Actualitat

La universitat desperta l’interès dels nens i nenes

Un cop a l’any, vuit universitats catalanes obren les seves portes a alumnes de primària. És habitual que els campus s’ensenyin a estudiants de batxillerat, o fins i tot de secundària, però no als que van a l’escola, perquè es considera que encara els falten molts anys per escollir universitat i carrera. Però el programa La universitat dels nens i nenes reivindica la utilitat de fer atractiva la universitat als ulls dels infants, sobretot els d’entorns socioeconòmics desfavorits. “L’objectiu és generar noves expectatives en els nens o nenes que potser no senten a parlar de la universitat a casa o al barri”, exposa Carme Pablo, coordinadora del projecte, que s’impulsa des de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).

En el marc d’aquest programa, les universitats conviden els alumnes de diferents escoles a participar en una jornada de tallers, sempre experimentals i relacionats amb els graus que s’imparteixen a cada campus i, a la vegada, adaptats per a edats escolars. Aquesta setmana passada va ser el torn de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que opta per convertir els infants en estudiants de veterinària per un dia. “No els portem al laboratori o a mirar pel microscopi, sinó a tocar els animals: a que descobreixin si les cabres o les ovelles són germanes, que mirin els acabats de néixer, que n’observin la dentadura, que després en vegin els esquelets i els comparin…” detalla Carmina Pinya, coordinadora del programa a la UAB.

“És un tastet petit però atractiu, que fa venir ganes de saber-ne més sobre ciència en aquest cas, de seguir aprenent”, explica Pinya. L’objectiu de La universitat dels nens i nenes és que els joves se segueixin formant i, per tant, que es redueixi l’abandomanent escolar prematur i el fracàs. Però encara és d’hora per saber si és realment efectiu, ja que es va implantar a Catalunya el curs 2010-2011. Sí que ha donat els seus fruits, segons l’ACUP, a Alemanya, d’on va sorgir la idea -a la universitat de Tübingen, l’any 2002. De les 200 experiències similars que hi ha arreu del món, dues terceres parts tenen lloc a Alemanya.

Si servirà per inculcar la cultura universitària entre els escolars ja es veurà, però sí que “les activitats els impacten i les recorden”, i almenys són “experiències positives i didàctiques”, apunta Sonia Fernández, tutora d’un dels grups de l’escola La Sardana, de Badia del Vallès, que va visitar la UAB aquesta setmana. El nivell sociocultural i econòmic d’aquest centre és molt reduït, i de fet els nens i nenes van anar caminant -45 minuts- fins al campus per no haver d’assumir el cost d’un autobús.

“Veuen que poden estar allà i sí que els obre una opció de futur”, confia Fernández, que explica com els alumnes de la seva escola que van acabar sisè de primària l’any passat -i que havien participat al programa un parell d’any abans-, encara recordaven la jornada i mantenien “la voluntat d’estudiar a la universitat”.

Expectatives que es podran complir?

La tutora Sonia Fernández, quan parla del bon funcionament del programa, matisa que cal distingir entre generar expectatives entre els infants i aconseguir que realment puguin accedir tots a la universitat. Això últim no sempre depèn del que es treballi a l’escola ni molt menys d’una jornada com La universitat dels nens i nenes, també hi intervenen variables -decisives per a famílies com les que porten els seus fills a La Sardana- com el preu de les matrícules universitàries -a l’entorn de 2.000 euros anuals, sense beca-.

“Pot semblar una mica contradictori, però a les nostres mans no està decidir les taxes, i en canvi sí fer conèixer als nens les seves possibilitats”, argumenta Pablo. En el mateix sentit aprofundeix Pinya: “La voluntat del programa és generar l’interès en una cosa, la universitat, que pel que han vist en el seu entorn potser no valorarien tant”.

També estaria bé que l’activitat es pugués repetir almenys a cada etapa escolar, aventura la tutora Sonia Fernández, conscient de com agrada als infants. Però a falta d’això, per ara s’intenta com a mínim donar continuïtat a les escoles al que s’ha treballat als tallers de les universitats. “Poden participar en un projecte de recerca que dura més temps i reben assessorament més pedagògic i científic per part de la universitat”, explica Pablo.

En les properes setmanes serà el torn de la resta de campus: UB, UdL, UPC, UPF, UOC i UdG. Tanmateix, el programa s’ha vist sotmès a una retallada pressupostària. Anys anteriors algunes universitats feien dues jornades, que ara s’han reduït a només una.