Actualitat

L’alta inspecció educativa… executa sentències judicials?

La funció i l’objectiu de l’Alta Inspecció és molt senzilla d’explicar, comenta Pepín Beltran: “El que fem és supervisar que la normativa de l’Estat es compleix a Catalunya i que la que genera el Departament d’Educació s’ajusta a la normativa bàsica de l’Estat”. Aquesta ha estat la funció d’aquest organisme, que pertany al Ministeri d’Educació i d’FP i que té un o dos representants a cada comunitat autònoma. A Catalunya en són dos. De fet, Catalunya i el País Basc van ser les primeres comunitats on es va crear aquesta figura, a començaments dels anys vuitanta, ja que van ser les primeres a rebre les competències de l’Estat en matèria d’educació no universitària. A mesura que la competència d’educació es va anar traspassant a la resta, també es van crear les altes inspeccions a la resta de comunitats.

“La nostra feina consisteix a mirar-se cada dia el DOGC i tota la documentació que crea el Departament d’Educació, ja siguin decrets, resolucions, instruccions, etc.”, explica Beltran. “Si hi ha alguna cosa que no s’adapta a la norma estatal, fem un requeriment al Departament, i si no es corregeix ho notifiquem al Ministeri, però això no passa gairebé mai, hi ha bona relació i ens intentem entendre, perquè tots treballem per l’educació”, afegeix.

També hi ha vegades que els ciutadans s’hi adrecen per presentar una queixa o demanar informació. Les queixes s’atenen i se segueix el mateix procediment: sempre adreçar-se al Departament, si és el cas. “No entrem als centres ni ens relacionem directament amb la inspecció educativa”, aclareix. Amb tot, la major part de consultes són de gent que pica la finestreta equivocada. “Aleshores els informem d’on s’han d’adreçar, encara que aquesta no sigui ben bé la nostra funció”.

I el fet que un tribunal els encarregui la supervisió d’una sentència té sentit? Ha passat altres cops? Beltran afirma que no coneix cap precedent, que si més no a Catalunya no ha passat mai, perquè “mai en educació hi ha hagut un conflicte judicialitzat com aquest”, diu. En tot cas, aclareix, “un òrgan judicial té tota la potestat per encarregar-nos aquesta tasca, igual que l’hauria pogut encarregar a una altra persona física o jurídica”.

“Només intervenim sobre documents”

Beltran ocupa aquest càrrec des de mitjans de 2018, amb l’arribada del PSOE al Govern de l’Estat. Es tracta d’un càrrec de lliure elecció, però pel qual cal acreditar uns requisits, com ser funcionari del tipus A i tenir una àmplia experiència en l’àmbit educatiu: Beltran ha estat, entre altres càrrecs, directora d’escola, directora d’institut, formadora de l’ICE de la UAB, delegada dels SSTT de Terres de l’Ebre i directora del programa de descentralització del Departament d’Educació en temps d’Ernest Maragall.

Quan la truquem està, de fet, de viatge a Madrid per trobar-se amb la resta d’alts inspectors de l’Estat. “Ara ens ve molta feina, perquè hem de revisar tots els nous currículums que s’estan aprovant a partir de la LOMLOE”, explica. A propòsit d’això, però, no entra a valorar l’anunci fet pel conseller Cambray segons el qual el nou currículum es podrà aplicar en tres anys en comptes de dos. “Nosaltres només intervenim sobre documents, sobre notícies i declaracions polítiques no ens hi posem, o sigui que en aquest cas haurem d’esperar a llegir el que diuen les instruccions d’inici de curs”, comenta Beltran.

En altres èpoques havia corregut la brama que l’alta inspecció revisava també els llibres de text. “Això ve de quan hi va haver la polèmica sobre el suposat adoctrinament –aclareix Beltran–, però ja fa molts anys que el Tribunal Constitucional va sentenciar que la censura prèvia no existeix a l’Estat i que, per tant, no és funció ni de l’alta inspecció, ni del Departament ni del Ministeri supervisar un llibre de text abans de la publicació, només un jutge hi pot intervenir, i un cop s’ha publicat i denunciat, tal com va assenyalar el Tribunal Constitucional l’any 1999”.