L’educació en el lleure s’estanca i afloren les desigualtats

El Síndic de Greuges presenta un informe sobre lleure educatiu i activitats extraescolars en què destaca la manca d'equitat en l'accés a les activitats. Demana més reconeixement i restablir les ajudes a les entitats que s'hi dediquen.

Pau Rodríguez
 
 
 

Imatge d'un campament escolta. / Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge de Catalunya.

Imatge d’un campament escolta. / Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge de Catalunya.

En el sempre divers i no prou reconegut món de l’educació en el lleure, sovint es fa complicat establir un diagnòstic de la salut del sector. Això és el que ha intentat el Síndic de Greuges de Catalunya, que aquest divendres presenta un informe sobre el dret al lleure educatiu i les colònies escolars, un recull de les poques dades que existeixen a Catalunya sobre esplais, caus, colònies i sortides escolars, casals d’estiu i fins i tot activitats extraescolars i esportives. Així, constata que el sector en conjunt pateix però se sobreposa a les conseqüències de la crisi, i detecta evidents desigualtats en l’accés al lleure, contra les quals reclama més “polítiques d’equitat” i més regulació de les activitats.

L’estudi, que es presenta aquest divendres al Parlament de Catalunya, revela les diferències substancials entre els infants de famílies riques i els de les pobres a l’hora de participar setmanalment en activitats extraescolars, lúdiques o esportives. Un 57,1% dels nuclis familiars benestants fan participar els seus fills en activitats més enllà de l’escola -83,5% si s’hi inclou l’esport-, mentre que en el cas dels més desfavorits només un 21,4% pren part de les extraescolars -50% si es compta l’esport- (gràfic 1). Amb tot, són un 64% els nens i nenes de tres a catorze anys que participen les extraescolars a Catalunya, quasi 600.000 infants.

Una distància de gairebé 30 punts separa les famílies benestants de les més pobres, pel que fa a participació en lleure dels seus fills. (Font: Enquesta de Salut de Catalunya 2012).

Una distància de gairebé 30 punts separa les famílies benestants de les més pobres, pel que fa a participació en lleure dels seus fills. (Font: Enquesta de Salut de Catalunya 2012).

“El lleure educatiu ens pot semblar superficial, però és molt seriós pel desenvolupament social i personal dels infants”, assenyala Rafel Ribó, Síndic de Greuges, que recorda que queda recollit en la Convenció dels Drets dels Infants. Davant això, Ribó demana a l’Administració que “corregeixi les desigualtats estructurals” i que augmenti la “inversió” en aquestes activitats, reduïda en els darrers anys.

Segons el Síndic, cal tenir en compte que el factor econòmic no és l’únic que intervé en la presa de decisions de les famílies a l’hora d’optar per activitats d’educació en el lleure. Ribó reconeix que també és important l’entorn cultural o social dels pares i mares, que sovint simplement no donen valor a aquest àmbit de l’educació. En aquest sentit, recomana a la Generalitat que “fomenti el coneixement” del lleure.

No preocupa tant al Síndic si l’oferta de lleure s’ha vist sacsejada per la crisi econòmica, sinó si existeix igualtat de condicions a l’hora d’accedir-hi. En això últim, les dades revelen evidents desigualtats, però en el cas de la quantitat d’activitats el cert és que les entitats, associacions i empreses de lleure han aconseguit aguantar la tempesta de la crisi. “El que s’ha viscut és un estancament dels participants en les activitats després d’un període de creixement”, explica Bernat Albaigés, assessor del Síndic en afers educatius.

Evolució de la participació a les activitats de lleure educatiu notificades a la Secretaria General de Joventut 2003-2013. (Font: Direcció General de Joventut i Institut d'Estadística de Catalunya)

Evolució de la participació a les activitats de lleure educatiu notificades a la Secretaria General de Joventut 2003-2013. (Font: Direcció General de Joventut i Idescat)

Només cal fer una ullada a les activitats que s’han notificat a la Secretaria General de Joventut en els darrers deu anys (gràfic 2). Del 2003 al 2008 els infants i joves que assistien a activitats de lleure es va disparar de 107.000 a 239.000, però des de llavors no ha augmentat. L’any passat unes 222.000 persones van participar en els 4.906 casals, colònies, rutes, acampades i camps de treball.

Esplais i caus, el voluntariat a l’alça

Les activitats reconegudes tradicionalment com educació en el lleure -esplais, caus, campaments…- són les que millor resisteixen als estralls de la crisi, pel fet de ser associacions i entitats de monitors voluntaris. Amb un profund arrelament a bona part del territori català, aquest tipus de lleure educatiu -que incorpora l’educació en valors- acostuma a tenir quotes molt baixes per als pares i mares.

