Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Què diuen les i els docents dels seus problemes

    Pablo Gutiérrez de Álamo

    “Històries de l’escola”: una mirada sobre l’educació a Catalunya

    Yeray García

    L’art de celebrar amb art

    Inma Buñuales Rodriguez

    El Pacte Nacional per la Llengua no canvia el model d’ensenyament de les llengües

    Martí Teixidó

    El teu cervell és major d’edat?

    Laura Chaparro - Agencia Sinc
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    Millorar la comprensió lectora, una tasca ineludible

    Albert Bayotdesembre 27, 20234 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    És evident que la lectura, que és una activitat instructiva de primera magnitud, s’ha anat perdent a les escoles i als instituts. Em refereixo a la lectura sistemàtica, amb sentit. O amb diversos sentits, si ho preferiu.

    Ara, molt recentment, els departaments de Cultura i d’Educació, han anunciat de forma conjunta l’enèsim pla per fomentar la lectura (Pla Nacional del Llibre i la Lectura), que no és gens nou perquè ja n’hi havia hagut d’altres, però que ens va recordant que cal anar impulsant el fet de llegir i que cal fer-ho en un entorn que sobrepassi el món escolar. Perquè llegir ha d’esdevenir un hàbit social.

    Tot això està molt bé, però cal que els docents reflexionem sobre el tema i que anem una mica més enllà: com s’ensenya a llegir? Quan i com llegim a l’escola i a l’institut? Quins tipus d’activitats lectores fem i per a què serveixen? Quina activitat metacognitiva associem a la lectura?

    Des de fa una dècada, amb el Pla Lector impulsat pel Departament d’Ensenyament, es va aconseguir tornar a posar la lectura al centre de l’activitat escolar a primària. Els nens i les nenes havien de dedicar un temps, establert en el seu horari diari, a llegir. El currículum nou (Decret 175/2022) va estar a punt d’establir-ho també per a la secundària obligatòria, però no s’hi va acabar d’atrevir.  Va quedar com un suggeriment per a les hores de gestió autònoma. Ja és un pas endavant. Hi ha centres que han gosat «retallar» cinc minuts de cada hora per generar un espai de trenta minuts diaris a llegir. Es fa silenci a l’aula, cadascú agafa el llibre que ha triat, la professora o el professor fa modelatge i també s’asseu a llegir i es produeixen alguns fets molt interessants. Si, a més, per a cada curs, hi ha alguna sessió més proactiva (treball sobre la lectura del diari, lectura de relats en veu alta, presentació d’efemèrides literàries, exposicions sobre lectures realitzades o, fins i tot, la redacció i la lectura d’un relat col·lectiu, que va avançant setmana rere setmana…), la lectura esdevé un eix de la vida acadèmica diària.

    Que a les escoles i als instituts es llegeixi, cada dia, i que aquest fet se sistematitzi és molt important perquè transmetem el valor de llegir, perquè donem valor a la llengua i perquè els cervells infantils i adolescents reaccionen al silenci, a la concentració i a la necessitat de comprendre allò que se’ls està explicant. I si, a més, aconseguim la col·laboració de les famílies i de l’entorn, amb clubs de lectura, amb intercanvis de llibres, amb sessions de contes, entre altres activitats, haurem fet un favor molt important a l’activitat lectora de la nostra societat. I ho haurem impulsat des de la institució escolar, com tantes altres coses.

    La comprensió lectora també ha de treballar-se des de l’expressió oral

    Però els professionals docents no ens podem quedar aquí si volem treballar per a la millora de la comprensió lectora del nostre alumnat. Ens cal fer passos addicionals paral·lels a aquest procés. Per exemple, ens hem de plantejar com exercim el modelatge, com ens preguntem, davant dels nois i noies,  què significa un mot concret, com fomentem la pràctica, en veu alta, i com el ritme, les pauses ben fetes i els altres elements prosòdics contribueixen, activament, a una bona comprensió d’allò que escoltem i d’allò que llegim, perquè la comprensió lectora també ha de treballar-se des de l’expressió oral.

    I després, amb la pràctica ben sistematitzada, podem escometre els tres nivells de la comprensió lectora: el literal, per preguntar-nos què ens explica el text, l’inferencial, per arribar a comprendre, a relacionar i a deduir, i el crític, per fer nostra, ben nostra, la lectura.

    En definitiva, podem millorar la comprensió lectora dels nostres estudiants, a qualsevol edat, si plantegem, als nostres centres educatius, la lectura com a eix fonamental per aprendre, perquè estem ben convençuts que ho és i perquè, si no estem d’acord amb la importància que té llegir i entendre allò que llegim, potser no acabem de tenir clar com es produeixen la majoria d’aprenentatges que fa el cervell humà.

    Podem millorar la comprensió lectora dels nostres estudiants, a qualsevol edat, si plantegem, als nostres centres educatius, la lectura com a eix fonamental per aprendre

    Cal anar impulsant el fet de llegir i que cal fer-ho en un entorn que sobrepassi el món escolar. Perquè llegir ha d’esdevenir un hàbit social.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Aprendre a llegir comprensió lectora docents Foment de la lectura Hàbits de lectura lectura opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Anàlisi
    La redacció d’una alumna sobre com millorar l’educació
    Next Article
    Opinió
    PISA, una mirada des de la desigualtat
    Albert Bayot

    Related Posts

    Opinió
    Greus fets de violència sexual cap a una menor d’edat sota la guarda de l’administració

    maig 14, 2025

    Opinió
    El llegat politicopedagògic de José Mujica: una lliçó d’humanitat, compromís social i pedagogia

    maig 14, 2025

    Opinió
    El Pacte Nacional per la Llengua no canvia el model d’ensenyament de les llengües

    maig 13, 2025

    1 comentari

    1. Lourdes Dalmau Bacardit on desembre 29, 2023 11:14 am

      Molt d’acord amb TOT el que planteja !
      Sobretot a Primaria com ensenyem??
      Quina avaluacio fem per determinar suports addicionals i substancials

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.