Opinió

‘L’assassina de Venècia’, de Pol Castellanos Mayós

La literatura juvenil és un dels recursos més utilitzats per apropar a la lectura els estudiants d’ESO de manera que, quan hom planteja els llibres que es treballaran en un curs, és convenient comptar amb propostes de qualitat.

Per mi, parlar de qualitat en les obres de literatura juvenil implica que aquestes compleixin tres aspectes fonamentals: cura dels aspectes lingüístics (lèxic, sintaxi i estructura del text), tractament de temes profunds i que convidin a la reflexió, fugint dels tòpics que atribuïm a la franja d’edat dels destinataris, i capacitat de proposar la descoberta o l’ampliació d’horitzons culturals diversos (música, literatura, filosofia, arts plàstiques, gastronomia, geografia, història, etc.) que eixamplin la mirada al món que en poden fer els lectors.

Amb la publicació de la seva primera novel·la, L’impostor de Viena, l’any 2019, Pol Castellanos Mayós (Barcelona, 1991) s’estrena com a autor de literatura juvenil de qualitat amb una obra atractiva i molt ben elaborada que va merèixer el Premi Alba al millor llibre fantàstic per a joves. Una història emmarcada històricament entre la Itàlia i l’Àustria de la Primera Guerra Mundial que ens endinsa en una recerca en el món dels contes populars i les llegendes de la cultura germànica i recrea una història entorn de la flauta del popular conte El flaustista de Hamelin.

Un parell d’anys més tard, publica la segona novel·la, L’assassina de Venècia, que torna a emmarcar-se en la Primera Guerra Mundial i que va rebre el Premi Ramon Muntaner 2021.

Una història plena de sobresalts i intrigues constants capaces de mantenir l’atenció de qualsevol lector

L’assassina de Venècia és una història que atrau per l’equilibri que estableix entre els fets que narra, situats en un context històric prou suggeridor, la Venècia de 1914, i la connexió d’aquests amb elements màgics lligats a símbols i llegendes que afegeixen un element fantàstic que donarà joc a l’argument que pivota sobre el poder de la protagonista, una noia de catorze anys, de preveure successos negatius i desgràcies una mica abans que ocorrin.

Amb una història plena de sobresalts i intrigues constants capaces de mantenir l’atenció de qualsevol lector, el recorregut d’aquesta protagonista, els poders de la qual no agraden gens a algunes de les persones adultes amb qui es relaciona, ens convida a descobrir els secrets ancestrals d’aquesta estranya i misteriosa capacitat de predir el futur immediat que li permet vèncer tot tipus de contrarietats.

La trama es mou entre l’honestedat de la Carla, la protagonista, i dels seus companys, que provenen d’entorns i situacions prou malaurades, i la corrupció i les males arts de personatges de diversos estaments que detenen el poder.

D’aquesta manera, més enllà de les aventures que van teixint el fil argumental, es tracten temes de fons realment interessants: s’estableix una contradicció entre la veritat i l’ètica, d’una banda, i el poder i la mentida, de l’altra. Al voltant d’aquest eix, hi ha una reflexió sobre el que està bé i el que no ho està, sobre quan la veritat resta oculta sota aparença de falsedat, sobre com la riquesa s’imposa a la pobresa i determinants estatus socials se situen per damunt de la realitat imposant el seu discurs i també sobre què hi ha de veritat i què no en una situació fantàstica. Planteja, per tant, un conjunt de temes ben interessant per portar els lectors cap a l’aprofundiment i cap a la reflexió.

Es tracten temes de fons realment interessants: s’estableix una contradicció entre la veritat i l’ètica, d’una banda, i el poder i la mentida, de l’altra

La Carla, a més, serà acusada de bruixeria i perseguida pels qui representen la llei, però ella només té l’objectiu de saber ―i de fer-nos saber― quin és l’origen del seu estrany poder. Un secret que, una vegada més, s’amaga entre pàgines escrites que narren històries i llegendes antigues. Aquesta circumstància permet oferir una ampliació de la mirada al món i a la cultura, cosa que caracteritza una bona novel·la juvenil, perquè portarà l’acció a connectar-nos amb les Nornes, deesses de la mitologia escandinava que interpreten el pas del temps. Aquestes deïtats femenines són Urd, que fa referència a allò que ha succeït; Verdandi, que representa la veu del present, o sigui, del que està passant, i Skuld, que es refereix al futur, a allò que encara ha de succeir. Aquest univers fantàstic, ambientat en la mitologia nòrdica, dona a la novel·la un pòsit cultural ben interessant que pot obrir portes cap a interessos de lectura i de coneixements futurs als lectors adolescents.

I tot això, a més, resulta molt ben lligat amb una cura exquisida de la narració, amb fragments descriptius i amb fragments dialògics ben estructurats, amb una sintaxi assequible i rica al mateix temps i amb un lèxic acurat que, sens dubte, dona categoria al llibre.

Si teniu l’oportunitat de preparar una bona experiència lectora per als vostres estudiants de segon, de tercer i, fins i tot, de quart d’ESO, us recomano que valoreu aquesta possibilitat o la de l’altra novel·la de Pol Castellanos a què hem fet referència. Estic convençut que respondrà a les expectatives que teniu per fomentar el gust per la lectura entre els nois i noies adolescents.