Actualitat

La síndica urgeix a l’accés universal del lleure

El valor educatiu que té el lleure per a infants i adolescents es tradueix en aspectes com la millora de les competències personals i socials i del rendiment escolar, per la qual cosa el seu accés hauria de ser universal d’acord amb les necessitats de cada persona, sense barreres ni diferències socials. Aquest és un dels missatges de l’informe La universalització del lleure educatiu a Catalunya presentat aquesta setmana per la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l’adjunta d’infància, Aida C. Rodríguez.

L’estudi actualitza el que es va fer el 2014, i conclou que si bé hi ha hagut avenços en la garantia del dret al lleure, no s’ha produït cap canvi substancial. Les activitats del lleure a què fa referència inclou principalment el moviment d’esplais, el moviment escolta, les extraescolars, activitats esportives o culturals organitzades per escoles de música, art i escoles d’idiomes.

Les dades indiquen que el 34,5% dels infants de tres a catorze anys, prop de 320.000, no participen en activitats extraescolars esportives durant el curs escolar, i el 58%, prop de 550.000, no participen en activitats extraescolars no esportives. A més, la participació en les activitats de lleure durant l’estiu és baixa, de manera que durant el juliol només hi participen el 20% dels infants i adolescents.

Un dret reconegut per Nacions Unides

Giménez-Salinas ha instat el Govern a fer més promoció d’aquestes activitats, que considera fonamentals per al desenvolupament personal i socials de la infància i l’adolescència, i ha argumentat que és un dret dels infants reconegut per Nacions Unides i que, per tant, cal universalitzar-lo.

Segons explica l’informe, malgrat les competències exclusives que té en aquesta matèria, la Generalitat no ha desenvolupat legalment el dret al lleure. Falta un marc que determini què s’entén per lleure, quines són les condicions d’accessibilitat i quin és el procés d’admissió a les ofertes de lleure sufragades amb fons públics, com ara escoles bressol, casals d’estiu o camps de treball.

Actualment, no hi ha una administració de referència a l’hora d’estructurar i impulsar una política pública que inclogui tota l’oferta de lleure. Com a exemple, l’informe assenyala que la Generalitat té les polítiques del lleure disseminades en diferents unitats administratives i departaments, que el 66% dels ajuntaments de més de 3.000 habitants afirmen que no tenen un pla local de dinamització del lleure educatiu i que el 28% dels consistoris no desenvolupen estructures de coordinació dels agents educatius del municipi.

Les entitats manifesten que tenen dificultats per disposar de personal educador prou format per dur a terme les activitats. De fet, el 66% del personal educador no disposa de titulació, i aquesta xifra s’ha mantingut estable al llarg de la darrera dècada.

Poca inversió

Si bé hi ha avenços, com la creació el 2014 de subvencions per finançar beques i ajuts a infants i joves en situació de vulnerabilitat, l’estudi destaca que l’Estratègia no s’ha desplegat i que la inversió en el lleure per part de l’administració és baixa: “d’aproximadament 300 milions d’euros anuals (217,5 euros per infant), i és petita si tenim en compte que el lleure és un àmbit fonamental per al desenvolupament dels infants i joves, especialment si ho comparem amb el que s’inverteix en educació (7.203,2 milions d’euros, 5.223 euros per infant)”.

L’informe remarca que les polítiques del lleure no arriben a tots els col·lectius, de manera que la participació de menors de famílies vulnerables és de 30 punts percentuals menys que la de famílies amb més recursos. No hi ha un sistema general d’ajuts per garantir l’accessibilitat econòmica a les activitats de lleure educatiu i els que atorga el Departament de Drets Socials i Inclusió tenen un import de 84,6 euros per infant i cobreixen un 16% dels infants en pobresa severa.

La gran majoria d’ajuntaments atorguen algun tipus de subvenció al lleure educatiu, però una tercera part no té cap ajut per promoure la participació dels infants socialment vulnerables. En aquest sentit, el 58% no ofereixen ajuts econòmics i el 67% no ofereixen ajudes a la participació de persones amb discapacitat.

Centres d’alta complexitat

L’informe també constata que la composició social dels centres condiciona la seva oferta d’activitats extraescolars. Els centres de molt alta complexitat acostumen a oferir menys activitats que els de baixa complexitat. En el cas dels centres concertats, per exemple, els de molt alta complexitat ofereixen, de mitjana, 4,7 activitats i els de baixa complexitat, 15.

L’edat i el gènere també tenen afectacions en l’àmbit del lleure, ja que mentre que a les activitats esportives hi participen més nens que nenes, a les no esportives hi participen més nenes que nens. A més, els adolescents hi són poc presents, fet que l’estudi atribueix a una manca d’oferta suficient i adequada als seus interessos.

El lleure és poc inclusiu i limita el dret dels infants amb necessitats educatives especials, per la qual cosa es demana una política sòlida que garanteixi prou personal de suport: malgrat que el 2022 es va crear per primer cop una línia d’ajuts específica per contractar monitors de suport per atendre les necessitats d’aquests infants, només se’n van poder beneficiar 256, tot i que hi havia 36.743 alumnes amb un grau de discapacitat reconegut. Tampoc no es garanteix l’accés d’aquests infants a colònies, excursions, sortides i viatges de final de curs.

L’informe posa de manifest que la informació i el coneixement que tenen les famílies també genera desigualtats: les famílies socialment afavorides tenen un coneixement de l’àmbit del lleure més profund i, per tant, accedeixen més a les activitats de lleure, mentre que les desafavorides hi accedeixen menys per desconeixement de l’oferta.

Com a recomanacions a tenir en compte a l’hora d’impulsar un lleure universal, equitatiu, inclusiu i no segregat, l’informe destaca la necessitat d’incorporar la veu dels infants, regular el dret al lleure en condicions d’igualtat d’oportunitats, garantir que les persones més vulnerables puguin accedir-hi, incorporar la perspectiva de gènera en la formulació de projectes, definir una estratègia per a infants amb necessitats educatives especials, dissenyar un pla d’equitat territorial i actualitzar Protocol de prevenció dels abusos sexuals i altres maltractaments en l’àmbit de l’educació en el lleure.