D’aquesta manera, lluny de notar la crisi en les seves inscripcions, el nombre d’infants i joves que participen en caus i esplais a Catalunya no ha deixat de créixer en els darrers anys. Federacions de referència com Minyons Escoltes i Guies o Esplais Catalans han passat de 9.500 i 2.600 participants l’any 2008 a 11.000 i 6.200 el curs passat, respectivament.

En canvi, les activitats de lleure promogudes per professionals -i, per tant, remunerades- són les que més han patit. Però tot i així en els darrers anys han impulsat campanyes de recaptació de diners per a destinar-los a beques, i han creat bosses d’ajudes per a famílies que no poden pagar que fan que les places que ofereixen tampoc no decaiguin. Recentment, Fundesplai anunciava que incrementa un 25% les beques per a les colònies d’estiu aquest curs (fins a 4.000 ajudes), gairebé el mateix esforç que la Fundació Pere Tarrés (també compta amb 26% més de beques), que arribarà així a 2.900 infants que d’una altra manera no es podrien permetre sufragar aquestes activitats d’estiu.

La caiguda de la despesa de les famílies en oci no educatiu (superior) és molt superior que la d'activitats de lleure educatiu (inferior)

La caiguda de la despesa de les famílies en oci no educatiu (superior) és molt superior que la d’activitats de lleure educatiu (inferior)

Des del Síndic, tanmateix, també volen destacar que per a moltes famílies l’educació en el lleure “segueix sent una prioritat”, en paraules d’Albaigés. A l’hora de seleccionar el consum d’oci per als seus fills, molts pares i mares decideixen reduir abans la seva despesa en oci purament lúdic que no pas en el que compta amb un rerefons educatiu (gràfic 3). De mitjana, una família l’any 2008 gastava uns 525 euros en educació en el lleure, i ara en gasta 417. En canvi, a l’oci en general hi destinaven aproximadament 2.494 euros, mentre que ara 1.782. “Això demostra que s’aposta per garantir el lleure”, explica Albaigès, tot i que els diners que es destinen a l’oci no educatiu segueixen sent molts més.

Retallada a les ajudes excepte als més febles

Una de les principals recomanacions del Síndic de Greuges, després de presentar l’estudi, és la de “convocar ajuts per fomentar l’accés de l’alumnat a les activitats extraescolars i complementàries en igualtat d’oportunitats”. Això vol dir que es restableixin, per exemple, les subvencions que rebien les AMPA -eliminades l’any 2010- i que s’hi afegeixin criteris d’equitat. De fet, el Síndic demana que es fomenti la creació d’aquestes associacions en escoles d’entorns desfavorits -algunes d’elles no en tenen- perquè són “un agent dinamitzador clau”, assegura.

Ribó es mostra molt crític amb les retallades pressupostàries que ha patit el lleure educatiu, que rep fons de diversos estaments de l’Administració. Les subvencions de la Direcció General de Joventut s’han reduït de 5,7 l’any 2008 a 4,2 milions el curs passat, i la retallada patida per l’esport també ha estat considerable: els clubs, per exemple, van rebre 1 milió l’any 2013 quan el 2008 n’havien rebut 6,1.

Això sí, el Síndic vol remarcar que “l’Administració pública ha vetllat, en canvi, perquè les mesures afectessin menys als més desfavorits”. En l’àmbit del lleure, doncs, s’ha mantingut la despesa en els centres oberts -provinent de Benestar Social i Família- i en els programes d’activitats d’estiu o esport en entorns més castigats per la crisi.

Més regulació, sobretot les colònies

Una altra de les peticions del Síndic per garantir més igualtat en el lleure educatiu és posar fi a les “mancances de regulació” en el sector. El desplegament del contingut de normes com la Llei d’Educació de Catalunya o la Llei dels Drets de la Infància o l’Adolescència podria servir per concretar polítiques d’ajudes o d’inclusió, perquè totes dues lleis ho preveuen, però no ho concreten.

Però si hi ha una activitat la reglamentació de la qual porta de cap el Síndic de Greuges són les colònies escolars, que tot i dur-se a terme en horari escolar no formen part del currículum i no estan contemplades per cap normativa. Això les deixa en una posició de “llimb legal”, en paraules de Ribó, que fa que, si un infant no les pot pagar, pot arribar a quedar-ne fora -si l’AMPA o el centre tampoc no el poten ajudar-. Certament, a Catalunya els fills d’algunes famílies que no poden pagar s’han de quedar a l’escola mentre els seus companys són de colònies, i això per a Ribó és una situació “d’exclusió” que no s’hauria de donar.

 

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*