Opinió

L’avaluació i els informes a les famílies al segon cicle d’educació infantil

L’avaluació és un dels aspectes del procés educatiu que més ha canviat en els darrers anys. La cultura de l’avaluació ha permès millorar la pràctica de les escoles, el procés d’ensenyament i aprenentatge, així com molts altres elements inherents i propers al fet educatiu. Sense avaluació no hi ha aprenentatge perquè forma part del propi procés i, avaluació i aprenentatge són com les dues cares d’una moneda, inseparables.

És fonamental la coherència entre el que el mestre pretén i el que avalua. En aquest sentit, els experts diferencien entre l’avaluació dels aprenentatges i l’avaluació per aprendre. Mentre que la primera només es fixa en els resultats finals, sense tenir en compte el procés ni el progrés, la segona incorpora l’avaluació com una estratègia intrínseca al procés d’ensenyament i d’aprenentatge. Avaluar per aprendre implica que l’infant ha de reflexionar i d’adonar-se del seu propi progrés i encara que a la petita infància (parvulari) pot semblar més complex d’aconseguir, és assequible i, de fet, els mestres ho saben i es practica amb freqüència a les aules de P3, P4 i P5.

Les mestres d’infantil, conscients que cada nen i cada nena arriba a l’escola amb uns trets diferenciats singulars (uns són de començaments d’any, altres de finals, uns tenen un entorn estimulador i altres no, uns han anat a la llar i altres han estat els primers anys a casa… cada infant té una història i unes capacitats diferents, etc.) tenen molt clar que han de respectar aquest punt de partida i que l’avaluació s’ha de centrar en l’evolució i en el progrés respecte de la situació inicial.

Els objectius fonamentals de l’avaluació en aquesta etapa són:

• Conèixer com aprèn cada infant i en quin moment del seu desenvolupament es troba i per això no s’avaluen resultats, sinó processos, estratègies i habilitats d’aprenentatge.
• Reflexionar sobre la pràctica pròpia, i compartir i revisar amb l’equip de cicle les activitats.
• Informar l’infant i la seva família sobre el procés de desenvolupament i aprenentatge, i així ajustar l’ajut pedagògic.

Per les mestres d’aquest cicle hi ha poques coses més difícils que explicar per escrit a les famílies l’evolució dels seus fills. És una tasca complexa i no exempta de molta responsabilitat, ja que els pares poden interpretar el contingut de manera diferent. Un mateix missatge escrit pot ser entès de manera distinta en funció del receptor. El llenguatge escrit sovint dóna lloc a inexactituds i quan es fan descripcions de conductes, aprenentatges i interessos de nens i nenes, la complexitat augmenta. I clar, també cal tenir present que els pares i mares no són objectius llegint un missatge escrit en el qual tenen unes expectatives posades perquè fa referència a un ésser que estimen…

L’objectiu de l’informe és compartir en quin moment es troba l’infant i el procés que està seguint. Cal fer-ho de forma clara i entenedora, transmetent que és un desenvolupament dinàmic. És important redactar el contingut evitant etiquetes, insistint en totes les coses bones que tenen, en les seves aptituds, actituds i habilitats, sempre sustentades en registres, observacions, diaris, llibretes, apunts… que de vegades estan contrastats amb altres professionals del centre.

Les famílies han de tenir clar que l’experimentació i l’aprenentatge es produeix de manera discontínua i diferent per cada infant i que la mestra dóna valor al moment concret i l’evolució que segueix. I aquesta valoració té l’objectiu de portar cada nen i cada nena a la consciència dels seus límits i possibilitats, i esperonar-lo (això és clau) perquè els intenti superar.

Els mestres han de comunicar a les famílies allò que és rellevant dins del plantejament educatiu de l’escola, i cal evitar que hi hagi indicadors que els condicionin. De vegades, la tradició escolar pot fer que es vegin amb la pressió d’informar de coses que no són significatives ni coherents en les metodologies emprades.

L’informe tampoc no ha de pretendre transmetre tot allò que es coneix de l’infant, cal que la família entengui que és el complement de molts altres instruments de comunicació: entrevistes, agendes, àlbums, treballs, petites converses, reunions…

L’equip de mestres del cicle ha de construir i elaborar un model d’informe a les famílies amb el qual se senti còmode, que no li suposi un mal de cap la seva elaboració, i que compleixi l’objectiu de compartir, de guiar, d’orientar… de ser un element clau per la conversa compartida, i sobretot que sigui coherent amb la forma de treballar. Les metodologies emprades han de condicionar el model d’informe.

També cal plantejar-se si ha de ser el mateix informe per P3, P4 i P5, i si ha de ser igual el de Nadal o el de final de curs o final de cicle. El fet que el Departament d’Educació doni llibertat d’acció ha de servir per plantejar-se en l’àmbit de centre un model que compleixi l’objectiu d’informar, orientar, guiar i ajudar a les famílies.

És fonamental que l’escola informi i formi als pares i mares, a la reunió d’inici de curs, sobre els continguts dels informes escrits que rebrà al llarg del cicle i de la importància que li han de donar. Cal explicar que serà una “excusa perfecta” per plantejar una bona conversa en la qual es puguin posar a debat els diferents punts de vista, opinions, expectatives i idees, i que això només beneficiarà l’infant. El punt de vista de la mestra és un i el de la família n’és un altre, i és normal que així sigui. I no es tracta d’imposar un criteri sobre l’altre sinó de completar i complementar visions.

La majoria de les famílies necessiten orientacions i en especial de tot allò que fa referència a l’avaluació del seu fill. Entendre des del principi de l’escolaritat el nou concepte d’avaluació els pot ajudar molt a interpretar de forma sana els informes i així poder establir reptes amb els seus fills, potenciar les ganes d’experimentar, aprendre i millorar sense por a equivocar-se i sobretot gaudint del dia a dia a l’escola.

L’escola té com a objectiu fonamental l’educació integral, però és un objectiu compartit, perquè no oblidem que el primer agent educador és la família. Per aquest motiu, és molt important que el mestre busqui en tot moment la complicitat de la família i que aquesta tingui plena confiança en la mestra i l’escola. L’avaluació i l’informe a la família pot ser l’instrument clau per assolir aquest objectiu si s’utilitza adequadament.