A Catalunya hi ha prop 6.000 empreses registrades amb l’epígraf (CNAE) d’educació no reglada, si bé els sindicats calculen que amb activitat real hi ha 500 acadèmies que donen feina al voltant de 10.000 persones. Generalment són petites empreses que ofereixen tota mena d’ensenyaments, i que per tant formen part del planeta Educació 360. I la crisi de la Covid fa molt difícil la viabilitat d’aproximadament un terç d’aquestes empreses, segons explica a aquest diari Josep Benet, tresorer de Catformació, la patronal del sector. “L’ensenyament no reglat està bastant tocat –comenta–, durant el confinament es va adaptar força bé a la modalitat online i va poder acabar tot el que estava en marxa amb l’esperança que després de l’estiu tornés la normalitat, però la realitat és que això no ha passat”.
“És una situació molt preocupant”, coincideix Heiko Puechel, coordinador del sector d’Ensenyaments No Reglats de CCOO, “perquè tenim la meitat dels treballadors en ERTO, ja sigui per suspensió de contracte o per reducció de jornada i no sabem què passarà els pròxims mesos, però sí que sabem que mentre duri la pandèmia alguns sectors dels ensenyaments no reglats ho tindran molt difícil per recuperar l’activitat”.
La dràstica caiguda en la facturació d’aquests centres té múltiples factors, òbviament relacionats tots ells amb la crisi del coronavirus. Hi ha molta gent en situació d’ERTO i que per tant no apunta els seus fills a fer anglès a la tarda; o empreses que feien formació als seus treballadors i que ja no la fan perquè han tancat o baixat molt l’activitat; o cursos d’espanyol per estrangers que s’han quedat sense clients perquè ja no venen estrangers; o empreses que s’han quedat sense les activitats extraescolars que els contractaven algunes escoles o associacions de famílies. A això s’hi afegeix el fet que el Govern espanyol va anul·lar tota la formació subvencionada per destinar els seus fons a combatre la crisi econòmica, i a les mateixes dificultats derivades de les mesures de prevenció i seguretat imposades per l’administració. Les aules de les acadèmies acostumen a ser petites, ja que els grups mai passen de 15 persones i més aviat són de 10-12. Si en aquests espais s’ha de complir la distància de metre i mig entre alumnes només hi caben la meitat, i per tant no surten els números.
Benet ha viscut totes aquestes dificultats en carn pròpia: és soci de Merit School (MS), una firma amb 43 anys al mercat que tenia dos centres a Barcelona i un a Badalona, en els quals impartien anglès, però també francès, rus, alemany, italià, portuguès, japonès i xinès. A començaments d’agost van decidir que al setembre no obririen i van començar a negociar amb els representants dels treballadors. “Només en les extraescolars que fèiem a diversos centres educatius el juliol de 2019 tenien mil alumnes preinscrits, mentre que aquest juliol en teníem 20; i el mateix pel que fa a qualsevol curs d’idiomes, era inviable, ara mateix només mantenim uns plans de formació continua que duren fins al novembre i quan acabem això tancarem del tot”, diu Benet. A MS treballaven 50 persones en plantilla, i uns 200 professors de diverses disciplines amb contractes temporals. La venda de dos dels locals ha servit per pagar les indemnitzacions de tots ells i tancar ordenadament, segons afirma Benet.
Concurs a IHES i centenars d’alumnes penjats
Molt diferent ha estat el cas d’International House (IH), una franquícia que va obrir les portes a Barcelona el 1972 i que compta amb 21 escoles a tot l’Estat, si bé de la franquícia barcelonina (IHES: International House Eastern Spain) pengen només les de Palma de Mallorca, Saragossa, Tarragona, Mataró, Sabadell i Terrassa. A començaments de setembre va obrir la inscripció de tota la seva oferta de cursos, va cobrar part o tota la matricula a centenars d’alumnes i va contractar també un bon grapat de professors. I a finals del mateix mes presentava concurs de creditors i anunciava el tancament de tots aquests centres (no dels altres 14 que hi ha a l’Estat amb el mateix nom), que donaven feina aproximadament a 300 persones.
Divendres passat, Comissions Obreres va organitzar un acte de protesta davant la seu d’International House, al carrer Trafalgar de Barcelona. El cas d’IH s’uneix així al reguitzell d’acadèmies d’idiomes que han tancat deixant milers d’alumnes penjats, com Opening i Brighton el 2002 i Wall Street dos anys després, però sorprèn especialment perquè es tractava d’una firma molt arrelada, que havia sobreviscut a diverses crisis i que s’havia anat expandint amb els anys a poc a poc. Heiko Puechel explica que CCOO es personarà en tot el procediment concursal d’International House, un cop el jutge nomeni el nou administrador de la firma. Aquest diari s’ha posat en contacte amb el despatx professional del propietari de la franquícia, Ferran Bargalló Brangulí, el qual no ha tornat la trucada a l’hora de tancar l’edició.
De tota manera, Puechel també insisteix que “no tot són males notícies, hi ha empreses que sobreviuen, i un dels factors que ho fan possible és que hi hagi col·laboració entre empreses i treballadors per tirar-les endavant. Hi ha hagut grans empreses en les quals la col·laboració entre la direcció i el comitè ha estat extraordinària i això ha facilitat que s’hagin pogut adaptar bé al nou context i a les noves normes sanitàries”.
