts, etc.
A veure si algú ens escolta.
A la meva escola, fa 30 anys, teníem més proves i exàmens.
Fèiem 6,5 hores al dia.
I erem 40 a classe.
Vam sortir una òptima promoció.
Ah! També teníem professors motivats, i que ens motivaven.